LECTURA DILLUNS 19/3/18: 1 REIS 14 i LLUC 4:13


Dilluns 19 de Març

1ª Reis 14
En aquell temps, Abià, fill de Jeroboam, va caure malalt. Jeroboam va dir a la seva dona:
--Disfressa't de manera que no es noti que ets la meva muller i vés a Siló. Allí hi ha el profeta Ahià, el qui em va dir que jo arribaria a ser rei d'aquest poble. Emporta't deu pans, galetes i una gerra de mel i vés a trobar-lo. Ell t'anunciarà què li ha de passar, al noi.
La muller de Jeroboam ho va fer així mateix. Se n'anà a Siló i va entrar a casa d'Ahià. Aquest ja no hi veia: de tan vell com era, els ulls se li havien entelat. Però el Senyor li havia revelat això:
--La dona de Jeroboam vindrà a demanar-te un oracle sobre el seu fill, que està malalt. Tu li diràs tal i tal cosa. Ella, quan vindrà, es farà passar per una altra.
Així que va arribar a la porta, Ahià va sentir la remor dels seus passos i li digué:
--Entra, dona de Jeroboam! Per què et vols fer passar per una altra? T'he de transmetre un missatge dur. Vés i digues a Jeroboam: "Això et fa saber el Senyor, Déu d'Israel: Jo t'he enlairat d'entre la gent i t'he fet sobirà del meu poble d'Israel; he arrencat la reialesa de la casa de David per donar-te-la, però tu no t'has comportat com el meu servent David, que va observar els meus manaments, em seguia de tot cor i feia solament allò que em plau. Tu has obrat pitjor que tots els teus predecessors: t'has fabricat altres déus, uns ídols de fosa que m'irriten, i a mi m'has girat l'esquena. 10 Per això faré caure la desgràcia sobre el llinatge de Jeroboam i n'exterminaré tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults. Escombraré els descendents de Jeroboam com qui fa net de tota la brossa. 11 Els de la família de Jeroboam que morin a la ciutat seran devorats pels gossos i els qui morin al camp seran menjats pels ocellots. Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit." 12 I ara tu vés, torna a casa teva: així que els teus peus entraran a la ciutat, el noi morirà. 13 Tot Israel farà dol per ell, i l'enterraran. Ell serà l'únic, de tota la família de Jeroboam, que serà posat en un sepulcre, perquè és l'únic, de tota la família de Jeroboam, que el Senyor, Déu d'Israel, ha trobat bo. 14 El Senyor farà que s'alci a Israel un rei que exterminarà el llinatge de Jeroboam. Serà avui, com qui diu; millor dit, ara mateix! 15 El Senyor colpirà Israel, que serà com una canya sacsejada per l'aiguat; arrencarà el poble d'Israel d'aquesta terra bona que va donar als seus pares i els dispersarà a l'altra banda del riu Eufrates, perquè es feien bosquets sagrats que irriten el Senyor. 16 Ell posarà Israel en mans dels enemics pels pecats que Jeroboam ha comès i pels que ha fet cometre a aquest poble.
17 La muller de Jeroboam se'n va anar i va arribar a Tirsà. Tot just passava el llindar de casa, que el noi va morir. 18 El van enterrar, i tot Israel va fer dol per ell, tal com el Senyor havia predit per boca del seu servent el profeta Ahià.
19 La resta de la història de Jeroboam, les seves campanyes i el seu govern, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel. 20 La durada del regnat de Jeroboam va ser de vint-i-dos anys. Jeroboam va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou succeït pel seu fill Nadab.
21 Roboam, fill de Salomó, va ser rei de Judà. Començà a regnar quan tenia quaranta anys. Va ser rei disset anys a Jerusalem, la ciutat que el Senyor havia escollit d'entre totes les tribus d'Israel perquè portés el seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita. 22 La gent de Judà ofenia el Senyor amb les seves males accions; cometien tants pecats que encenien la gelosia del Senyor encara més que els seus pares. 23 També ells es van construir santuaris amb pilars i bosquets sagrats en tots els turons elevats i sota tots els arbres frondosos. 24 Fins i tot hi havia arreu del país homes dedicats a la prostitució sagrada. Tots practicaven les abominacions pròpies de les nacions que el Senyor havia expulsat de davant els israelites.
25 L'any cinquè del regnat de Roboam, Xixac, rei d'Egipte, va entrar a Jerusalem 26 i saquejà els tresors del temple del Senyor i els del palau reial. Es va apoderar de tot, fins dels escuts d'or que havia fet Salomó. 27 Més tard, Roboam els va substituir per uns escuts de bronze, que va confiar als capitans de la guàrdia que custodiaven l'entrada del palau. 28 Cada vegada que el rei entrava al temple del Senyor, els homes de la guàrdia prenien els escuts, i en acabat els tornaven a deixar a la sala de la guàrdia.
29 La resta de la història de Roboam, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. 30 Roboam i Jeroboam van estar sempre en guerra. 31 Roboam va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David. La seva mare es deia Naamà i era ammonita. El va succeir el seu fill Abies.


Jesús. Tentación. Lucas 4:13
13 Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.
Jesús tiene plena conciencia de su identidad y ha recibido el respaldo y reconocimiento del Padre. Sin embargo, aún no ha comenzado lo que podríamos denominar la dimensión pública de su ministerio. Todavía no se ha dado a conocer a la gente ni ha escogido sus discípulos. Antes debe pasar por un tiempo de prueba de cuarenta días. Lucas nos da dos detalles que son muy importantes: El primero es que Jesús aparece lleno del Espíritu Santo. La expresión lleno tiene el sentido de capacitado, empoderado, dirigido. El segundo es que el propio Espíritu lo dirigió al desierto y allí fue tentado por el diablo. A pesar de que los evangelistas narran este evento en tan sólo unos pocos y breves versículos, el propio texto nos indica que fueron cuarenta largos días en los cuales Jesús debió de estar meditando y pensando sobre la misión encomendada por el Padre y cómo llevarla a cabo.

Los escritores de los evangelios narran tres tentaciones, lo cual no necesariamente significa que fueran las únicas, aunque si las más significativas y, por esa razón, han debido ser recogidas en el texto bíblico. Afirmo que no debieron ser las únicas porque de las últimas palabras del pasaje de Lucas se desprende que Satanás volvió a tentar al Maestro en otras ocasiones. Pero todo parece indicar que las tres que aparecen narradas tienen que ver con la misión de Jesús y los medios para llevarla a cabo. No soy un experto en teología, sin embargo, una rápida ojeada a las mismas me da la impresión que están relacionadas con optar por el camino fácil -pan, poder, señales- en vez del camino del sufrimiento tal y como se anunciaba proféticamente al hablar del siervo del Señor en Isaías. 

Al meditar sobre el pasaje veo un claro paralelismo -que posteriormente recogerá Pablo en la carta a los romanos- entre Jesús y Adán. Ambos se encontraron ante el dilema de hacer caso a Dios o desobedecerlo. Adán optó por la rebelión mientras que Jesús optó por la obediencia a Dios. En una repetición histórica de la situación de Génesis, Jesús, el hombre nuevo, opta por el proyecto de humanidad que Dios tuvo en mente desde el principio y Adán hizo inviable con su pecado. ¿Pudo Jesús haber pecado? Esta ha sido una discusión que ha estado en marcha durante siglos. Muchas almas sensibles se escandalizan si afirmamos que ¡Naturalmente que Jesús pudo pecar! La cuestión básica es que no lo hizo. Si el Mesías no podía pecar ¿Qué sentido tienen las tentaciones? ¿Son simplemente puestas en escena? ¿Son montajes para acentuar el aspecto dramático? ¿Qué mérito tiene la obediencia cuando lo único que puedes haces es obedecer? La obediencia sólo tiene valor moral cuando la desobediencia es posible pero no se opta por ella.

Pero, como ya he afirmado en otras ocasiones, para mí tiene un increíble valor la tentación de Jesús. Si Él fue tentado puede entender los procesos mentales y espirituales por los que tengo que pasar cuando yo mismo lo soy. Puede empatizar y yo, triste mortal, puedo ¡Al fin! sentirme comprendido -que no justificado- en la triste y dura realidad de ser un ser humano tarada por el pecado y propenso al mismo. He experimentado en muchas ocasiones la tristeza de no poder hablar con otros acerca de mi situación real. También la de compartir cosas que los otros no han podido llegar a comprender ni entenderme. Eso, sin embargo, nunca me ha pasado ni me pasará con Jesús, Él también fue tentado.
¿En tu seguimiento de Jesús qué significaría optar por el camino fácil en vez del camino del dolor y el sufrimiento? ¿Qué beneficios puede aportar en tu relación con Jesús el saber que Él entiende al que es tentado?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada