LECTURA DIJOUS 15/3/18: 1 REIS 11 i LLUC 2:52


Dijous 15 de Març

1ª Reis 11
A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. Aquelles dones eren dels pobles dels quals el Senyor havia dit als israelites: «No aneu a viure amb ells, i que ells no visquin amb vosaltres, perquè decantarien el vostre cor cap als seus déus.» Però Salomó, pels seus amors, s'havia vinculat a aquells pobles. Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines. I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David. Salomó va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites. Salomó, amb les seves males accions, ofenia el Senyor i ja no el seguia fidelment com havia fet el seu pare David. A la muntanya d'enfront de Jerusalem va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, l'abominable déu dels ammonites. Va fer el mateix en honor dels déus de totes les seves dones estrangeres, que els cremaven ofrenes i víctimes.
El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s'havia decantat d'ell, el Déu d'Israel, que se li havia aparegut dues vegades 10 i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat. 11 Per això el Senyor li digué:
--Ja que t'has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t'havia donat, t'arrencaré el reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits. 12 Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l'arrencaré de les mans del teu fill. 13 I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.
14 El Senyor va fer que s'alcés un adversari contra Salomó: l'edomita Adad, del llinatge reial d'Edom.
15 En temps del rei David, Edom havia estat derrotat i Joab, el general en cap de l'exèrcit, va pujar a enterrar els morts. Havia matat tots els homes d'Edom 16 després de quedar-s'hi sis mesos amb tot l'exèrcit d'Israel, amb la intenció d'exterminar tots els edomites mascles. 17 Però Adad havia fugit a Egipte amb altres edomites, súbdits del seu pare. Aleshores Adad era molt jove. 18 Van marxar de Madian i arribaren a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran, entraren a Egipte i es presentaren al faraó, el rei d'aquell país. Aquest va donar a Adad una casa i li prometé que el mantindria. També li oferí terres. 19 El faraó va concedir el seu favor a Adad donant-li per muller la seva cunyada, la germana de la tahpenés, és a dir, de la reina. 20 La germana de la tahpenés li va infantar un fill, Guenubat, que la tahpenés mateixa va criar al palau del faraó. Guenubat, doncs, vivia a palau amb els fills del faraó. 21 D'Egipte estant, Adad va saber que David havia mort i s'havia reunit amb els seus pares i que Joab, el general en cap de l'exèrcit, també era mort. Llavors digué al faraó:
--Deixa'm anar al meu país.
22 El faraó li va respondre:
--Què et falta a casa meva, que te'n vulguis anar al teu país?
Ell va insistir:
--No res, però deixa'm partir.
23 Déu va fer que s'alcés contra Salomó un altre enemic: Rezon, fill d'Eliadà. Havia fugit de casa del seu amo, Adadèzer, rei de Sobà, 24 havia aplegat amb ell uns quants homes i s'havia convertit en cap d'una banda. Com que David els anava eliminant, Rezon se'n va anar a Damasc, s'hi establí i arribà a ser-ne el rei. 25 D'aquesta manera, a més del mal que feia Adad, Rezon va ser enemic d'Israel mentre Salomó visqué. Rezon, que havia arribat a ser rei dels arameus, odiava Israel.
26 Jeroboam era fill de Nebat, un efratita de Seredà. La seva mare es deia Seruà i era viuda. Ell estava al servei de Salomó, però es va rebel·lar contra el rei. 27 L'ocasió d'alçar-se contra el rei va ser la següent: Salomó construïa el Mil·ló per cobrir el fossat de la ciutat de David, el seu pare. 28 Jeroboam era fort i eficaç. Salomó el va observar mentre treballava i el nomenà inspector del treball que prestaven les tribus de Josep. 29 Un dia que Jeroboam havia sortit de Jerusalem, el profeta Ahià de Siló el va trobar pel camí. Ahià portava un mantell nou. Eren tots dos sols a camp ras. 30 Ahià va agafar el seu mantell nou, el va esquinçar en dotze trossos 31 i digué a Jeroboam:
--Pren-ne deu trossos, perquè això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Esquinçaré el reialme que Salomó té a les mans i te'n donaré deu tribus; 32 l'única tribu que li deixaré serà en consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que he escollit d'entre totes les tribus d'Israel. 33 M'han abandonat i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s'han comportat com David, el pare de Salomó. 34 Tanmateix, no prendré tot el reialme de les mans de Salomó, perquè tinc fermament decidit de conservar-li la sobirania tots els dies de la seva vida, en consideració al meu servent David, que jo vaig escollir i que va observar els meus manaments i els meus decrets. 35 En canvi, prendré el reialme de les mans del seu fill i te'n donaré deu tribus. 36 Al seu fill, li concediré una tribu, a fi que el meu servent David tingui sempre una llàntia encesa al meu davant, a Jerusalem, la ciutat que he escollit perquè porti el meu nom. 37 A tu, Jeroboam, et prendré perquè regnis tal com el teu cor desitgi: seràs rei d'Israel. 38 Si obeeixes tot el que jo et mani, si segueixes els meus camins i poses en pràctica allò que em plau, observant els meus decrets i els meus manaments, tal com va fer el meu servent David, llavors jo seré amb tu, t'edificaré un casal perdurable, com vaig fer amb David, i et confiaré el poble d'Israel. 39 Així humiliaré el llinatge de David, però no per sempre."
40 Salomó va intentar de fer morir Jeroboam, però Jeroboam va fugir a Egipte, prop de Xixac, rei d'Egipte, i s'hi va quedar fins a la mort de Salomó.
41 La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, consta en la Crònica del rei Salomó. 42 La durada del regnat de Salomó a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys. 43 Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.


Jesús. Y crecía. Lucas 2: 52
52 Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
Entiendo que únicamente pueden aumentar aquellas cosas que todavía no están completadas, acabadas, plenamente desarrolladas. Lucas parece indicarnos que como cualquier otro muchacho Jesús estuvo inmerso en un proceso de desarrollo y el mismo le llevó a crecer de forma integral en todas las dimensiones de su vida. De nuevo deseo enfatizar que Jesús, el chico, no era un adulto encerrado en un cuerpo infantil. Nikos Kazantzakis, el filósofo griego autor de "La última tentación de Cristo", describe en su libro -y de una manera tremendamente respetuosa- el proceso gradual en el que Jesús va descubriendo que es alguien especial, que no es similar a los otros seres humanos. Un proceso que le lleva a la búsqueda del Padre para discernir quién es y cuál es la misión que tiene encomendada en la vida. Tal vez nos cuesta visualizar a Jesús de esta manera. Para muchos creyentes que conozco les es más fácil pensar en el Maestro con tres años de edad y meditando ¡Vaya, aún me quedan 27 para comenzar mi ministerio público!. ¿Qué significa si no la afirmación: "aumentaba el favor que gozaba ante Dios!? Como sucede con el rol de María, la infancia de Jesús es algo por lo que acostumbramos a pasar de puntillas, sin hacer ruido. 

Pero hay otra cosa que me llama la atención de esos años de silencio de Jesús. Sin duda debió de estar junto a su padre aprendiendo el oficio de carpintero-albañil. Quiero enfatizar aprendió. No creo que Jesús naciera con el oficio sabido. Pero pensemos en ello, el Dios hecho ser humano pasó más de dos décadas trabajando como lo hubiera hecho cualquier otro obrero de su gremio, y al hacerlo nos está enseñando que el Señor ha honrado y dignificado con ello todo tipo de trabajo que contribuye al bienestar y beneficio de la humanidad. Porque una de las grandes contribuciones que ha hecho la encarnación de Dios ha sido romper definitivamente la dicotomía sagrado-secular y convertir todas las dimensiones de la vida humana en sagradas al hacerse partícipe de ellas.

Hay dos aplicaciones que se deducen de este breve pasaje. La primera, los procesos de discernir la voluntad del Señor pueden ser graduales. En muchas ocasiones una pequeña convicción va creciendo y afianzándose en nosotros acerca de lo que Dios quiere y espera. Es nuestra responsabilidad cuidarla y discernirla. La segunda, nuestro trabajo es una tarea sagrada porque se lleva a cabo en la presencia de Dios, en el lugar santísimo y, por tanto, debemos hacerla como si fuera dirigida directamente a Él. Jesús no honró únicamente al Padre los tres breves años de ministerio; lo hizo las largas décadas de trabajo en el taller.
¿Tiene Dios una voluntad específica para tu vida? ¿La disciernes o, por el contrario, hace tiempo que dejaste de creer en ello? ¿Cómo afrontas el trabajo, cuál es tu perspectiva del mismo? ¿Qué te enseña a ti lo que Lucas dice sobre Jesús?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada