LECTURA DIMARTS 25/7/17 LLUC 20 i GÈNESI 23

Dimarts 25 de Juliol

Lluc 20

1 Un d'aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables 2 i li preguntaren: 

--Digues-nos amb quina autoritat fas tot això. Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?

3 Ell els replicà:

--Jo també us faré una pregunta. Digueu-me: 4 el baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes?

5 Ells discutien i es deien:

--Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 6 Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.

7 Per això van respondre que no ho sabien.

8 Llavors Jesús els digué:

--Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

9 I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:

--Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny per una llarga temporada. 10 Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11 L'amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12 Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se'l van treure de sobre després de malferir-lo. 13 Llavors l'amo de la vinya es va dir: "Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran!" 14 Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: matem-lo i l'heretat serà nostra!" 15 El van treure fora de la vinya i el van matar.

»Què els farà l'amo de la vinya? 16 Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.

Els qui escoltaven van exclamar:

--Això mai!

17 Llavors Jesús se'ls mirà i els digué:

--Doncs per què es diu en l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ? 18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.

19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.

20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l'atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat al poder i a l'autoritat del governador romà. 21 Li van fer aquesta pregunta:

--Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. 22 Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?

23 Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:

24 --Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la cara i la inscripció?

Ells li respongueren:

--Del Cèsar.

25 Jesús els digué:

--Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

26 Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.

27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:

28 --Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?

34 Jesús els respongué:

--Els qui viuen en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.

37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.

39 Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:

--Mestre, has respost bé.

40 I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.

41 Aleshores ell els va preguntar:

--Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David? 42 David mateix diu en el llibre dels Salms:

» El Senyor digué al meu Senyor:

Seu a la meva dreta,

43 i espera que posi els enemics

com a escambell dels teus peus.

44 »Per tant, si David l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?

45 Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:

46 --Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 47 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

Gènesi 23

Nosotros te consideramos un hombre distinguido por Dios.

La distinción es lo que marca la diferencia de una cosa con respecto a la otra. Para los hititas, habitantes de Palestina en aquellos tiempos, Abraham era una persona distinguida de parte de Dios. Dado el entorno cultural de la época aquella distinción se debía, con toda probabilidad, a la inmensa riqueza que poseía el patriarca. No olvidemos que hasta la época del Nuevo Testamento la riqueza se consideraba una bendición de parte del Señor y al rico alguien distinguido por Él.

Pero, en estos días ¿Cuál sería la distinción de parte del Señor? ¿Qué es lo que haría que la gente que me rodea  pueda ver, aunque no sepan necesariamente explicarlo, que en mí hay algo diferente a los otros. Sin ninguna duda no será la riqueza lo que marque esa diferencia, creo que es, o debería ser, el carácter.

Que Jesús sea reflejado en mi vida personal, en mi carácter. Que en este se puedan ver, aunque sea de forma incipiente, en formación, en proceso, aquellos rasgos que podían verse claramente en Jesús, buscar la paz, ser agente de restauración, sensibilidad hacia el otro y sus necesidades, búsqueda de la construcción del Reino, perdonar y pedir perdón, buscar el bien del otro, humildad, servicio y una larga lista que, si estuviera presente en mi vida, pudiera hacer que otros dijeran te consideramos un hombre distinguido por Dios, porque no hay otra explicación posible.