LECTURA DIMECRES 14/3/18: 1 REIS 10 i LLUC 2:25-26


 Dimecres 14 de Març

1ª Reis 10
La reina de Saba sentí parlar de la fama que Salomó devia al Senyor i anà a veure'l per posar-lo a prova amb enigmes. Arribà a Jerusalem amb un gran seguici, amb camells carregats d'espècies aromàtiques, gran quantitat d'or i pedres precioses. Es va presentar a Salomó i li va fer totes les preguntes que li venien al pensament. Salomó va donar resposta a totes les seves qüestions; no hi hagué res que el rei desconegués i no pogués resoldre. Quan la reina de Saba va veure tota la saviesa de Salomó, el palau que havia construït, els menjars de la seva taula, els habitatges dels seus cortesans, el capteniment i la indumentària dels seus criats i dels seus copers, i els holocaustos que oferia en el temple del Senyor, va perdre l'alè, i digué al rei:
--És ben cert tot el que havia sentit explicar en el meu país sobre el teu parlar i la teva saviesa. No m'ho he cregut fins que he vingut i ho he contemplat amb els meus propis ulls. I ara veig que no me n'havien dit ni la meitat! La teva saviesa i la teva magnificència superen la fama que m'havia arribat. Felices les teves dones, feliços els teus cortesans, que poden estar sempre al teu davant i escoltar la teva saviesa! Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que s'ha complagut en tu i t'ha donat el tron d'Israel! Per l'amor etern que el Senyor té a Israel, t'ha fet rei perquè governis segons el dret i la justícia.
10 Després ella va obsequiar el rei amb quatre tones d'or, espècies aromàtiques en gran quantitat i pedres precioses. Mai més no arribaren tantes espècies aromàtiques com les que la reina de Saba va regalar al rei Salomó.
11 A més, la flota d'Hiram, que havia portat l'or d'Ofir, havia dut també molta fusta olorosa i pedres precioses. 12 D'aquesta fusta olorosa, el rei en va fer baranes per al temple del Senyor i per al palau reial, i arpes i lires per als cantors. D'aquesta fusta, mai més no n'ha arribat, ningú no n'ha vista més fins al dia d'avui.
13 El rei Salomó va regalar a la reina de Saba tot el que ella va tenir ganes de demanar-li, a més dels obsequis que ell mateix, amb magnificència reial, li va fer. Després la reina se'n tornà al seu país amb el seu seguici.
14 El pes de l'or que arribava a Salomó en un sol any era de sis-cents seixanta-sis talents, 15 sense comptar els tributs que pagaven els grans mercaders, l'impost dels petits comerciants i allò que provenia dels reis de l'occident i dels governadors del país.
16 El rei Salomó va manar de fer dos-cents grans escuts d'or batut, que pesaven cada un sis quilos, 17 i tres-cents escuts petits, també d'or batut, que pesaven cada un un quilo i tres quarts. Salomó els va dipositar a l'edifici del Bosc del Líban. 18 El rei va fer obrar un gran tron d'ivori recobert d'or fi. 19 El tron tenia sis graons, i el seu respatller era arrodonit. Tocant als dos braçals del seient hi havia dos lleons drets, 20 i a banda i banda dels sis graons del tron hi havia dotze lleons més, dos a cada graó. Cap rei no havia fet mai res de semblant.
21 Totes les copes del rei Salomó eren d'or, i tota la vaixella de l'edifici del Bosc del Líban era d'or fi. No hi havia cap objecte de plata, ja que en temps de Salomó la plata no era gens apreciada. 22 El rei tenia a la mar una flota de grans vaixells que navegaven a terres llunyanes amb la flota d'Hiram i cada tres anys tornaven carregats d'or, de plata i d'ivori. També duien mones i paons.
23 El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa. 24 De tot arreu venien a veure'l per escoltar la saviesa que Déu li havia infós. 25 Cadascú li portava el seu present: objectes de plata i d'or, vestits, armadures, espècies aromàtiques, cavalls i mules; i això, any rere any. 26 Tenia mil quatre-cents carros de guerra, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d'ell, a Jerusalem.
27 El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà.
28 Els cavalls de Salomó provenien d'Egipte i de Quevé. Els marxants del rei els compraven a Quevé. 29 Un carro provinent d'Egipte costava sis-centes peces de plata, i un cavall, cent cinquanta. Els marxants del rei també en compraven per revendre'ls als reis dels hitites i dels arameus.


Jesús. Signo de contradicción. Lucas 2: 25-26
25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. 26 En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor.

Dios hecho ser humano o un desequilibrado mental. Ya hace muchos años que C.S. Lewis, el gran pensador cristiano del siglo pasado, afirmó que Jesús no dejaba opciones intermedias. Ante sus declaraciones y pretensiones de ser el Hijo de Dios y Salvador del mundo no había término medio, o era un loco, un desequilibrado mental como aquellos que afirman que son Napoleón o un tiranosaurio rex, o era quien afirmaba ser. Jesús no deja opción para considerarlo un personaje singular de la historia, o simplemente el fundador del cristianismo o un gigante moral del tipo de Buda, Confucio, Gandhi u otros similares. Su identidad, como vemos desde el principio por medio de la predicción de Simeón, siempre fue un punto clave, una piedra de toque, un signo de contradicción, a lo largo de todo su ministerio. Baste recordar la pregunta que hizo a sus seguidores: "¿Quién dice la gente que soy yo?", para añadir a continuación: "Y vosotros ¿Quién decís que soy?"

Jesús ha sido a lo largo de la historia un signo de contradicción y lo sigue siendo hoy en día. El Maestro sigue confrontando a las personas con la necesidad de pronunciarse con respecto a su identidad y las implicaciones que la misma tiene. Las pretensiones de Jesús demandan aceptación o rechazo total, pero no dan lugar a una cómoda neutralidad. De forma consciente o inconsciente el no creyente reacciona ante su figura. Todos sabemos que con muchos de nuestros amigos es posible hablar de forma distendida sobre infinidad de temas, sin embargo, la mención a Jesús tensiona el ambiente y hemos aprendido, después de varias ocasiones fallidas a no tratar el tema. Me hace pensar que tiene que ver con la afirmación del evangelista Juan: "Cuando la luz vino al mundo las personas amaron más las tinieblas que la luz porque sus obras eran malas. Todo aquel que hace lo malo odia la luz porque ésta pone de manifiesto el mal que hacen". 

Pero Jesús es también para los que nos denominamos sus seguidores un autentico signo de contradicción. Con excesiva frecuencia lo reconocemos como Dios y Salvador y, sin embargo, no vivimos de forma consecuente con lo que afirmamos y nuestros proyectos vitales no reflejan nuestro seguimiento del Maestro que se convierte para nosotros en signo de contradicción: ¿Por qué me llamáis Señor si no hacéis lo que yo os digo? Al hablar de vivir de forma congruente no estoy hablando de la perfección como estado final de nuestra vida, sino más bien la perfección como proceso continuado en el que me encuentro inmerso. Jesús es signo de contradicción, pero para nosotros, sus seguidores, es un espejo en el que nos podemos mirar y ver reflejadas nuestras contradicciones y tener la oportunidad de actuar sobre las mismas. 


¿Qué contradicciones pone de manifiesto Jesús en tu vida?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada