LECTURA DILLUNS 3/7/17 LLUC 1 i GÈNESI 4

Dilluns 3 de Juliol

Lluc 1

1 Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, 2 valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. 3 Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, 4 perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.

5 En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet. 6 Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. 7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d'edat avançada.

8 Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, 9 segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al santuari del Senyor a oferir l'encens. 10 Mentre l'oferia, tot el poble era a fora pregant. 11 Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l'altar de l'encens. 12 Zacaries, en veure'l, es va torbar i la por s'apoderà d'ell. 13 Però l'àngel li digué:

--No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. 14 En tindràs una gran joia, i molts s'alegraran del seu naixement. 15 Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l'Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. 16 Conduirà molts israelites cap al Senyor, el seu Déu. 17 Anirà al davant del Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels pels camins dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.

18 Zacaries preguntà a l'àngel:

--Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d'edat avançada.

19 L'àngel li va respondre:

--Jo sóc Gabriel i m'estic prop de Déu. És ell qui m'ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. 20 Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran.

21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s'estigués tanta estona dins el santuari. 22 Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. S'expressava només amb senyes, perquè havia quedat mut.

23 Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa seva. 24 Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella no sortia de casa, i pensava: 25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure'm la vergonya de no tenir fills.»

Anunci del naixement de Jesús

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l'àngel:

--Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué:

--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

--Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar.

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:

--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

46 Maria digué:

--La meva ànima magnifica el Senyor,

47 el meu esperit celebra

Déu que em salva,

48 perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

49 perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

50 i l'amor que té

als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

51 »Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

52 derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

53 omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res.

54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,

com havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

Naixement i circumcisió de Joan Baptista

57 Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. 58 Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.

59 Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. 60 Però la seva mare s'hi va oposar dient:

--No! S'ha de dir Joan!

61 Ells li replicaren:

--Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!

62 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. 63 Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. 64 A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. 65 Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, 66 i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»

Realment, la mà del Senyor era amb ell.

67 Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l'Esperit Sant i va dir profèticament:

68 --Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel:

ha visitat el seu poble i l'ha redimit;

69 fa que s'aixequi un salvador poderós

a la casa de David, el seu servent,

70 com havia anunciat de temps antic

per boca dels seus sants profetes.

71 Així ens salva,

alliberant-nos dels enemics,

de les mans dels qui ens volen mal,

72 mogut pel seu amor als nostres pares

i pel record de l'aliança santa

73 que jurà al nostre pare Abraham,

prometent de concedir-nos

que, 74 sense por,

lliures dels enemics, li donem culte,

75 amb santedat i justícia, tota la vida.

76 »I a tu, infant, et diran

profeta de l'Altíssim,

perquè aniràs al davant del Senyor

a preparar els seus camins;

77 faràs saber al poble

que li ve la salvació,

el perdó dels seus pecats.

78 Per l'amor entranyable del nostre Déu,

ens visitarà un sol que ve del cel,

79 per il·luminar els qui viuen a la fosca,

a les ombres de la mort,

i guiar els nostres passos

per camins de pau.

80 L'infant creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.

Gènesi 4

El Señor le preguntó a Caín. ¿Dónde está tu hermano Abel?

Esta pregunta, similar en muchos aspectos a la pregunta que Dios le hace a Adán acerca de dónde está, no tiene como finalidad proveer al Señor con una información que ya conoce lo suficientemente bien, antes al contrario, tiene como propósito provocar en el interpelado la reflexión acerca de su relación con su hermano, con su prójimo.

Siento que hay mucha profundidad en esta pregunta del mismo modo que la había en la otra. Nos indica la dimensión social del ser humano y su necesidad de comunidad -recordemos el no es bueno que el hombre esté solo-. Nos recuerda también que este aspecto comunitario nos lleva hacia una mutua responsabilidad de los unos hacia los otros.

Con estas dos preguntas -dónde estás y dónde está tu hermano- nos coloca ante ese doble eje que tan a menudo aparece en las Escrituras, Dios y mi prójimo a los cuales debo de tener en cuenta y a los cuales, como se nos indica una y otra vez, debo amar y ser responsable.

La pregunta del Señor a Caín rompe el individualismo tan presente en nuestra sociedad y nos ayuda a abrir los ojos a la realidad de que no vivimos solos, no somos el centro del universo y tenemos una responsabilidad hacia nuestro prójimo de la cual tendremos, nos guste o no, que rendir cuentas a nuestro Dios.