Dissabte 17 de Març
1ª Reis 13
1 Mentre Jeroboam cremava ofrenes a l'altar, un home de Déu va arribar de Judà a Betel
2 i, per ordre del Senyor, va cridar contra aquell altar, dient:
--Altar, altar! Això t'anuncia el Senyor: "Naixerà un fill del llinatge de David, que es dirà Josies. Ell immolarà sobre teu els sacerdots dels recintes sagrats que cremen les ofrenes al teu damunt, i damunt teu cremaran ossos humans."
3 Aquell mateix dia, l'home de Déu va donar un senyal dient:
--Aquest és el senyal que el Senyor ha parlat: l'altar s'esberlarà i la cendra que hi ha al damunt s'escamparà.
4 En sentir el rei Jeroboam les paraules que l'home de Déu proferia contra l'altar de Betel, el va assenyalar amb la mà que tenia posada damunt l'altar, tot dient:
--Agafeu-lo!
Però la mà que havia estès li va quedar rígida i no la podia fer tornar enrere.
5 L'altar es va esberlar i la cendra que hi havia es va escampar: era el senyal que l'home de Déu havia donat per ordre del Senyor.
6 Llavors el rei va demanar a l'home de Déu:
--Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere!
L'home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
7 Llavors el rei va dir a l'home de Déu:
--Entra amb mi a casa i menja, que et faré un present.
8 Però l'home de Déu li va respondre:
--Ni que em donessis la meitat del teu palau no entraria a casa teva ni menjaria ni beuria res en aquest indret,
9 perquè així m'ho ha ordenat la paraula del Senyor: "No mengis pa ni beguis aigua, i no tornis pel mateix camí d'anada."
10 Se'n va tornar, doncs, per un camí diferent; no va seguir la ruta per on havia vingut.
11 A Betel hi vivia un profeta vell. Un dels seus fills anà a explicar-li tot el que l'home de Déu havia fet aquell dia a Betel i les paraules que havia dit al rei. Quan ell i els altres fills les hi hagueren referides,
12 el pare els preguntà:
--Per quin camí se n'ha anat?
Els seus fills havien vist quin camí havia pres l'home de Déu que havia vingut de Judà.
13 El pare els va dir:
--Enselleu-me l'ase.
Li van ensellar l'ase i ell hi va muntar.
14 Va sortir darrere l'home de Déu i l'aconseguí quan estava assegut sota una alzina. Li va dir:
--¿Ets tu l'home de Déu que ha vingut de Judà?
Ell respongué:
--Sí, sóc jo.
15 L'altre el va pregar:
--Vine amb mi a casa, que menjaràs alguna cosa.
16 L'home de Déu va respondre:
--No puc tornar enrere amb tu ni et puc acompanyar. No menjaré ni beuré res amb tu en aquest indret,
17 perquè la paraula del Senyor que vaig rebre em deia que no mengés pa ni begués aigua en aquest indret i que no tornés pel mateix camí d'anada.
18 L'altre va insistir:
--Jo també sóc profeta com tu, i un àngel m'ha dit, per ordre del Senyor, que et faci tornar enrere, a casa meva, i que hi mengis i beguis.
Li deia una mentida.
19 Però l'home de Déu va tornar enrere amb ell, va menjar pa i va beure aigua a casa seva.
20 I vet aquí que, mentre seien a taula, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta vell que havia fet tornar l'home de Déu.
21 Llavors el profeta va cridar així a l'home de Déu que havia vingut de Judà:
--Això et fa saber el Senyor: "Has desobeït l'ordre del Senyor i no has observat el manament que ell, el teu Déu, t'havia donat;
22 has tornat enrere i has menjat pa i has begut aigua a l'indret d'on t'havia estat dit que no mengessis ni beguessis. Per això el teu cadàver no reposarà en el sepulcre dels teus pares."
23 Després que l'home de Déu hagué menjat i begut, el profeta vell que l'havia fet tornar li va ensellar un ase.
24 L'home se'n va anar, i pel camí li va sortir al pas un lleó, que el va matar. El seu cadàver va quedar estès al camí, amb l'ase dret a un costat i el lleó també dret a l'altre.
25 Uns homes que passaven van veure el cadàver estès al camí i el lleó dret al seu costat, i ho van explicar a la ciutat on vivia el profeta vell.
26 En sentir-ho aquest, que l'havia fet tornar enrere, va exclamar:
--És l'home de Déu que va desobeir l'ordre del Senyor! El Senyor l'ha fet caure a les urpes del lleó, que l'ha trossejat i l'ha deixat mort, tal com el Senyor li havia dit.
27 Llavors va dir als seus fills:
--Enselleu-me l'ase.
L'hi van ensellar,
28 se'n va anar i trobà el cadàver al camí, amb l'ase i el lleó drets al seu costat. El lleó no havia devorat el cadàver ni havia atacat l'ase.
29 El profeta va recollir el cadàver de l'home de Déu, el carregà damunt l'ase i se'l va endur. Arribat a la ciutat, el profeta vell li va fer el dol i el va enterrar.
30 Va dipositar el cadàver a la seva pròpia sepultura, i el planyia dient:
--Ai, germà!
31 Després d'enterrar-lo, va dir als seus fills:
--Quan em mori, poseu-me en aquest sepulcre on hi ha enterrat l'home de Déu. Col·loqueu els meus ossos a prop dels seus,
32 perquè és ben cert que es complirà la paraula del Senyor que ell va pronunciar contra l'altar de Betel i contra tots els santuaris dels turons sagrats que hi ha a les ciutats de Samaria.
33 Malgrat tot, Jeroboam no es va fer enrere del mal camí que havia emprès. Continuà posant en els recintes sagrats sacerdots trets del poble baix. A tothom qui volia, ell mateix el consagrava sacerdot dels recintes sagrats.
34 Aquest va ser el pecat del llinatge de Jeroboam. Per això va ser destruït i exterminat de damunt la terra.
Jesús. Bautismo. Lucas 3: 21-22
21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí,
22 i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:
--Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.
Es Lucas quien nos indica
que Jesús tenía alrededor de treinta años cuando comenzó su ministerio público.
Como ya hemos leído, son muchos años desde su visita a Jerusalén y la primera
declaración por su parte acerca de su identidad. Son dieciocho años de callado
trabajo en el negocio familiar. Años en los que con toda seguridad la
conciencia de su singularidad y su misión fueron paulatinamente creciendo,
desarrollando, adquiriendo mayor claridad y precisión. Hemos de entender que si
Jesús no comenzó antes su vida pública fue debido a que no tuvo convicción de
que ese tiempo hubiera ya llegado.
No es casual que el
momento se diera en convergencia con el ministerio de Juan. Si la visita al
templo representó un hito en la vida de Jesús, el bautismo por parte de su
primo Juan representó el siguiente y significativo mojón en el camino. El
ministerio del bautista trajo un avivamiento espiritual en aquellos días.
Sabemos por los textos de los evangelios que personas de todo el país se
movilizaban para oírlo y ser bautizados por él en señal de arrepentimiento
y del deseo de búsqueda de Dios. La expectativa del Mesías crecía y estaba
presente. Recordemos la embajada enviada a Juan para que pudiera clarificar si
verdaderamente él era el Mesías esperado. El momento espiritual era el
adecuado y propicio. Juan había preparado, por decirlo de alguna manera, el
escenario para que el protagonista pudiera entrar en escena, pues no en vano él
era el precursor. Jesús decide bautizarse, no porque tuviera necesidad de
arrepentimiento, sino porque quiere identificarse con aquel movimiento de
búsqueda de Dios. ¡Dieciocho años esperando el momento oportuno!
Algo sorprendente
sucede durante el bautismo. Dios le habla a Jesús y le confirma su identidad y
llamado. No sabemos si esto ya había sucedido con anterioridad. Carecemos de
capacidad de conocer que episodios espirituales vivió el Maestro durante esos
años de silencio. De lo que si estamos completamente seguros es que ese día
hubo una manifestación pública de parte del Padre confirmando quién era Él. Ya
he citado con anterioridad a William Barclay, el comentarista de las
Escrituras. Cuando escribe sobre este pasaje afirma lo siguiente: "Esta
oración compuesta por dos textos. Tú eres mi hijo amado -del Salmo 2:7, que fue
siempre aceptado como una descripción del Mesías Rey. En ti tengo complacencia
-es parte de Isaías 42:1 y pertenece a una descripción del siervo del Señor
cuyo retrato culmina en los sufrimientos de Isaías 53. Por lo tanto en su
bautismo Jesús se dio cuenta, en primer lugar, de que era el Mesías el Rey
Ungido de Dios; y, en segundo lugar, de que eso no involucraba ni poder ni
gloria, sino sufrimiento en una cruz".
Al acabar de escribir
estas líneas pensaba en el Jesús que gustosamente aceptó su misión y me
preguntaba si nosotros, sus seguidores, aceptamos nuestra identidad y misión de
ser agentes de restauración y reconciliación en un mundo roto. Me pregunta si
Dios, al mirarme, puede afirmar de mí como lo hizo de Jesús: "en ti me
complazco".
¿Podría afirmar eso mismo Dios de ti? ¿Qué cosas
hay en tu vida que sabes que no le complacen? ¿Qué vas a hacer al respecto?
¿Cuándo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada