LECTURA DIMARTS 15/11/16 SALM 38


Dimarts 15 de Novembre

Joan 15
»Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus. Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. 10 Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
11 »Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. 12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. 13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. 14 Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 16 No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 17 Això us mano: que us estimeu els uns als altres.
18 »Si el món us odia, tingueu present que m'ha odiat primer a mi que a vosaltres. 19 Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. 20 Recordeu allò que us he dit: "El criat no és més important que el seu amo." Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra. 21 Tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m'ha enviat. 22 Si jo no hagués vingut a parlar-los, no tindrien pecat, però ara no tenen excusa del seu pecat. 23 Els qui m'odien a mi també odien el meu Pare. 24 Si jo no hagués fet entre ells les obres que ningú més no havia fet, no tindrien pecat; però ara, tot i haver-les vistes, ens tenen odi tant a mi com al meu Pare. 25 S'havien de complir les paraules escrites en els llibres de la seva Llei: M'odien sense motiu.
26 »Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi. 27 I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi.


Salm 38

Si, yo confieso mi culpa,

me duele mi pecado.



Este salmo recoge las meditaciones de una persona abrumada por las consecuencias de su pecado. El salmista describe cómo su rebelión contra Dios le está haciendo experimentar consecuencias físicas, emocionales y sociales. Su cuerpo se resiente a todos los niveles, sus emociones se derrumban y es vilipendiado por propios y extraños. El escritor afirma que todo ello es debido a su pecado y entiende que únicamente la confesión le librará de toda la situación.



Para mí los salmos de pecado son los más fáciles de sentirme identificado. Al leer las palabras del salmista he podido pensar en tantas ocasiones en que el pecado pasa factura y he experimentado sus consecuencias en forma de confusión, dolor físico o emocional, relaciones rotas, incapacidad de administrar mi propia vida y, en fin, muchas otras. Por eso, entiendo y valoro el gran privilegio que supone la confesión y el tremendo poder liberador que ejerce sobre nuestras vidas.



Confesar, la palabra griega "homologeo", significa simplemente estar de acuerdo con Dios. Cuando confieso estoy de acuerdo con Él en la gravedad de lo hecho, asumo responsabilidad por las posibles consecuencias y afirmo mi intención de que las cosas cambien.



Un principio.

La confesión tiene un tremendo poder liberador.

Una oración.
Este es un buen momento para confesar el pecado.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada