Dimecres 21 de Març
1ª Reis 16
1 El Senyor va comunicar la seva paraula a Jehú, fill d'Hananí, contra Baixà i manà que li digués:
2 --Jo, el Senyor, t'he tret de la pols i t'he enaltit, t'he fet sobirà d'Israel, el meu poble, però tu t'has comportat com Jeroboam, has fet pecar el meu poble i m'irrites amb els pecats que ells cometen.
3 Per tant, t'escombraré i faré que el teu llinatge acabi com el de Jeroboam, fill de Nebat.
4 Els del llinatge de Baixà que morin a la ciutat seran devorats pels gossos i els qui morin al camp seran menjats pels ocellots.
5 La resta de la història de Baixà, tot el que va fer i les seves gestes, consta en la Crònica dels reis d'Israel.
6 Baixà va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a Tirsà. El va succeir el seu fill Elà.
7 Per boca del profeta Jehú, fill d'Hananí, el Senyor va adreçar la seva paraula contra Baixà i el seu llinatge. Baixà no tan sols havia ofès el Senyor i l'havia irritat amb el seu comportament, imitant així els del llinatge de Jeroboam, sinó que també havia exterminat la família de Jeroboam.
8 L'any vint-i-sis del regnat d'Asà, rei de Judà, Elà, fill de Baixà, començà a ser rei de tot Israel a Tirsà. Va regnar-hi dos anys.
9 Un oficial seu, Zimrí, que comandava la meitat dels carros de guerra, va conspirar contra ell. El rei era a Tirsà, a casa d'Arsà, cap del palau reial, i havia begut fins a embriagar-se.
10 Zimrí va entrar i va matar Elà. El va succeir l'any vint-i-set del regnat d'Asà, rei de Judà.
11 Un cop rei, així que s'hagué instal·lat al tron, va eliminar tota la família de Baixà, sense deixar-ne cap home ni cap parent ni cap amic.
12 Zimrí va exterminar tota la família de Baixà, complint així la paraula que el Senyor havia adreçat contra ell per boca del profeta Jehú.
13 Això s'esdevingué pels pecats de Baixà i del seu fill Elà, tant els que ells mateixos havien comès com els que havien fet cometre a Israel. Amb els seus ídols havien irritat el Senyor, Déu d'Israel.
14 La resta de la història d'Elà, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis d'Israel.
15 L'any vint-i-set del regnat d'Asà, rei de Judà, Zimrí va ser rei a Tirsà durant set dies. Les tropes assetjaven Guibeton, que estava en poder dels filisteus,
16 i sentiren a dir que Zimrí havia conspirat i havia matat el rei. Aquell mateix dia, al campament, tots els d'Israel van proclamar rei Omrí, el general en cap de l'exèrcit.
17 Omrí, seguit de tot l'exèrcit d'Israel, va pujar de Guibeton i assetjà Tirsà.
18 Quan Zimrí va veure que tenia perduda la ciutat, es va refugiar a la torre del palau reial, va calar-hi foc i va morir.
19 Això va succeir pels pecats que havia comès. Havia ofès el Senyor amb el seu comportament, fent com Jeroboam, imitant els pecats que aquest havia comès i havia fet cometre a Israel.
20 La resta de la història de Zimrí i la conspiració que va tramar, consten en la Crònica dels reis d'Israel.
21 Llavors el poble d'Israel es va dividir en dos: la meitat eren partidaris de Tibní, fill de Guinat, i el volien fer rei; l'altra meitat eren partidaris d'Omrí.
22 Els partidaris d'Omrí van derrotar els de Tibní, fill de Guinat. Tibní va morir i Omrí va ser el rei.
23 L'any trenta-u del regnat d'Asà, rei de Judà, Omrí començà a ser rei d'Israel. Va regnar dotze anys. Sis anys va ser rei a Tirsà.
24 Després va comprar a Xèmer la muntanya de Samaria per sis mil peces de plata, la va fortificar i va construir-hi una ciutat que anomenà Samaria, pel nom de Xèmer, el propietari de la muntanya.
25 Omrí va ofendre el Senyor amb el seu comportament i va ser pitjor que tots els seus predecessors.
26 En tot va fer com Jeroboam, fill de Nebat, imitant els pecats que aquest havia fet cometre a Israel i irritant amb els seus ídols el Senyor, Déu d'Israel.
27 La resta de la història d'Omrí, el que va fer i les seves gestes, consta en la Crònica dels reis d'Israel.
28 Omrí va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a Samaria. El va succeir el seu fill Acab.
29 Acab, fill d'Omrí, començà a ser rei d'Israel l'any trenta-vuit del regnat d'Asà, rei de Judà. Va regnar vint-i-dos anys a Samaria.
30 Amb el seu comportament va ofendre el Senyor, més que tots els seus predecessors.
31 No en tingué prou d'imitar els pecats de Jeroboam, fill de Nebat, sinó que, a més, es va casar amb Jezabel, filla d'Etbaal, rei dels sidonis. Acab donava culte a Baal i l'adorava;
32 li va erigir un altar en un temple que li havia dedicat a Samaria.
33 Acab va fer també el bosquet sagrat. Irritava el Senyor, Déu d'Israel, més que tots els reis d'Israel que l'havien precedit.
34 En el seu temps, Hiel de Betel va reconstruir Jericó. Va posar-ne els fonaments a costa del seu primogènit, Abiram, i les portes, a costa del seu fill petit, Segub, tal com el Senyor havia anunciat per boca de Josuè, fill de Nun.
Jesús. Restaurador I. Lucas 4:
40-41
40 Quan s'hagué post el sol, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els anaven portant cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava.
41 De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:
--Tu ets el Fill de Déu!
Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
Pienso que sin un
contexto más amplio es difícil entender el total significado de la venida de
Dios a nuestro mundo en forma humana. Del mismo modo se hace complicado
interpretar su trabajo misional, sus gestos, sus acciones. Nuestra teología es
un filtro -ni bueno ni malo, simplemente un filtro- a través del cual
observamos el ministerio de Jesús y le damos sentido a cada una de sus
acciones. El tradicional, el mayormente usado hasta ahora, es por decirlo de
alguna manera, marcadamente espiritualista. Resume el trabajo de Jesús a poder
llevar al cielo a la mayor cantidad posible de personas, dejando intactas o
pasando de puntillas por otras dimensiones de la realidad humana y no digamos
social, económica o política. Este acercamiento no ve personas, ve más bien
almas y esta concepción se plasma hasta en el lenguaje que usamos ¡Señor, salva
almas!
Creo que necesitamos un
filtro diferente que nos ayude a entender con mayor amplitud y profundidad la
complejidad humana y, consecuentemente, el trabajo redentor de Jesús. Una
visita a los capítulos 1 al 3 del libro de Génesis es obligada para poder
obtenerlo. Esos pasajes representan nuestra cosmogonía, es decir, nuestra
explicación del origen de las cosas, de la situación del universo y de la
experiencia humana en general. Un rápido repaso nos muestra los efectos
catastrófico que el pecado -la rebelión del ser humano contra Dios y su
autoridad- tuvieron para la humanidad en particular y el universo en
general. El ser humano experimentó cuatro grandes rupturas: Con Dios, interna
consigo mismo, con su prójimo y con la creación. Todas las dimensiones de
la experiencia humana se vieron afectadas. El pecado no sólo nos afectó
espiritualmente, también lo hizo física, emocional, social y ecológicamente. El
pecado nos ha infectado y, consecuentemente, se ha propagado por todas las
expresiones de la humanidad, la cultura, la política, la religión, la economía,
el arte, etc. El pecado hizo inviable el proyecto de humanidad y
de universo que Dios tuvo en mente. El universo en que vivimos y el tipo
de seres humanos que somos no es, ni por asomo, el que Dios pensó y diseño.
Somos un proyecto fallido, un proyecto que no pudo ser.
Para eso, afirma Juan
en su primera carta, vino el Hijo de Dios, para deshacer las obras del maligno,
para ser viable la humanidad que el pecado hizo inviable. Para generar ese
hombre nuevo del cual Él es el primero, el modelo, el prototipo, el
hermano mayor. El Maestro no vino únicamente para llevarnos al cielo, vino para
restaurar todo aquello que el pecado rompió. Entiendo que es a la luz de este
contexto mayor y más amplio que hemos de ubicar todo lo que Jesús hizo y dejo
de hacer.
¿Hasta
que punto puedes identificar en tu vida esas cuatro rupturas que el pecado ha
producido en la experiencia humana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada