LECTURA DIVENDRES 30/3/18: 2 REIS 2 i LLUC 4:42-43


Divendres 30 de Març

2ª Reis 2
Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. Elies va dir a Eliseu:
--Queda't aquí, que el Senyor m'envia a Betel.
Eliseu va respondre:
--Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
Van baixar, doncs, tots dos a Betel. Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren:
--¿Saps que avui el Senyor s'endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?
Ell va respondre:
--Ja ho sé. Calleu.
Elies li va dir:
--Eliseu, queda't aquí, que el Senyor m'envia a Jericó.
Ell va respondre:
--Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
I van arribar a Jericó. Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren:
--¿Saps que avui el Senyor s'endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?
Ell va respondre:
--Ja ho sé. Calleu.
Elies li va dir:
--Queda't aquí, que el Senyor m'envia al Jordà.
Ell va respondre:
--Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
I van continuar caminant tots dos. Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d'ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. Després de travessar, Elies digué a Eliseu:
--Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat.
Eliseu respongué:
--Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l'hereu.
10 Ell replicà:
--Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.
11 Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l'un de l'altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. 12 Eliseu ho veia i cridava:
--Pare meu, pare meu! Carro i guia d'Israel!
I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.
13 Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. 14 Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient:
--On és el Senyor, el Déu d'Elies?
Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. 15 Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l'altra riba, van exclamar:
--L'esperit d'Elies reposa sobre Eliseu!
Van sortir a rebre'l i es prosternaren davant d'ell fins a tocar a terra. 16 Després li digueren:
--Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l'esperit del Senyor que se l'ha endut enlaire no l'haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall.
Ell respongué:
--No hi envieu ningú.
17 Però tant el van importunar que finalment hi va accedir:
--Envieu-los-hi!
Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar. 18 Quan tornaren prop d'Eliseu a Jericó, ell els digué:
--¿No us ho deia, que no hi anéssiu?
19 Els habitants de Jericó van dir a Eliseu:
--Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s'hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres.
20 Ell els va dir:
--Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal.
Ells l'hi van portar. 21 Eliseu va anar a l'indret on brollava l'aigua, va tirar-hi sal i digué:
--Això diu el Senyor: "Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat."
22 I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu.
23 D'allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d'ell cridant:
--Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!
24 Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos óssos i van urpejar quaranta-dos d'aquells noiets.
25 Des d'allí Eliseu va anar a la muntanya del Carmel, i després tornà a Samaria.


Jesús. Tengo que ir también a otras ciudades. Lucas 4: 42-43
42 Un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. 43 Però ell els digué:
--També haig d'anunciar el Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.


Cuando uno lee el contexto de estos versículos encuentra normal que la gente quisiera retener al Maestro. En la ciudad se han producido fenómenos singulares. Muchísimas personas han sido sanadas de todo tipo de enfermedades y muchas otras han recibido liberación espiritual. La gente está conmocionada por lo sucedido y, como es natural, no desean perder a Jesús, pues su presencia garantiza el favor de Dios y la continuidad de la bendición. Al día siguiente de un episodio de sanidades en masa las personas salen en busca del Maestro y se sienten preocupadas al no poder encontrarlo. Él, como era su costumbre, está pasando tiempo de soledad y comunión con el Padre. Ese tiempo tan precioso para Él en el cual renueva su comunión y, sin duda, encuentra las fuerzas para seguir con su tarea. Se organiza una expedición de búsqueda y, finalmente, dan con Jesús. Su deseo es retenerlo, que se quede con ellos. Es una fuente de bendición y sanidad, quién sabe si también de alimentación. Hay que asegurarse que no se vaya. Pero no pueden impedir que lo haga. Jesús es tajante en sus palabras: "Tengo que ir también a otras ciudades, a llevarles la buena noticia del reino de Dios". Él afirma que esa, precisamente, es la razón por la cual ha sido enviado por el Padre.

Al leer este pasaje me he sentido identificado con la gente de Cafarnaún. He pensado en cuántas ocasiones he actuado como sus habitantes -y sigo haciéndolo- tratando de retener a Jesús. He sido bendecido y no quiero perder su bendición, quiero que permanezca conmigo. Quiero disfrutar de Él y de los beneficios de todo tipo que trae consigo su presencia. Olvido que el Maestro no es para ser retenido, es para ser compartido. Mi motivación, como la de aquellos contemporáneos suyos, es buena. Quiero lo mejor para mí y los míos, mi familia, mi iglesia, mi grupo, mi país. Olvido que Jesús es universal y no puede ser retenido ni por mí, ni por mi grupo misionero, ni por mi denominación. Olvido que lo traiciono cuando lo retengo y no lo comparto. Pierdo de vista que lo hago cada vez que le niego a otros las bendiciones que me ha otorgado. Cada vez que soy indiferente al necesitado en cualquier dimensión, física, mental, espiritual, social e incluso intelectualmente. 

Los seguidores de Jesús tenemos la lamentable tendencia a retenerlo, a hacerlo exclusivo. Al hacerlo le impedimos llevar a cabo su misión, le hacemos perder su propósito y, de paso, perdemos el nuestro ya que de gracia hemos recibido y de gracias debemos dar.
¿Estás reteniendo a Jesús o estás participando con Él de su misión? ¿Qué significa en tu realidad retener al Maestro? ¿Y participar de su misión?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada