Dissabte 31 de Març
2ª Reis 3
1 Jehoram, fill d'Acab, començà a ser rei d'Israel a Samaria l'any divuitè del regnat de Josafat, rei de Judà. Va regnar dotze anys.
2 Jehoram ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, per bé que no tant com el seu pare ni com la seva mare, ja que va fer retirar el pilar sagrat de Baal que el seu pare havia erigit.
3 Però va continuar aferrat als pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel; no se'n va apartar.
4 Meixà, rei de Moab, criava ramats i pagava al rei d'Israel un tribut de cent mil anyells i la llana de cent mil moltons.
5 A la mort d'Acab, el rei de Moab es va revoltar contra el rei d'Israel.
6 El rei Jehoram va sortir en campanya des de Samaria i passà revista a tot l'exèrcit d'Israel.
7 Jehoram envià a dir a Josafat, rei de Judà:
--El rei de Moab s'ha revoltat contra mi. Vols venir amb mi a fer la guerra contra els moabites?
Li va respondre:
--Sí que hi vindré. Jo faré com tu, el meu poble farà com el teu poble, i els meus cavalls, com els teus.
8 Jehoram preguntà:
--Per quin camí hi pujarem?
Josafat li respongué:
--Pel camí del desert d'Edom.
9 El rei d'Israel, el rei de Judà i el rei d'Edom es van posar en marxa. Feren una gran volta, que durà set dies, i finalment se'ls acabà l'aigua, tant per a la tropa com per a les bèsties que transportaven els bagatges.
10 El rei d'Israel va exclamar:
--Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!
11 Josafat va demanar:
--No hi ha aquí cap profeta del Senyor per a poder consultar el Senyor per mitjà d'ell?
Un dels oficials del rei d'Israel va respondre:
--Aquí hi ha Eliseu, fill de Xafat, el qui tirava l'aigua a les mans d'Elies.
12 Josafat va afegir:
--La paraula del Senyor és amb ell.
Llavors el rei d'Israel, amb Josafat i el rei d'Edom, van baixar a trobar-lo.
13 Eliseu va dir al rei d'Israel:
--Deixa'm estar! Vés a trobar els profetes del teu pare i de la teva mare!
El rei d'Israel va replicar:
--De cap manera! Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!
14 Eliseu va respondre:
--Per la vida del Senyor de l'univers, de qui sóc servent, et juro que si no fos per respecte a Josafat, rei de Judà, no faria cas de tu ni et miraria.
15 Ara porteu-me un músic.
Mentre el músic tocava, la mà del Senyor s'apoderà d'Eliseu,
16 que exclamà:
--Això diu el Senyor: "Ja podeu cavar fosses i més fosses en aquesta vall."
17 Perquè això diu el Senyor: "No sentireu vent ni notareu pluja, però aquesta vall s'omplirà d'aigua i en podreu beure vosaltres, els vostres ramats i les vostres bèsties de càrrega."
18 I això encara serà poc per al Senyor: també farà caure els moabites a les vostres mans.
19 Arrasareu totes les ciutats fortificades i les millors de les altres ciutats, tallareu tots els arbres fruiters, cegareu tots els pous i cobrireu de pedres tots els bons camps de conreu.
20 L'endemà al matí, a l'hora de l'ofrena, començà a venir aigua del cantó d'Edom i la terra es va inundar.
21 Entretant, tots els moabites s'havien assabentat que aquells reis pujaven a atacar-los, i tots havien estat mobilitzats, des dels qui tenien edat d'empunyar les armes fins als més grans, i s'havien apostat a la frontera.
22 Quan al matí es van llevar i el sol resplendia sobre les aigües, els moabites van veure davant seu l'aigua vermella com la sang,
23 i exclamaren:
--És sang! Aquests reis s'han barallat espasa en mà i s'han mort els uns als altres. Al pillatge, moabites!
24 Però quan van arribar al campament d'Israel, els israelites van alçar-se i atacaren els moabites, que fugiren del seu davant. Llavors els israelites van envair el país i anaren derrotant els moabites.
25 Van arrasar les ciutats; tots i cada un tiraven pedres a tots els bons camps de conreu fins a cobrir-los; van cegar tots els pous i van tallar tots els arbres fruiters. Només quedaven les muralles de Quirharèsset, però els foners la van encerclar i van iniciar l'atac.
26 Quan el rei de Moab veié que tenia perduda la batalla, prengué set-cents homes armats d'espases i provà de fer una sortida en direcció al reialme dels arameus, però van fracassar.
27 Llavors va agafar el seu fill primogènit, que l'havia de succeir en el tron, i l'oferí en holocaust sobre la muralla. La indignació contra els israelites va ser tan gran, que s'hagueren de retirar i se'n tornaren al seu país.
|
Jesús. Las tradiciones I. Marcos
2: 23-28
23 Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues.
24 Els fariseus li van dir:
--Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?
25 Jesús els respon:
--¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell?
26 Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven.
27 I els deia:
--El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte.
28 Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte.
|
Jesús tenía amistades
peligrosas pero también tenía enemigos aún más peligrosos. Los enfrentamientos
con la casta religiosa fueron constantes y quedan reflejados a lo largo de los
relatos evangélicos. Yo no creo que fueran mala gente, simplemente
personas desenfocadas. No dudo que, como en todo grupo humano, hubiera
personas que pertenecían al mismo porque eso les brindaba poder, influencia y
la posibilidad de escalar socialmente. Ser fariseo, escriba o doctor de la ley
representaba un prestigio entre sus contemporáneos. Pero también estoy
convencido que muchos de ellos eran personas sinceras y honestas que debían
tratar de vivir su fe de manera coherente y comprometida. Eran gente, por usar
las palabras del apóstol Pablo, " que buscaban a Dios con ardor pero sin
el debido conocimiento" (Romanos 10:2). Por esta razón se centraban más en
el aspecto religioso y tradicional que en el Dios que había dado origen y
sentido a todo aquello. Se enfocaban en la forma y olvidaban el fondo, y cuando
esto sucede las formas se exaltan, se elevan y acaban primero confundiéndose
con el fondo y, finalmente sustituyéndolo.
En este pasaje hay
un encontronazo a causa de la observancia del día de reposo. No será el
último, sin embargo, este es muy significativo porque en él Jesús habla de la
razón por la cual fue creado el Sabbath. Éste, según afirma el
Maestro, fue diseñado para servir al ser humano y no al revés. El día de reposo,
sea sábado o domingo que se observe, fue creado como una manera de bendecir a
la humanidad y no de esclavizarla. Desde el principio quedó claro la
importancia del descanso. El Señor lo hizo en el séptimo día de la creación y
lo estableció como parte de su pacto con los seres humanos.
Desde mi humilde
perspectiva el día de reposo no tiene como finalidad el ser saturado de
actividades religiosas que añadan más estrés a nuestras ya agitadas vidas.
Antes al contrario, es la oportunidad de poner primero lo primero, enfocar
de nuevo nuestras prioridades. Tomar un tiempo para reflexionar y ver si le
estamos dando a nuestro Dios y a nuestras familias el lugar que le
corresponden. El Sabbath es la oportunidad para recrearnos, entendiendo por
recreación, ese tiempo en que generamos nuevas fuerzas físicas, mentales,
espirituales y emocionales para continuar siendo agentes de restauración y
constructores del Reino de Dios. No olvidemos que Jesús es Dios y en su
enfrentamiento con la religión y la tradición está recordando a ambas que
el ser humano es el centro, no la religión. El ser humano está por encima de
todas las tradiciones y normas religiosas que le esclavizan. Es posible que
algunos de mis lectores piensen que estoy siendo extremista en ubicar al hombre
en el centro. Estarán cavilando que Dios debe ser el centro de todo y no
la humanidad. Estoy de acuerdo y creo que eso mismo pensaron los antagonistas
de Jesús, que al confrontarlo y subrayar la importancia de las tradiciones
estaban tomando partido por Dios. Un partido que les llevaría a tratar de
destruir al mismo Dios. Veo la necesidad de identificar los fondos detrás de
las formas, comprometernos con los primeros y no ser esclavos de las segundas.
¿Qué te sugiere este pasaje? ¿Qué desafíos
personales te presenta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada