LECTURA DILLUNS 26/3/18: 1 REIS 20 i JOAN 2:10-12

Dilluns 26 de Març

1ª Reis 20

1 Benadad, rei dels arameus, va concentrar tot el seu exèrcit: comptava amb trenta-dos reis vassalls, i també amb carros de guerra i cavalls. Va pujar a Samaria, hi posà setge i l'atacà. 2 I va enviar missatgers a la ciutat, a Acab, rei d'Israel, 3 perquè li diguessin:

--Això diu Benadad: "La teva plata i el teu or són meus, i també ho són les teves dones i els millors dels teus fills."

4 El rei d'Israel respongué:

--Que sigui tal com dius, rei, senyor meu. Jo sóc teu amb tot el que tinc.

5 Els missatgers van tornar i digueren:

--Això diu Benadad: "Ja t'he fet dir que m'has de donar la teva plata, el teu or, les teves dones i els teus fills. 6 I, a més, demà en aquesta hora enviaré els meus homes perquè escorcollin el teu palau i les cases dels teus súbdits, i s'enduran tot el que a tu et fa goig."

7 Llavors el rei d'Israel va convocar tots els ancians del país i els digué:

--Fixeu-vos quines males intencions que porta ara, aquest home. Quan m'ho va exigir, jo no li havia pas negat les meves dones, els meus fills, la meva plata i el meu or!

8 Tots els ancians i el poble sencer li van dir:

--No te l'escoltis! No ho consentis!

9 Llavors el rei va respondre als missatgers de Benadad:

--Digueu al rei, el meu senyor: "Faré tot allò que has exigit la primera vegada al teu servent, però això últim no puc consentir-ho."

Els missatgers anaren a portar la resposta a Benadad. 10 Benadad li va fer dir:

--Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat!

11 El rei d'Israel respongué:

--Digueu-li: "Qui tot just s'ha cenyit l'espasa, que no es gloriï com si ja se la tragués."

12 Quan Benadad, que era al campament bevent amb els reis, va sentir aquesta resposta, ordenà als seus homes:

--A les armes!

I van formar en ordre de batalla per atacar la ciutat.

13 Llavors un profeta es va presentar a Acab, rei d'Israel, i li digué:

--Això et fa saber el Senyor: "¿Has vist tota aquesta gran multitud? Avui la faré caure a les teves mans, i sabràs que jo sóc el Senyor."

14 Acab va preguntar:

--De qui es valdrà per a fer-ho?

Li respongué:

--El Senyor et diu que es valdrà dels servidors dels caps de districte.

Acab va demanar:

--Qui ha d'entrar primer en combat?

Li respongué:

--Tu.

15 Acab va passar revista als servidors dels caps de districte: eren dos-cents trenta-dos. Després va revistar tot l'exèrcit d'Israel: eren set mil. 16 I van fer una sortida al migdia, mentre Benadad bevia i s'embriagava al campament amb els trenta-dos reis vassalls seus. 17 Primer van sortir els servidors dels caps de districte. Benadad va enviar gent per informar-se, i li van dir:

--Han sortit uns homes de Samaria.

18 Ell va dir:

--Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.

19 Van sortir, doncs, de la ciutat els servidors dels caps de districte, i darrere d'ells el gros de l'exèrcit. 20 Cada un dels servidors va matar l'enemic que trobava al davant. Els arameus van fugir, i els d'Israel els perseguien. Benadad, rei dels arameus, s'escapà a cavall, amb els homes dels carros de guerra. 21 Va sortir el rei d'Israel, va atacar la cavalleria i els carros i derrotà els arameus. Va ser una gran desfeta.

22 Aquell profeta es presentà encara al rei d'Israel i li digué:

--Vinga, prepara't de valent, reflexiona i mira què cal fer, perquè l'any vinent el rei dels arameus emprendrà una altra campanya contra tu.

23 Els consellers del rei dels arameus li van dir:

--El Déu dels israelites és un déu de muntanyes, i per això ells van ser més forts que nosaltres. Però ataquem-los a la plana; de segur que serem més forts que no pas ells. 24 Ara fes això: deposa tots els reis i substitueix-los per governadors. 25 Mobilitza un exèrcit tan nombrós com aquell que vas perdre, carro per carro i cavall per cavall, i ataquem a la plana. De segur que nosaltres serem més forts que no pas els israelites.

Benadad va fer cas d'aquest consell i va actuar tal com li deien. 26 L'any següent va mobilitzar els arameus i va pujar a Afec per atacar Israel. 27 També els israelites es van mobilitzar, van rebre vitualles i sortiren a lluitar contra els enemics. Els israelites acampats enfront d'ells semblaven dos ramadets de cabres, mentre que els arameus cobrien la terra.

28 Llavors aquell home de Déu anà a trobar el rei d'Israel i li digué:

--Això et fa saber el Senyor: "Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo sóc el Senyor."

29 Durant set dies estigueren acampats els uns enfront dels altres, fins que el dia setè van entaular combat. Els israelites van causar en un sol dia cent mil baixes a la infanteria aramea. 30 Els supervivents van fugir a la ciutat d'Afec, però la muralla es va desplomar damunt els vint-i-set mil supervivents. Benadad, que també havia fugit i s'havia refugiat a la ciutat, s'amagava a la cambra més secreta. 31 Els seus consellers li van dir:

--Hem sentit a dir que els reis d'Israel són misericordiosos. Ens vestirem amb roba de sac, ens lligarem cordes al coll i anirem a trobar el rei d'Israel. Qui sap si et perdonarà la vida!

32 Així, doncs, es van vestir amb roba de sac, es van lligar cordes al coll, es van presentar al rei d'Israel i li digueren:

--El teu servent Benadad et diu: "T'ho suplico: perdona'm la vida!"

Acab va respondre:

--Viu encara? És el meu germà!

33 Aquells homes ho van considerar un bon senyal i el van agafar pel mot:

--Benadad és el teu germà!

Acab els digué:

--Aneu-lo a buscar.

Benadad es va presentar i Acab el va fer muntar en el seu propi carruatge. 34 Llavors Benadad li va dir:

--Les ciutats que el meu pare va prendre al teu, te les torno. A més podràs tenir establiments comercials a Damasc, com el meu pare en tenia a Samaria.

Acab va respondre:

--Doncs jo, amb aquestes condicions, et deixo en llibertat.

Acab va fer una aliança amb Benadad i el deixà anar.

35 Un home, membre d'un grup de profetes, va dir a un dels seus companys per ordre del Senyor:

--Fereix-me!

L'altre es va negar a ferir-lo. 36 El primer li digué:

--Ja que no has obeït l'ordre del Senyor, així que te'n vagis d'aquí et matarà un lleó.

Ell se'n va anar; li sortí al pas un lleó i el va matar.

37 Després aquell profeta va trobar un altre home i li digué:

--Fereix-me!

L'home el va ferir i li va fer mal.

38 Llavors el profeta es va apostar vora el camí, esperant el rei. S'havia dissimulat amb cendra la marca de profeta que portava al front perquè el rei no el reconegués. 39 Quan aquest passava, ell el va cridar i li digué:

--Mentre aquest servent teu es dirigia al combat, un que en venia em va confiar un presoner, dient-me: "Vigila aquest home. Si se t'escapa, respondràs de la seva vida amb la teva, o bé pagaràs tres mil peces de plata." 40 Però mentre aquest servent teu anava ocupat d'ací d'allà, el presoner es va fer fonedís.

El rei d'Israel li va dir:

--Tu mateix t'has donat la sentència.

41 Immediatament, el profeta es va treure la cendra del front, i el rei d'Israel es va adonar que era un dels profetes. 42 El profeta li va dir:

--Això et fa saber el Senyor: "Ja que has deixat escapar l'home que jo havia destinat a l'extermini, la teva vida respondrà per la seva, i el teu poble pel seu."

43 El rei d'Israel, irritat i contrariat, se'n tornà al seu palau i va entrar a Samaria.

Jesús. El placer. Juan 2: 10-12

10 i li diu:

--Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

12 Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.

Los cristianos siempre hemos tenido una relación complicada con el placer, especialmente con aquellos de tipo físico; porque también existen placeres emocionales, intelectuales e incluso espirituales. Al pensar en ello viene a mi mente la sarcástica frase: "todo lo que me gusta o es pecado o engorda". En el mejor de las casos el placer es sospecho. En el peor escenario siempre es pecado. Entiendo que todo ello viene de la tremenda influencia que el pensamiento griego ha ejercido sobre el cristianismo. Para ellos todo lo relacionado con el cuerpo era malo por definición. Éste era la prisión del alma y sólo la dimensión espiritual tenía auténtico valor ¡Qué barbaridad! Precisamente la encarnación de Dios en la persona de Jesús dignifica la dimensión física de nuestra humanidad, la honra y le da valor. Resultado de todo ello es que no tenemos, en mi humilde y modesta opinión, una buena reflexión teológica sobre el placer.

Esto último no deja de ser curioso y preocupante si tenemos en cuenta que la capacidad del ser humano para experimentar placer es algo pensado y concedido por Dios. Él es quien ha creado el orgasmo. Quien ha diseñado nuestro cuerpo de tal manera que pueda dar y recibir placer físico en dimensiones bellísimas y enormemente satisfactorias. Dios mismo ha diseñado nuestro organismo para que podamos disfrutar de la comida y la bebida. Ambas cosas podrían ser única y exclusivamente funciones mecánicas que sirvieran para el sostenimiento de la vida, sin embargo el Señor las ha vinculado ambas al placer. Podríamos seguir y hacer una lista muy, pero que muy extensa. No deja de ser pues significativo que el primer milagro llevado a cabo por Jesús -según indica el evangelista Juan- tuviera como finalidad el producir placer al ser humano, concretamente a los participantes en las bodas de la localidad de Caná de Galilea. El vino se había acabado y la fiesta decaía. Jesús con su intervención lo único que hace es facilitar que las personas sigan disfrutando, que la fiesta continue. No hay ninguna motivación "espiritual" en lo que el Maestro hace. Nadie es sanado, liberado de posesión demoniaca o ministrado en sus necesidades espirituales o emocionales. Me pregunto si el estado etílico de los convidados les permitió el poder disfrutar de la extraordinaria calidad del buen vino servido. Jesús con su intervención celebra el amor, la fiesta, el placer y la alegría de las personas. Que interesante que Juan afirme que produciendo vino Jesús manifestara su gloria.

A lo largo de su vida vemos a Jesús como alguien que sabía disfrutar de los placeres de la vida. No debemos olvidar que tenía fama de ser comedor y bebedor y no una fama positiva en ese sentido, sino una fama crítica. Es común que las páginas de los evangelios muestren al Maestro participando en cenas con sus amigos. Le gustaba la buena ropa; recordemos que su túnica era tan valiosa que los soldados romanos decidieron no romperla y sortearla entre ellos. Veo que Jesús con su vida nos enseña que debemos reconciliarnos con el placer, algo que nos cuesta enormemente y nos lleva a oscilar entre la negación del mismo o entregarnos a él sin reservar incluso al precio de perder nuestra dignidad como personas. Jesús nos enseña la bondad intrínseca del placer. Éste no es malo por definición; todo depende de cómo lo usemos y relacionemos con él. Pablo afirma: "TODO es lícito, pero no TODO conviene". También dice: "TODO es lícito, pero no me dejaré controlar por NADA". Estos criterios nos llevan a poder tener una relación saludable con el placer, evitándonos caer en dos extremos igualmente disfuncionales: su negación o nuestra sumisión al mismo.

¿Cuál es tu relación con el placer? ¿Sana o disfuncional?