Dilluns 7 de Novembre
Joan 8
1 Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los. 3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4 i li digueren:
--Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?
6 Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. 7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
--Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué:
--Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?
11 Ella va respondre:
--Ningú, Senyor.
Jesús digué:
--Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.
12 Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:
--Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
13 Els fariseus li digueren:
--Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid.
14 Jesús els va respondre:
--Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d'on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d'on vinc ni on vaig. 15 Vosaltres judiqueu amb criteris purament humans; jo no judico ningú. 16 I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m'ha enviat; 17 i, tal com està escrit en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vàlid. 18 Jo dono testimoni de mi mateix, però també dóna testimoni de mi el Pare que m'ha enviat.
19 Llavors li preguntaren:
--On és el teu pare?
Jesús els respongué:
--Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare.
20 Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l'agafà, perquè encara no havia arribat la seva hora.
21 Jesús els digué encara:
--Jo me'n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
22 Els jueus comentaven:
--Per què diu: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir"? ¿És que té intenció de matar-se?
23 Jesús continuà dient-los:
--Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allà dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món. 24 Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.
25 Llavors ells li preguntaren:
--Qui ets, tu?
Jesús els respongué:
--Us ho estic dient des del principi. 26 Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.
27 Ells no van entendre que es referia al Pare. 28 Jesús, doncs, els digué:
--Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. 29 El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.
30 Mentre parlava així, molts van creure en ell.
31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:
--Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; 32 coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.
33 Ells li replicaren:
--Nosaltres som descendents d'Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?
34 Jesús els respongué:
--Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau, 35 i l'esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s'hi queda per sempre. 36 Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.
37 »Ja sé que sou descendents d'Abraham, però busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre. 38 Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare.
39 Ells insistiren:
--El nostre pare és Abraham.
Jesús els diu:
--Si fóssiu fills d'Abraham faríeu les seves mateixes obres. 40 Però ara busqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer. 41 Vosaltres només feu les obres del vostre pare.
Li contesten:
--Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu.
42 Jesús els replicà:
--Si Déu fos el vostre pare m'estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d'ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m'ha enviat. 43 Per què no compreneu el llenguatge amb què us parlo? Perquè sou incapaços d'escoltar la meva paraula. 44 El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els seus desigs. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida. 45 Però a mi, que dic la veritat, no em creieu. 46 ¿Qui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu? 47 El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; però vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu.
48 Els jueus li van contestar:
--¿No fem bé de dir que ets un samarità i que estàs endimoniat?
49 Jesús respongué:
--Jo no estic endimoniat, jo honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi. 50 Jo no cerco la meva pròpia glòria: un altre se n'ocupa i és ell qui jutjarà. 51 Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.
52 Llavors els jueus li replicaren:
--Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: "Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort." 53 ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?
54 Jesús respongué:
--Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu "el nostre Déu". 55 Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. 56 Abraham, el vostre pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia, el veié i se'n va alegrar.
57 Llavors els jueus li digueren:
--¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?
58 Jesús els respongué:
--Us ho ben asseguro: des d'abans que Abraham nasqués, jo sóc.
59 Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s'amagà i sortí del temple.
Salm 31
Pero yo
confío en ti, Señor,
digo:
Tú eres mi Dios.
En tus
manos está mi destino.
Este salmo refleja la oración
de alguien que se siente totalmente hundido y destruido. Todo a su alrededor
parece desmoronarse y derrumbarse, todo está en contra suya. Refleja los
sentimientos de alguien que, verdaderamente, no tienes más fuerzas para seguir
adelante, no le queda suficiente ánimo para afrontar la vida ya que, mire por
donde mire, no hay ningún signo de esperanza.
Ante tal situación lo único que
le queda al salmista es abandonarse en las manos de Dios, recordar y recordarse
a sí mismo que, al fin y al cabo, su destino está en las manos de Dios. Es una
afirmación, según mi parecer, de esperanza en medio de la total desesperanza,
es recordar que, en última instancia, sólo Dios continua siendo, como afirma en
otros lugares del salmo, la roca fuerte donde uno puede esconderse.
Para mí, es un salmo de
alivio, esperanza y ánimo. Es una salmo que pone palabras a emociones que, en
ocasiones, vivo y no sé cómo expresar. Es un salmo que mezcla la angustia, el
miedo, la desesperación con un sentido de abandono en aquel en quien en
definitiva podemos descansar ya que tiene el control de la macro historia y la
micro historia, la mía personal.
Un principio.
Es bueno saber que nuestra vida no está a merced del azar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada