LECTURA DILLUNS 31/7/17 HEBREUS 1 i GÈNESI 28


Dilluns 31 de Juliol

Hebreus 1
En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l'univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l'obra de purificació dels pecats, s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina; ocupa un lloc superior als àngels i posseeix en herència un nom molt més excel·lent que el d'ells.
Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat? I encara: Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill? D'altra banda, quan presenta al món el seu primogènit, diu: Que l'adorin tots els àngels de Déu.
Dels àngels diu només: Ell fa dels seus àngels esperits; dels seus ministres, flames de foc. En canvi, del Fill diu: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles dels segles, i el ceptre just és el ceptre del teu Regne. Has estimat la justícia i has avorrit la maldat; per això el teu Déu t'ha preferit als teus companys i t'ha ungit, oh Déu, amb perfums de festa. 10 I encara: Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans; 11 ells passaran, però tu perduraràs. Tots s'envelliran com un vestit, 12 els plegaràs com un mantell, com qui es canvia de roba. Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi.
13 De quin dels àngels Déu ha dit mai: Seu a la meva dreta, i espera que posi els enemics com a escambell dels teus peus? 14 Els àngels només són esperits que exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servei als qui han d'heretar la salvació.


Gènesi 28

Isaac llamó a Jacob lo bendijo y le ordenó: No te cases con una mujer cananea.

Esta fue la orden que recibió Jacob de su padre antes de partir hacia Harán, el lugar de origen de su familia. El pasaje vuelve a insistir en los problemas y conflictos que las mujeres cananeas de Esaú habían provocado y cómo habían amargado la vida tanto a Isaac como a su mujer Rebeca.

Pienso que aquí la Biblia, por medio de las palabras de Isaac, nos enseña un principio muy importante, a saber, vigilar nuestras asociaciones, es decir, el tipo de relaciones que establecemos y qué influencia tienen sobre nosotros.

Creo que debemos ir -sin excluir- más allá de únicamente limitarlo a las relaciones de pareja, sino a todo tipo de relaciones que conforman nuestra red social y poder hacer una evaluación acerca del tipo de influencia que ejercen sobre nosotros ¿Es esta positiva o, por el contrario, lo es negativa?

Esta evaluación debería llevarnos a realizar una selección de nuestras relaciones, potenciar las que son de bendición para nosotros y eliminar o, por lo menos neutralizar en la medida de lo posible, aquellas que son negativas para nosotros y cuya influencia nos daña.

Pero este principio también es reversible ¿Qué tipo de influencia ejercemos sobre los demás? ¿Somos gente que bendice, que hace el bien, que edifica o, por el contrario, somos gente que valdría la pena que fuera eliminada de la red de relaciones debido a nuestra influencia negativa?

¡Realmente el Señor está en este lugar y yo no lo sabía!

Jacob, de camino a la tierra de sus ancestros, tuvo la experiencia de la aparición del Señor y la misma marcó un punto de inflexión en su vida personal. Todo parece indicar que Dios dejó de ser únicamente el Dios de sus padres para convertirse en el suyo propio y personal. Para dejar constancia de semejante episodio tan memorable construyó un pequeño altar votivo. Estos altares -la mayoría de las veces simples piedras ungidas con aceite- testificaban y ayudaban a recordar aquella intervención que el Señor había realizado en la vida de una persona.

Esto me llevaba a pararme y pensar cuáles han sido esas experiencias de la presencia y la intervención del Señor que han marcado un antes y un después en mi seguimiento de Jesús. Puedo pensar, al margen de mi conversión, en una significativa que tuvo lugar en la provincia de Madrid y que supuso la reorientación total de mi ministerio hasta el día de hoy.
Todos necesitamos identificar esas huellas del Señor en nuestra vidas. Lo necesitamos porque son puntos de referencia, hitos, señales que, en tiempo de duda, sombra, presiones y crisis nos permiten volver allí y generar nuevamente seguridad y confianza.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada