"RODONA"
SALM 102:28
SALM 102:28
28 Però tu ets sempre el mateix
i els teus anys no tindran fi.»
JOAN 1:1
1 Al principi existia
el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
SALM 8:4
4 Quan miro el cel que han creat les teves mans,
la lluna i els estels que hi has posat,
5 jo dic: «Què és l'home, perquè te'n recordis?
Què és un mortal, perquè el tinguis present?»
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1- Quines sensacions et provoca saber que Déu és etern, que no té ni principi ni fi?
2- Quines sensacions o pensaments et provoca experimentar que com a esser humà ets limitat, finit, fràgil?
3- Què ve a la teva ment quan penses que Déu - sent qui és - desitja relacionar-se amb tu?
4- Què et fa pensar que Déu - sent com és - hagi estat dsiposat a fer-se com un de nosaltres?
Prega:
Déu, gràcies per recordar-te i preocupar-te per mi. Gràcies pel teu desig de relacionar-te amb mi de forma personal. Gràcies perquè sent tan gran, perfecte i infinit vas estar disposat a venir a aquest món en la forma més vulnerable i fràgil, fent-te com un de nosaltres.
Gràcies pel misteri del Nadal: Emmanuel, Déu amb nosaltres. Amén.
Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada