LECTURA DIMECRES 9/11/16 SALM 33

Dimecres 9 de Novembre

Joan 10

1 »Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2 El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3 a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. 4 Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. 5 Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.

6 Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.

7 Per això Jesús continuà:

--Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. 8 Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. 9 Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10 El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.

11 »Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. 12 El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. 13 És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.

14 »Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15 tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. 16 Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

17 »El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. 18 Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

19 Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se. 20 Molts d'ells començaren a dir:

--Està endimoniat, és boig. Per què l'escolteu?

21 Però d'altres replicaven:

--Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d'obrir els ulls dels cecs?

22 Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l'hivern. 23 Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. 24 Llavors els jueus l'envoltaren i li digueren:

--Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue'ns-ho obertament.

25 Jesús els respongué:

--Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, 26 però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. 27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28 Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29 Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. 30 Jo i el Pare som u.

31 Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo. 32 Jesús els digué:

--M'heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d'elles em voleu apedregar?

33 Els jueus li respongueren:

--No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu.

34 Jesús els replicà:

--¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus? 35 Per tant, si l'Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, 36 per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m'acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu? 37 Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu, 38 però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare.

39 Llavors van intentar novament d'agafar-lo, però se'ls escapà de les mans.

40 Després se'n tornà a l'altra banda del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i va quedar-s'hi. 41 Molts l'anaren a trobar, i deien:

--Joan no va fer cap senyal prodigiós, però tot el que va dir d'ell era veritat.

42 I, en aquell indret, molts van creure en ell.

Salm 33

El proyecto del Señor se cumple siempre,

sus planes, generación tras generación.

Este salmo rebosa optimismo. El autor alaba al Señor y lo hace por dos motivos muy importantes, la creación es obra de Dios y también la historia. Contra todo lo que pueda parecer el sigue siendo el Señor de la historia y siempre, a pesar de la oposición humana se cumplen sus planes, como dice el salmista generación tras generación. La convicción de este señorío es la que lleva a David a exclamaciones de confianza como las que culminan el salmo:

Nosotros aguardamos al Señor

que es nuestro auxilio y escudo;

lo festeja nuestra corazón

y en su santo nombre confiamos.

Que tu amor nos acompañe,

Señor, como lo esperamos de ti.

Para mí la lección del salmo es una invitación a "abandonarnos" en Dios. Es una llamada de atención para nunca perder la perspectiva de que Él siempre tiene el control. No estoy hablando de no hacer mi parte. No estoy pensando en un fatalismo que afirme que aquello que tiene que pasar pasará. Es más bien una certeza de que una vez hecho todo aquello que está en mi mano y a mi alcance, Dios está en control y sus planes siempre se llevan a cabo, generación tras generación.