LECTURA DIMECRES 16/11/16 SALM 39


Dimecres 16 de Novembre

Joan 16
»Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. Us expulsaran de les sinagogues; més encara, ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. Us he dit tot això perquè, quan arribi aquell temps, recordeu que ja us ho havia predit.
»Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres. Però ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, encara que teniu el cor ple de tristesa perquè us he dit això. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré. I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; 10 pel que fa a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em veureu més; 11 i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d'aquest món ja ha estat condemnat.
12 »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13 Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. 14 Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15 Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi."
16 »D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure.
17 Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells:
--Què significa això que ens diu: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure"? I què vol dir: "Me'n vaig al Pare"?
18 I anaven preguntant-se:
--Què vol dir: "D'aquí a poc temps"? No sabem pas de què parla.
19 Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:
--Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." 20 Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. 21 La dona, quan ha d'infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. 22 També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà. 23 Aquell dia no em fareu cap més pregunta.
»Us ho ben asseguro: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 24 Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra joia serà completa.
25 »Us he parlat de tot això amb imatges, però ve l'hora que ja no us diré res més valent-me d'imatges, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat. 26 Aquell dia demanareu en nom meu, però us dic que no hauré de pregar al Pare per vosaltres: 27 és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m'heu estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu. 28 He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare.
29 Els seus deixebles li diuen:
--Ara sí que parles clar i no amb imatges. 30 Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu.
31 Jesús els respongué:
--Ara creieu? 32 Ve l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi. 33 Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.


Salm 39

Señor, indícame mi fin

y cuántos van a ser mis días

para que comprenda cuán caduco soy.

Me concediste, unos palmos de vida,

mis días son como nada ante ti;

El hombre no dura más que un soplo,

es como una sombra que pasa;

sólo un soplo son las riquezas que acumula,

sin saber quién será su heredero.

Entonces Señor, ¿Qué espero?

Mi esperanza está en ti.



Este salmo me ha parecido raro por la forma en que evolucionan los pensamientos del salmista. Estos oscilan entre la declaración de esperanza en el Señor y una actitud de rebeldía delante del dolor, la enfermedad y la finitud de la vida. Sorprendente aunque no nueva, esta actitud la encontramos también en Job y su deseo de que Dios lo deje en paz y en algunos de los profetas que no acaban de entender la forma en que el Señor actúa.



A mí me ha hecho pensar que la vida de acaba y eso provoca una reflexión acerca de qué hago, cómo vivo y hacia dónde me encamino. Creo que este salmo se lee de forma diferente en diferentes etapas de la vida. Para mí, cuando queda, al menos estadísticamente, mucho menos cuando miro hacia adelante en mi vida que cuando miro hacia atrás, la lectura me lleva a pensar en la realidad de que tengo fecha de caducidad, que la desconozco y que debo vivir con sabiduría los pocos o muchos años que el Señor me conceda. Debo vivirlos de tal manera que cuando vuelva la vista atrás tenga la satisfacción de que han sido bien vividos, han servido para bendecir a otros, extender el Reino y, en la medida en que sea posible, dejar un legado.



Un principio. La caducidad de la vida me ha de llevar a vivirla con sabiduría.

Una oración. Pedir a Dios su opinión acerca de cómo vivo y cómo debería vivir mi vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada