LECTURA DISSABTE 6/8/17 HEBREUS 6 i GÈNESI 33

Dissabte 5 d’Agost

Hebreus 6

1 Per això, deixem les primeres nocions sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres que porten la mort, la fe en Déu, 2 l'ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern. 3 Avancem, doncs, amb l'ajuda de Déu.

4 N'hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l'efusió de l'Esperit Sant 5 i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat, 6 però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin amb una segona conversió, ja que tornen a crucificar el Fill de Déu i l'omplen d'injúries.

7 Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dóna plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu; 8 en canvi, la terra que dóna cards i espines és tinguda per inútil i gairebé per maleïda, i acabarà consumida pel foc.

9 Estimats, encara que parlem així, estem convençuts que vosaltres us trobeu en les millors disposicions, ben a prop de la salvació. 10 Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l'amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present. 11 Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l'esperança fins a la fi. 12 No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han rebut les promeses en heretat.

13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix 14 dient: T'ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. 15 Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa. 16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia. 17 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar als qui havien d'heretar-la que la seva decisió era irrevocable. 18 Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l'esperança que ell ens ofereix. 19 Aquesta esperança, que posseïm com una àncora segura i ferma, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim. 20 Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.

Gènesi 33

Pero Esaú corrió a su encuentro y, echándole los brazos al cuello, lo abrazó y rompieron juntos a llorar.

Este pasaje es una buena lección sobre el perdón. El perdón es, precisamente, la herramienta que el Señor nos ha concedido para poder restaurar las relaciones interpersonales que, tan a menudo, son rotas como resultado de nuestro pecado. Todos hemos experimentado los importantes beneficios de perdonar y de ser perdonados. La vida se vuelve más fácil, menos tensa, más satisfactoria y podemos recobrar relaciones que, de otro modo, estarían rotas.

El perdón, sin embargo, no siempre es fácil. Hay dos grandes obstáculos que nos pueden impedir perdonar o pedir perdón. El primero de ellos es el dolor. Para muchas personas el simple hecho de pensar en una situación trae a su mente una gran dosis de dolor emocional, espiritual o intelectual. La ofensa recibida fue tan grande y los sentimientos están tan a flor de piel que hacen difícil el poder otorgar el perdón. 

El segundo de ellos es el orgullo, que nos puede impedir pedir perdón y, al mismo tiempo, también nos puede impedir otorgarlo. El orgullo puede ser una barrera infranqueable que impida que el perdón triunfe y las relaciones puedan ser restablecidas.

No puede haber perdón y, consecuentemente restauración, a menos que ambas barreras sean superadas. Pienso que, únicamente, la meditación en la muerte de Jesús por nosotros y el perdón que nos ha otorgado y continua otorgándonos pueden generar el suficiente poder para que superemos el orgullo y el dolor.