Dijous 29 de Març
2ª Reis 1
1 Després de la mort d'Acab, els moabites es van revoltar contra Israel.
2 Ahazià havia caigut de la barana de la cambra alta del seu palau, a Samaria, i estava greu. Llavors va enviar uns missatgers a consultar Baal-Zebub, el déu d'Ecron, per preguntar si es restabliria d'aquell mal.
3 L'àngel del Senyor va dir a Elies, el tixbita:
--Vés a trobar els missatgers del rei de Samaria i digues-los: "¿Que no hi ha Déu a Israel, que hàgiu d'anar a consultar Baal-Zebub, el déu d'Ecron?
4 Per això el Senyor et fa saber que no t'alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement."
I Elies se'n va anar.
5 Els missatgers se'n tornaren cap a Ahazià, i aquest va preguntar-los:
--Com és que heu tornat?
6 Ells li van respondre:
--Ens ha sortit al pas un home que ens ha dit: "Torneu al rei que us ha enviat i digueu-li: Això et diu el Senyor: ¿Que no hi ha Déu a Israel, que hagis de fer consultar Baal-Zebub, el déu d'Ecron? Per això no t'alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement."
7 El rei els va preguntar:
--Com era aquest home que us ha sortit al pas i us ha dit tot això?
8 Li respongueren:
--Anava vestit amb un mantell teixit de pèl i amb una pell a la cintura.
El rei va exclamar:
--És Elies, el tixbita!
9 Llavors va enviar-li un oficial amb els seus cinquanta homes. Va pujar on era Elies i el trobà assegut dalt la muntanya. L'oficial li digué:
--Home de Déu, el rei et mana que baixis.
10 Elies li respongué:
--Si sóc home de Déu, que baixi foc del cel i et consumeixi amb els teus cinquanta homes.
I va baixar foc del cel, que el va consumir amb aquells cinquanta homes.
11 Ahazià va enviar un altre oficial amb els seus cinquanta homes. De lluny estant li va dir:
--Home de Déu, el rei t'ordena que baixis de pressa.
12 Elies li respongué:
--Si sóc home de Déu, que baixi foc del cel i et consumeixi amb els teus cinquanta homes.
I un foc de Déu va baixar del cel i el va consumir amb aquells cinquanta homes.
13 El rei envià un tercer oficial amb els seus cinquanta homes. Aquest tercer va pujar a trobar-lo, però s'agenollà davant d'Elies i li suplicà:
--Home de Déu, et demano que vulguis respectar la meva vida i la d'aquests cinquanta servents teus!
14 Ja ha baixat foc del cel que ha consumit els altres dos oficials amb els seus homes, però ara respecta la meva vida!
15 Llavors l'àngel del Senyor va dir a Elies:
--Baixa amb ell. No li tinguis por.
Es va alçar i va baixar amb ell fins on era el rei.
16 Elies digué al rei:
--Això et fa saber el Senyor: "Ja que has enviat missatgers a consultar Baal-Zebub, déu d'Ecron, com si a Israel no hi hagués Déu, no t'alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement."
17 Ahazià va morir, tal com el Senyor havia dit per boca d'Elies. Com que no tenia fills, el va succeir el seu germà Jehoram, l'any segon de Joram, fill de Josafat, rei de Judà.
18 La resta de la història d'Ahazià consta en la Crònica dels reis d'Israel.
Jesús. Amistades peligrosas II.
Lucas 19:6-7
6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria.
7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
Todos murmuraron de
Jesús. En esta ocasión no fueron únicamente los escribas, fariseos y doctores
de la ley. Todo el cortejo que vio lo que sucedió criticó al Maestro por la
decisión que había tomado. Honestamente, creo que yo habría hecho lo mismo,
creo que hoy sigo haciendo lo mismo al despreciar a la gente que Jesús no
desprecia y que el Padre ama profundamente. En teoría lo creo pero en la
práctica... ¿Cuáles son mis pensamientos y actitudes hacia los miembros del
estado islámico, los terroristas que en Europa matan inocentes, los
homosexuales que tantas discusiones levantan entre nosotros
en Facebook y otras redes sociales? Para ser sinceros nos parece muy bien
que Dios condene a todos ellos y que se pudran en el infierno. Nosotros, afortunadamente,
gracias al Señor, no somos como ellos, hemos visto la luz, hemos pasado de
muerte a vida. Sin embargo, cuando me miro a mí mismo y cuando miro a la
iglesia contemporánea siento que estamos más cerca de los fariseos y de todos
esos espectadores que menciona Lucas que del propio Jesús.
Jesús era un provocador
¿Por qué no pidió de forma discreta hospedarse en casa de Zaqueo? Nicodemo
lo hizo y no fue rechazado por ello. ¿Qué necesidad había de escandalizar a las
personas y poner en peligro el ministerio? No había ninguna necesidad salvo que
Jesús consciente, deliberada e intencionalmente decidiera hacerlo. Llevarlo a
cabo porque era necesaria esa identificación pública y abierta con los
pecadores. Porque al hacerlo estaba transmitiéndoles el afecto, amor y
aceptación incondicional del Padre hacia ellos. Porque al fin y al cabo para
eso vino, para buscar y salvar a lo que estaba perdido. Me da la triste
impresión que me parezco más al hermano mayor de la parábola del hijo pródigo
que al padre. No sólo considero despreciable el comportamiento y a las personas
que viven al margen del Señor, sino que tengo la osadía de juzgar al mismísimo
Dios por su comportamiento inadecuado hacia ellos ¿Quién es el Él para
tratar a esa caterva con amor, gracia y misericordia? ¡Hasta aquí podíamos
llegar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada