LECTURA DISSABTE 12/11/16 SALM 36

Dissabte  12 de Novembre

Joan 13

1 Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem.

2 Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, 3 Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, 4 s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; 5 després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. 6 Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:

--Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?

7 Jesús li respon:

--Ara no entens això que faig; ho entendràs després.

8 Pere li diu:

--No em rentaràs els peus mai de la vida!

Jesús li contesta:

--Si no et rento, no tindràs part amb mi.

9 Li diu Simó Pere:

--Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap.

10 Jesús li diu:

--Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.

11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»

12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:

--¿Enteneu això que us he fet? 13 Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 14 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. 16 Us ho ben asseguro: el criat no és més important que el seu amo, ni l'enviat més important que el qui l'envia. 17 Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!

18 »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: El qui compartia el meu pa, m'ha traït el primer. 19 Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo sóc. 20 Us ho ben asseguro: qui acull els qui jo enviaré, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.

21 Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:

--Us ben asseguro que un de vosaltres m'ha de trair.

22 Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. 23 Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d'ell. 24 Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. 25 Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu:

--Senyor, qui és?

26 Jesús respon:

--És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.

Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. 27 En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d'ell. Jesús li digué:

--Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.

28 Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. 29 Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. 30 Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.

31 Quan Judes va ser fora, Jesús digué:

--Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33 Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir." 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.

36 Simó Pere li diu:

--Senyor, on vas?

Jesús li respon:

--Ara tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M'hi seguiràs més tard.

37 Pere li replica:

--Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!

38 Jesús li contesta:

--¿Tu vols donar la vida per mi? T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades.

Salm 36

Señor, tu misericordia viene del cielo,

tu fidelidad llega hasta las nubes;

tu justicia es como las altas cordilleras,

tus juicios son como un océano inmenso;

tú socorres a hombres y animales.

¡Qué inapreciable es tu misericordia, oh Dios!

Los humanos se refugian a la sombra de tus alas.

Como muchos otros este salmo se estructura en base a un contraste. La primera parte, es dedicada al malvado, es decir, a aquel que vive abierta y conscientemente al margen de Dios. Se describen sus motivaciones y sus conductas. La segunda parte, se centra en la misericordia del Señor y de ese modo se construye el contraste.

La misericordia es distinta de la gracia. Esta última hace énfasis en nuestra culpabilidad y en el hecho de que Dios nos trata con amor a pesar que merecemos totalmente lo contrario. La misericordia hace énfasis en nuestra condición de necesidad, de vulnerabilidad, de miseria.

Se le atribuye a Sócrates, el gran filósofo griego, la frase, conócete a ti mismo. Me precio de conocerme bastante bien y cuanto más me conozco más consciente y realista soy de mi miseria como ser humano y, consecuentemente, más aprecio la misericordia de Dios hacia mi vida. No es nada difícil para mí el pensar cómo sería mi existencia si simplemente la misericordia del Señor no me hubiera alcanzado y continuara alcanzándome. Tal vez no es difícil pensar cómo podría ser mi vida si, contrariamente, permitiera que la misma me alcanzara y me socorriera más a menudo.

Un principio. Conocerse uno mismo ayuda a valorar la misericordia de Dios.