Dimarts 20 de Març
1ª Reis 15
1 L'any divuit del regnat de Jeroboam, fill de Nebat, Abies començà a ser rei de Judà.
2 Va regnar tres anys a Jerusalem. La seva mare es deia Maacà; era filla d'Absalom.
3 Va imitar tots els pecats que el seu pare havia comès abans d'ell. El seu cor no va ser tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el de David, el seu avantpassat.
4 Així i tot, per consideració a David, el Senyor, el seu Déu, li va mantenir una llàntia encesa a Jerusalem, concedint-li un descendent que el succeís i fent que Jerusalem es mantingués.
5 És que David havia fet allò que plau al Senyor, i en tota la seva vida no es va decantar mai d'allò que el Senyor li havia manat, llevat de l'afer d'Uries, l'hitita.
6 Roboam i Jeroboam havien estat en guerra tota la vida.
7 La resta de la història d'Abies, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. Abies i Jeroboam van estar en guerra.
8 Abies va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Asà.
9 L'any vint del regnat de Jeroboam, rei d'Israel, Asà començà a ser rei de Judà.
10 Va regnar quaranta-un anys a Jerusalem. La seva àvia es deia Maacà i era filla d'Absalom.
11 Asà va fer allò que plau al Senyor, tal com havia fet David, el seu avantpassat.
12 Va expulsar del país els homes dedicats a la prostitució sagrada i va suprimir tots els ídols repugnants que els seus antecessors havien fabricat.
13 Arribà a privar la seva àvia Maacà de la dignitat de reina mare, perquè havia plantat un signe infame en un bosquet sagrat. Asà el va tallar i el va fer cremar al torrent de Cedró.
14 Així i tot, els recintes sagrats no foren suprimits. Però, durant tota la seva vida, el cor d'Asà va ser tot sencer del Senyor.
15 Va fer portar al temple del Senyor les ofrenes sagrades del seu pare i també les seves pròpies: plata, or i objectes de culte.
16 Asà i el rei d'Israel, Baixà, estigueren en guerra tota la vida.
17 Baixà, rei d'Israel, va atacar Judà i va fortificar Ramà per barrar el pas a Asà, rei de Judà.
18 Llavors Asà va recollir tota la plata i tot l'or que quedaven al tresor del temple i al tresor del palau reial, ho donà a uns missatgers i els envià a Benadad, fill de Tab-Rimmon, fill d'Hezion, rei dels arameus, que residia a Damasc, per dir-li:
19 --Fem una aliança tu i jo, com la que van fer el meu pare i el teu. T'envio un present de plata i or. Trenca la teva aliança amb Baixà, rei d'Israel, i així es retirarà del meu territori.
20 Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d'Israel: Benadad va atacar Ion, Dan, Abel-Betmaacà, tota la regió de Genesaret i encara tot el territori de Neftalí.
21 Quan Baixà ho va saber, suspengué els treballs de fortificació de Ramà i va quedar-se a Tirsà.
22 Llavors el rei Asà va mobilitzar tot Judà, sense excepció, per endur-se de Ramà les pedres i la fusta de les fortificacions que Baixà hi construïa. Amb aquells materials el rei Asà va fortificar Gueba de Benjamí i Mispà.
23 La resta de la història d'Asà, totes les seves gestes, tot el que va fer i les ciutats que va fortificar, consta en la Crònica dels reis de Judà. A la seva vellesa patia dels peus.
24 Asà va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David, el seu avantpassat. El va succeir el seu fill Josafat.
25 Nadab, fill de Jeroboam, començà a ser rei d'Israel l'any segon del regnat d'Asà, rei de Judà. Va regnar dos anys a Israel.
26 Nadab ofengué el Senyor amb el seu comportament; va actuar com el seu pare i continuà pecant com ell i fent pecar Israel.
27 Baixà, fill d'Ahià, del llinatge d'Issacar, va conspirar contra Nadab i el va matar a Guibeton, que era dels filisteus, quan Nadab i tot Israel l'assetjaven.
28 Baixà el va matar i el va succeir el tercer any del regnat d'Asà, rei de Judà.
29 Un cop fou rei, va exterminar tota la família de Jeroboam, sense estalviar-ne cap ni un, tal com el Senyor havia anunciat per boca del seu servent Ahià de Siló.
30 Això s'esdevingué per culpa dels pecats que el mateix Jeroboam havia comès i havia fet cometre a Israel, irritant així el Senyor, Déu d'Israel.
31 La resta de la història de Nadab, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis d'Israel.
32 Asà i Baixà, rei d'Israel, estigueren en guerra tota la vida.
33 L'any tercer del regnat d'Asà, rei de Judà, Baixà, fill d'Ahià, començà a ser rei de tot Israel a Tirsà. Va regnar-hi vint-i-quatre anys.
34 Amb el seu comportament va ofendre el Senyor. Actuava com Jeroboam, imitant el seu pecat i fent-lo cometre als d'Israel.
Jesús. Nazaret. Lucas 4: 28-29
28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació;
29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo.
Todo parece indicar que
esta fue la primera vez que Jesús volvía a Nazaret y era invitado a leer la ley
y los profetas después de haber comenzado su ministerio público en la región de
Galilea. Su fama, como nos indica Lucas, ya se había extendido por toda la zona
y su prestigio a los ojos de la gente crecía. Aquello debió de generar sorpresa
e interés entre sus paisanos. Jesús era conocido en Nazaret pues hasta muy
recientemente había estado viviendo allá y trabajando en el negocio familiar y
había tenido la costumbre de visitar la sinagoga cada día de reposo. Parecía
lógico que, de vuelta a casa, recibiera aquella invitación ¿Qué fue pues lo que
provocó una reacción tan airada entre personas que conocían tan bien a
Jesús? El propio pasaje lo indica.
Si entiendo bien todo
el pasaje me sorprende que cuando Jesús se aplicó a sí mismo el cumplimiento de
un texto mesiánico no hubo reacción negativa, incluso Lucas indica que estaban
maravillados por las palabras tan hermosas que pronunciaba. Sin embargo, cuando
hizo dos menciones a los gentiles, de forma específica a la viuda de Sarepta y
a Naamán el sirio, la gente saltó como un resorte y llevaron su ira hasta el
punto de quererlo despeñar desde la montaña en la que estaba edificada la
ciudad. Los gentiles no tenían lugar en la cosmovisión judía. Un dicho
extendido era que éstos habían sido creados para ser el combustible de
infierno. Un judíos estaba enormemente orgulloso de no ser gentil y del trato
preferente que Dios tenía hacia ellos. ¿De qué esta hablando el hijo de José?
¿Cómo se atreve a verbalizar semejantes afirmaciones? Todo parece indicar que
Jesús tuvo claro desde el principio que su misión debía ser totalmente
inclusiva y que Dios no hacía acepción de personas. Más adelante, el apóstol
Pedro tuvo que aprender de primera mano que Dios no discrimina en su amor y
gracia.
Dios no, pero nosotros
si. Hay muchas personas que desde nuestro limitado y cerrado punto de vista no
tienen ni arte ni parte en el Reino de Dios. Nos sentimos orgullosos de no ser
como ellos y los miramos con una superioridad moral que, a menudo, ralla en el
desprecio. Nos resulta inconcebible que el Señor pudiera estar interesado
en ellos y, al igual que los judíos del tiempo del Maestro, solo podemos
concebirlos como destinatarios de la ira y el castigo de Dios. Pero Jesús nos
enseña que malinterpretamos y distorsionamos a Dios cuando lo hacemos
cómplice de nuestros prejuicios y falta de amor y gracia. Debemos, como dice el
músico Santiago Benavides, mirarlos como los mira Jesús. Necesitamos aprender a
mirar con ojos Jesús y no con ojos de fariseo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada