Dimarts 17 de Juliol
Isaïes 2
1 Missatge sobre Judà i Jerusalem revelat a Isaïes, fill d'Amós.
2 En els darrers temps,
la muntanya del temple del Senyor
s'alçarà ferma
sobre els cims de les muntanyes,
dominarà per damunt dels turons.
Totes les nacions hi afluiran,
3 s'hi encaminaran
tots els pobles i diran:
«Veniu, pugem
a la muntanya del Senyor,
al temple del Déu de Jacob.
Ell ens ensenyarà els seus camins,
i nosaltres seguirem les seves rutes.»
Perquè de Sió en surt l'ensenyament,
de Jerusalem, la paraula del Senyor.
4 Ell serà jutge entre les nacions,
arbitrarà sobre els pobles.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l'espasa
contra una altra
ni s'entrenaran mai més
a fer la guerra.
5 Casa de Jacob, veniu,
caminem a la llum del Senyor!
6 Tu, Senyor, has abandonat
el teu poble,
la casa de Jacob,
perquè és plena d'endevins d'orient
com el país dels filisteus,
i els estrangers hi formiguegen.
7 El país s'ha omplert de plata i d'or,
i els seus tresors no tenen fi.
El país s'ha omplert de cavalls,
són incomptables els seus carros.
8 El país s'ha omplert d'ídols,
la gent es prosterna davant d'ells,
davant l'obra de les seves mans:
són els ídols
que les seves mans han fabricat.
9 Però tot mortal serà humiliat,
tot home s'enfonsarà.
Tu, Senyor, no els ho passaràs per alt.
10 Fiqueu-vos entre roques,
amagueu-vos sota terra,
de pànic davant el Senyor,
davant la seva terrible majestat.
11 L'home d'ulls altius serà humiliat,
serà abaixat el seu orgull,
i aquell dia
s'alçarà el Senyor tot sol.
12 És el dia del Senyor de l'univers:
s'alçarà per damunt dels superbs
i dels orgullosos,
per damunt dels altius
que ell haurà abaixat,
13 per damunt dels alts cedres del Líban
i dels roures de Basan,
14 per damunt de les muntanyes altes
i dels turons elevats,
15 per damunt de les grans torres
i dels murs inexpugnables,
16 per damunt
dels grans vaixells de Tarsis
i de les naus sumptuoses.
17 L'altivesa dels humans serà abaixada,
serà humiliat el seu orgull,
i aquell dia
s'alçarà el Senyor tot sol.
18 Dels ídols, no en quedarà res.
19 Tothom es ficarà
a les balmes de les roques
i als avencs de la terra,
de pànic davant el Senyor,
davant la seva terrible majestat,
quan ell s'aixecarà
per fer tremolar la terra.
20 Aquell dia, els homes llançaran
els ídols de plata i d'or
que s'havien fabricat per adorar-los;
els llançaran als talps
i a les rates-pinyades.
21 Es ficaran als forats de les roques
i a les escletxes de les penyes,
de pànic davant el Senyor,
davant la seva terrible majestat,
quan ell s'aixecarà
per fer tremolar la terra.
22 No confieu en l'home:
és tan sols una mica d'alè.
Qui en donaria res?
Lluc 2
1 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi.
2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria.
3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen.
4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David.
5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
6 Mentre eren allà, se li van complir els dies
7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat.
9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt.
10 Però l'àngel els digué:
--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria:
11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.
12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
15 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:
--Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.
16 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora.
17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant.
18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors.
19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava.
20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.
22 Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor.
23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor.
24 Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .
25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant.
26 En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor.
27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei,
28 el prengué en braços i beneí Déu dient:
29 --Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau,
com li havies promès.
30 Els meus ulls han vist el Salvador,
31 que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
32 llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble.
33 El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell.
34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
--Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda,
35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit,
37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.
38 Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
40 L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
41 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua.
42 Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum.
43 Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin.
44 Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts;
45 com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo.
46 Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes.
47 Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes.
48 En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:
--Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
49 Ell els respongué:
--Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
50 Però ells no comprengueren aquesta resposta.
51 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.
52 Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
El segundo capítulo del evangelio de Lucas narra la infancia de Jesús,
época bien desconocida de la vida del Maestro. Lo que ha llamado mi atención es
el último versículo de esta parte del relato evangélico:
Y Jesús seguía creciendo
en sabiduría y estatura, y gozaba del favor de Dios y de los hombres.
Jesús crecía como persona, en sus relaciones y en su espiritualidad. La
verdad, esto me ha hecho pensar en mí mismo y hasta que punto esto es real en
mi vida.
Acumular conocimiento no equivale a tener más sabiduría. En la Biblia
esta es considerada como la capacidad de organizar el proyecto vital alrededor
de aquello que la Palabra de Dios enseña. La sabiduría debería, por tanto,
impregnar mis prioridades, mis actitudes, mis valores, mi dirección y sentido
en la vida, mi capacidad de tomar decisiones y darme un buen equilibrio.
La segunda área de desafío tiene que ver con el favor de los hombres.
No creo que se refiera al hecho de vivir buscando la aprobación de los demás ni
su aplauso, pero si creo que tiene que ver con el hecho de vivir como un agente
de restauración que, allí por donde pasamos, dejamos un sabor de bendición.
Finalmente, me reta el aspecto del favor de Dios. No creo que tenga que
ver con mi "posición en Cristo", entiendo que esta está basada en la
gracia y no en nada que yo pueda hacer o dejar de hacer. Pienso, más bien, que
tiene que ver con mi deseo de complacer y agradar al Padre con la manera que
vivo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada