Dimarts 22 de Novembre
Joan 21
1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera:
2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. 3 Simó Pere els diu:
--Me'n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
--Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. 4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. 5 Llavors Jesús els digué:
--Nois, no teniu res per a menjar?
Li respongueren:
--No.
6 Ell els digué:
--Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. 7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
--És el Senyor.
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9 Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. 10 Jesús els diu:
--Porteu peixos dels que acabeu de pescar.
11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12 Jesús els digué:
--Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.
15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
--Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura els meus anyells.
16 Per segona vegada li pregunta:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Ell li respon:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura les meves ovelles.
17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:
--Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús:
--Pastura les meves ovelles. 18 T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:
--Segueix-me.
20 Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» 21 Pere, en veure'l, diu a Jesús:
--Senyor, i d'aquest, què en serà?
22 Jesús li respon:
--Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me.
23 Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
24 Aquest és el deixeble que dóna testimoni de tot això. Ell ho ha escrit, i sabem que el seu testimoni és digne de crèdit.
25 Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.
Salm 44
¡Despierta,
Señor! ¿Por qué duermes?
¡Espabílate!
¡No nos rechaces para siempre!
¿Por
qué nos ocultas tu rostro y olvidas nuestra desgracia y opresión?
Nuestro
aliento se hunde en el polvo, nuestro vientre está pegado a la tierra.
¡Levántate,
ven a socorrernos, rescátanos, por tu misericordia!
Este salmo tiene tres partes
claramente diferenciadas pero, naturalmente, unidas por formar un sólo proceso.
La primera habla de la experiencia pasada de la gloria y la intervención de
Dios, tanto en tiempos remotos, la historia, como recientes, la propia historia
del poeta.
La segunda narra un estado
presente de absoluta calamidad. El escritor compara la experiencia del pasado
con la sensación de total abandono por parte del Señor. Hay un fuerte dolor
expresado en estas líneas. Un hombre que se siente machacado por Dios y que
interpreta el silencio del Señor como castigo, desinterés, abandono. Hay
expresiones muy fuertes que tratan de ilustrar su estado, nos tratan como
a ovejas de matadero.
La tercera y última parte del
salmo expresa esperanza. Hay una petición clara y desesperada al Señor para que
despierte y se espabile y para que su intervención sea como fue en el pasado.
Hay una apelación a su misericordia, esa parte del carácter del Señor que
responde ante nuestra necesidad y desamparo, para que actúe.
¿Cuál es la lección del salmo
para mí? Bueno, creo que experimento los tres estados descritos por el
salmista. Tengo muchas evidencias de la intervención pasada de Dios en mi vida
y mi familia. Tengo una situación presente de desorientación, inseguridad y, en
ocasiones, sensación de abandono por parte de Dios, miedo ante un futuro
incierto. Finalmente, me doy cuenta que debo apelar a la intervención pasada
para generar esperanza para el futuro.
Un principio. Meditar en la
intervención pasada de Dios en nuestras vidas genera esperanza para el futuro.
Una oración.
Este es un buen momento para meditar en la intervención de Dios en nuestras
vidas y proclamar nuestra esperanza para el futuro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada