Dimarts 27 de Març
1ª Reis 21
1 Després d'aquests fets, va passar el que segueix. Nabot de Jizreel tenia una vinya a Jizreel mateix, al costat del palau d'Acab, rei de Samaria.
2 Acab va dir a Nabot:
--Cedeix-me la teva vinya. Com que és al costat del meu palau, em servirà d'hort. Te la canviaré per una de millor, o, si ho prefereixes, et pagaré en metàl·lic el seu preu.
3 Nabot li respongué:
--Que el Senyor em guardi de cedir-te l'heretat dels meus pares!
4 Quan Acab va sentir que Nabot de Jizreel li responia: «No et vull cedir l'heretat dels meus pares», se'n tornà a casa seva irritat i contrariat. Es va posar al damunt del llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar.
5 La seva dona, Jezabel, l'anà a veure i li digué:
--Com és que estàs tan contrariat que no vols menjar res?
6 Ell li va respondre:
--He parlat amb Nabot de Jizreel. Li he proposat que em cedís la seva vinya, al preu que fos, o que la hi canviaria per una altra si així ho preferia, però ell m'ha respost: "No et vull cedir la meva vinya."
7 Llavors la seva muller Jezabel li va dir:
--¿Així fas de rei d'Israel? Aixeca't, menja i posa't content! Jo m'encarrego de donar-te la vinya de Nabot de Jizreel.
8 Jezabel va fer escriure cartes en nom d'Acab, va segellar-les amb el segell del rei i les envià als ancians i als principals de la ciutat on vivia Nabot.
9 Les cartes deien:
--Convoqueu un dejuni de desgreuge i feu seure Nabot al mig de l'assemblea.
10 Acareu-lo amb dos homes sense escrúpols que testifiquin contra ell i diguin: "Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei." Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que mori.
11 Els ancians i els principals de la ciutat on vivia Nabot van fer tal com Jezabel ordenava en la carta que els havia enviat.
12 Van convocar un dejuni de desgreuge i van fer seure Nabot al mig de l'assemblea.
13 Van venir, per acarar-se amb ell, dos homes sense escrúpols que, davant l'assemblea, van testificar així contra Nabot:
--Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei.
Llavors el van treure fora i el van apedregar fins que morí.
14 Després van comunicar-ho a Jezabel:
--Nabot ha estat apedregat i és mort.
15 Quan Jezabel va saber que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab:
--Aixeca't i vés a prendre possessió de la vinya que Nabot de Jizreel no et volia cedir a cap preu. Nabot ja no viu: ha mort.
16 Quan Acab va saber que era mort, es va aixecar, baixà a la vinya de Nabot de Jizreel i en va prendre possessió.
17 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li digué:
18 --Baixa a trobar Acab, rei d'Israel, que és a Samaria. Ara és a la vinya de Nabot, on ha baixat a prendre'n possessió.
19 Digues-li: "Això et diu el Senyor: ¿Has assassinat un home i ara t'apoderes dels seus béns?" I digues-li encara: "Això et fa saber el Senyor: Al mateix lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot lleparan també la teva!"
20 Acab va dir a Elies:
--¿Així, doncs, m'has trobat, enemic meu?
Elies li va respondre:
--T'he vingut a trobar perquè t'has llançat a fer el mal que ofèn el Senyor.
21 Per això jo faré caure la desgràcia damunt teu: escombraré tota la teva descendència, exterminaré de la casa d'Acab tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults.
22 El teu llinatge acabarà com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d'Ahià, perquè m'has irritat i has fet pecar Israel.
23 El Senyor va parlar també contra Jezabel i digué:
--Els gossos devoraran Jezabel al peu de la muralla de Jizreel.
24 Els de la família d'Acab que morin a la ciutat seran devorats pels gossos; els qui morin al camp seran menjats pels ocellots.
25 Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona, Jezabel, l'havia seduït.
26 El seu comportament va ser del tot abominable: donava culte als ídols repugnants, tal com feien els amorreus que el Senyor havia expulsat de davant dels israelites.
27 Així, doncs, en sentir aquelles paraules, Acab es va esquinçar els vestits, va vestir-se amb roba de sac, dejunava, dormia amb la roba de sac i caminava d'esma.
28 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li va dir:
29 --¿Has vist com Acab s'ha humiliat a la meva presència? Ja que s'ha humiliat així, no faré venir aquella desgràcia en vida seva; la faré caure sobre el seu llinatge en temps del seu fill.
Jesús. Orar. Marcos 1: 35
De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant.
Esta pauta de conducta
es algo que vemos frecuentemente en Jesús. Buscando espacios de soledad para estar
con el Padre. Sustrayéndose a las presiones, tensiones, demandas y urgencias de
la vida cotidiana para poder tener tiempos de oración, reflexión y meditación.
Pero no deja de ser una paradoja que Dios busque tiempo para estar con
Dios. ¿Qué parte de la naturaleza de Jesús necesitaba esos momentos de
comunión, la humana o la divina? Sin duda este hábito en la vida del Maestro es
una muestra de su humanidad y como tal de la necesidad de depender del
Padre para afrontar y manejar la vida cotidiana. No podemos olvidar que Pablo,
escribiendo a los filipenses, ya nos indicó que Jesús se despojó de su
divinidad y tomó la condición de ser humano. Acerquémonos pues al Jesús humano,
observémoslo y, consecuentemente, aprendamos de Él pautas para poder aplicar y
vivir en nuestra vida cotidiana.
Acerquémonos al fondo y
no a la forma de la situación. Jesús busca pasar tiempo con el Padre. Ese es el
principio que nos interesa resaltar. De madrugada, antes del amanecer, es la
forma que el Maestro usó. A menudo nuestra tendencia es a centrarnos en el cómo
y olvidar el qué. Enfocarnos en la forma, descalificarla y olvidar la
importancia del fondo que pretende enfatizar. Jesús necesitaba estar con el
Padre. Precisaba de esos momentos en que uno toma distancia de las realidades
de la vida cotidiana y aprovecha para compartirlas con Dios. Era una prioridad
en su vida asegurarse que estaba, por decirlo de alguna manera, orientado al
norte, que no perdía la dirección, las prioridades, la misión, el llamado. Sus
decisiones no son tomadas a la ligera sino en consulta con el Padre. Sus retos
vitales, sus momentos de dilema son compartidos con Él. Jesús tiene que luchar
por mantener esa intimidad con su Padre resistiéndose a las presiones del
ministerio, a las necesidades siempre acuciantes de las personas de su
entorno. A la tentación del activismo. El Maestro tiene que mantener una
tensión entre la reflexión y la acción.Jesús es un espejo donde mirarnos. Si Él
precisó de todo lo anteriormente dicho ¿Cuánto más nosotros? Para nosotros debe
ser una prioridad el pasar tiempo de forma periódica con el Padre. Ese tiempo
no es un lujo ni una muestra de religiosidad o espiritualidad. Antes al
contrario, se trata de un esencial en nuestra vida. Ese tiempo nos
debe ayudar a alinear nuestra vida cotidiana con Dios, su voluntad, sus
planes y sus propósitos. Ese tiempo nos debe dar luz y discernimiento para
valorar cómo estamos viviendo y cómo deberíamos vivir. Esos preciosos momentos
nos permiten consultar con el Señor los siguientes pasos y decisiones en
nuestro proyecto vital. Pasar tiempo con Dios es reconectar con la fuente
de la vida y renovar nuestras fuerzas física, emocionales y espirituales.
¿Qué
relación podemos establecer entre nuestra debilidad o fortaleza espiritual y
nuestra presencia o ausencia de tiempo de calidad con Dios?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada