LECTURA DIMECRES 2/11/16 SALM 27

Dimecres 2 de Novembre

Joan 4

1 Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan. 2 De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. 3 Llavors va deixar Judea i se'n tornà a Galilea. 

4 Jesús havia de travessar Samaria. 5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; 6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. 7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:

--Dóna'm aigua.

8 Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.

9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:

--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?

Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.

10 Jesús li respongué:

--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.

11 La dona li diu:

--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? 12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?

13 Jesús li respongué:

--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. 14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

15 Li diu la dona:

--Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.

16 Ell li diu:

--Vés a cridar el teu marit i torna.

17 La dona li contesta:

--No en tinc, de marit.

Li diu Jesús:

--Fas bé de dir que no en tens. 18 N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.

19 La dona li respon:

--Senyor, veig que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.

21 Jesús li diu:

--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.

25 Li diu la dona:

--Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.

26 Jesús li respon:

--Sóc jo, el qui et parla.

27 En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28 Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent:

29 --Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?

30 La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.

31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:

--Rabí, menja.

32 Però ell els contestà:

--Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.

33 Els deixebles es preguntaven entre ells:

--És que algú li ha portat menjar?

34 Jesús els diu:

--El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. 35 ¿No teniu costum de dir: "Quatre mesos més i ja serem a la sega"? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! 36 El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador. 37 En aquest cas té raó la dita: "Un és el qui sembra i un altre el qui sega." 38 Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.

39 Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:

--Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.

43 Dos dies després, Jesús se'n va anar d'allà cap a Galilea. 44 Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. 45 Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.

46 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi.

A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. 47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. 48 Jesús li digué:

--Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.

49 El funcionari li contestà:

--Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!

50 Jesús li digué:

--Vés, que el teu fill viu.

Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51 Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats l'anaren a trobar i li digueren:

--El teu fill viu!

52 Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor. Els criats li respongueren:

--Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.

53 Llavors el pare s'adonà que era exactament l'hora en què Jesús li havia dit que el seu fill vivia. I van creure ell i tota la seva família.

54 Aquest segon senyal prodigiós, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.

Salm 27

El Señor es mi luz y mi salvación:

¿De quién temeré?

El Señor es el baluarte de mi vida:

¿De quién me asustaré?

Este salmo ha inspirado ánimo a los creyentes a lo largo de los siglos y las generaciones. El poema combina expresiones de miedo y confianza del salmista de una forma pareja. Por un lado se enuncian todos los peligros, miedos y situaciones que está afrontando y por otro, se van intercalando expresiones de confianza y dependencia en el Señor.

Este salmo me ha hecho pensar en la diferencia que existe entre temer algo y que este algo o alguien pueda dañarte. Creo que hay situaciones, circunstancias e incluso personas en la vida que pueden dañarnos y dañarnos mucho, que incluso pueden llegar a quitarnos la vida, sin embargo, podemos perderles totalmente el miedo.

Creo que la presencia de Dios en mi vida puede ayudarme a perder el miedo, a no estar amedrantado, a no vivir con temor. Eso, sin embargo, no significa que nada pueda pasarme, que la enfermedad no pueda tocarme, que el dolor no pueda herirme y que la muerte no pueda alcanzarme. Simplemente significa que no tendré miedo o temor y lo enfrentaré como pueda, sin miedo, con la presencia del Señor.

Es por eso que hay una voz, una segunda persona, que no sabemos quién es que le dice al salmista con respecto a sus miedos:

Espera en el Señor, se valiente. ¡Ten ánimo, espera en el Señor!

Un principio. Negarnos a que el miedo gobierne nuestras vides.