LECTURA DIJOUS 3/12/16 SALM 28

Dijous  3 de Novembre

Joan 5

1 Després d'això, en ocasió d'una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. 2 Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. 3 Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. ( 4 ) 5 Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. 6 Jesús, en veure'l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:

--Vols curar-te?

7 El malalt li respongué:

--Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.

8 Jesús li diu:

--Aixeca't, pren la teva llitera i camina.

9 A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.

Aquell dia era dissabte. 10 Per això els jueus deien al qui havia estat guarit:

--Avui és dissabte i no t'és permès de portar la llitera.

11 Ell els respongué:

--El qui m'ha posat bo m'ha dit: "Pren la teva llitera i camina."

12 Li preguntaren:

--Qui és l'home que t'ha dit: "Pren la teva llitera i camina"?

13 Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s'havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret. 14 Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué:

--Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.

15 Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l'havia posat bo. 16 Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li. 17 Però Jesús els replicà:

--El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.

18 Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.

19 Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:

--Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. 20 El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. 21 Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol. 22 I el Pare no s'ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, 23 perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat.

24 »Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. 25 Us ben asseguro que arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran. 26 Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. 27 I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l'home. 28 No us estranyeu d'això: ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu 29 i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.

30 »Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.

31 »Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. 32 Però n'hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor. 33 Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat. 34 No és que jo necessiti cap testimoni humà; només ho dic perquè us pugueu salvar. 35 Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror. 

36 »Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m'ha donat i que vol que jo dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m'ha enviat. 37 I el Pare mateix que m'ha enviat, continua donant testimoni a favor meu. Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte; 38 i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat. 39 Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. 40 Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida.

41 »La glòria, no la rebo dels homes. 42 A vosaltres us conec i sé que no teniu dins vostre l'amor de Déu. 43 Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a aquest sí que l'acollireu. 44 ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altres però no cerqueu la glòria que ve del Déu únic? 45 No us penseu que seré jo qui us acusarà davant el Pare: el qui us acusa és Moisès, en qui teniu posada l'esperança. 46 Perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell va escriure de mi. 47 Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?

Salm 28

A ti, Señor, te invoco.

Roca mía, no te hagas el sordo;

que si enmudeces seré como

los que bajan al sepulcro.

Escucha mi voz suplicante

cuando te pido auxilio,

cuando levanto las manos

hacia tu templo sagrado.

Este salmo es de una gran crudeza como bien se puede ver por los versículos que he reproducido. Es tan brutalmente honesto que parece como si a mitad del salmo, el autor, se hubiera dado cuenta y hubiera cambiado el tono para hablar de la confianza en Dios, de cómo escucha su voz, de cómo el corazón del salmista se alegra por la respuesta del Señor.

Pero no es así como comienza, el tono final no es el tono inicial y, precisamente, eso ha sido lo que ha llegado a mi corazón, la realidad de que, en ocasiones, parece que Dios es sordo y no hay forma humana en que podamos entender el porqué de su ausencia de respuesta, el porqué de su falta de comunicación con nosotros, el porqué de esa sensación de abandono.

Si, sé que hay explicaciones y yo mismo me las he dado en los momentos de silencio de parte del Señor. Yo mismo me he repetido las lecciones aprendidas acerca del tiempo de Dios, de desarrollar la paciencia, de esperar en Él, de que tiene el control, etc. ¡Y es verdad! Eso es lo bueno y paradójico del salmo que ambas cosas son verdad, que aunque sabemos que podemos confiar en Dios y estamos convencidos que nos escucha y tiene sus planes y tiempo y, tal y como me enseñó el salmo 23, Él sabe, a pesar de todo eso, en ocasiones pareciera que es sordo y es honesto, legítimo y comprensible que así lo exprese nuestra oración.

Un principio.

Dios permite y valora la honestidad de nuestro corazón.