LECTURA DILUNS 16/7/18: ISAÎES 1 i LLUC 1

Dilluns 16 de Juliol

Isaïes 1

1 Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d'Amós, en temps d'Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà.

2 Escolta, cel!

Estigues atenta, terra!

El Senyor parla:

«He criat fills i els he ennoblit,

però ells s'han revoltat contra mi.

3 Un bou coneix el seu propietari,

i un ase, l'estable del seu amo,

però a mi, Israel no em coneix,

el meu poble m'ignora.»

4 Ai, nació pecadora,

poble carregat de culpes,

raça de malvats, fills corruptes!

Han abandonat el Senyor,

han menyspreat el Sant d'Israel,

s'hi han girat d'esquena!

5 On us pegaran encara

si persistiu en la rebel·lió?

Tots teniu nafrat el cap

i extenuat el cor.

6 De cap a peus no hi ha res de sa:

tot són cops, morats

i ferides obertes,

que no han estat netejades

ni embenades

ni amorosides amb oli.

7 El vostre país és un desert,

les ciutats estan cremades.

Davant vostre els estrangers

us devoren els conreus.

Tot ha quedat desolat,

com les ciutats depravades

que foren destruïdes.

8 La ciutat de Sió ha romàs

com una cabana en una vinya,

com una barraca en un cogombrar,

com una vila assetjada.

9 Si el Senyor de l'univers

no ens hagués deixat

algun supervivent,

seríem com Sodoma,

ens assemblaríem a Gomorra.

10 Escolteu la paraula del Senyor,

prohoms de Sodoma!

Estigues atent a l'advertència

del nostre Déu,

poble de Gomorra!

11 Ell us diu:

«Per què m'oferiu tants sacrificis?

Estic embafat d'holocaustos de xais

i de greix de moltons;

ja en tinc prou, de sang de vedells,

de bocs i de cabrits!

12 Quan veniu a presentar-vos

davant meu amb els vostres animals,

no feu més que passejar-vos

pels meus atris.

Qui us ha demanat tot això?

13 No porteu més ofrenes inútils:

el fum dels sacrificis, el detesto.

No suporto

les festes de la lluna nova,

ni els aplecs sagrats,

ni el repòs del dissabte,

perquè barregeu els maleficis

amb les solemnitats.

14 Els vostres novilunis i celebracions

em fan fàstic,

són per a mi una càrrega,

estic cansat d'aguantar-los.

15 Quan alceu les mans per pregar

em tapo els ulls per no veure-us;

ni que allargasséssiu les oracions,

jo no us escoltaria,

perquè teniu les mans

plenes de sang.

16 Renteu-vos, purifiqueu-vos.

Traieu de davant meu

les vostres accions dolentes,

deixeu de fer el mal,

17 apreneu a fer el bé,

busqueu la justícia,

detureu l'opressor,

defenseu l'orfe,

pledegeu a favor de la viuda.

18 »Veniu després i veurem qui té raó

—diu el Senyor.

Els vostres pecats

són com l'escarlata,

però podrien ser blancs com la neu;

són vermells com el carmí,

però podrien ser com la llana,

19 només que volguéssiu escoltar.

Llavors menjaríeu

el bo i millor de la terra.

20 Però si no voleu i us revolteu,

l'espasa us devorarà.

Jo mateix, el Senyor, he parlat.»

21 Ah, com s'ha prostituït

la ciutat fidel!

Hi habitava el dret,

s'hi allotjava gent honrada;

però ara és plena d'assassins.

22 Jerusalem: eres argent de bona llei;

ara brilles i no vals.

Eres un vi selecte,

que ara han aigualit.

23 Els teus governants són uns bandolers,

companys de lladres.

Tots busquen els suborns,

van darrere els obsequis.

No defensen els orfes,

no admeten el plany

que els adrecen les viudes.

24 Per això el Senyor,

el sobirà de l'univers,

el Poderós d'Israel, afirma:

«No em retindré davant els adversaris;

els meus enemics ho pagaran.

25 Descarregaré la mà contra tu,

Jerusalem;

eliminaré les teves escòries,

com fonen la plata per refinar-la.

26 Faré que els teus jutges i consellers

siguin rectes com en temps passats;

t'anomenaran altra vegada

"Ciutat justa", "Ciutat fidel".

27 Sió serà rescatada gràcies al dret,

els seus habitants es convertiran

en virtut de la justícia.

28 Rebels i pecadors

seran desfets tots junts,

desapareixeran

els qui abandonen el Senyor.

29 »Us delíeu pels arbres sagrats,

i en quedareu defraudats;

confiàveu en els jardins sagrats,

i us sentireu decebuts.

30 Sereu com una alzina esfullada,

com un jardí eixarreït.

31 El qui anava confiat

serà com encenalls,

i les seves obres seran la guspira:

cremarà tot plegat,

i no ho apagarà ningú.»

Lluc 1

1 Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, 2 valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. 3 Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, 4 perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.

5 En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet. 6 Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. 7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d'edat avançada.

8 Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, 9 segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al santuari del Senyor a oferir l'encens. 10 Mentre l'oferia, tot el poble era a fora pregant. 11 Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l'altar de l'encens. 12 Zacaries, en veure'l, es va torbar i la por s'apoderà d'ell. 13 Però l'àngel li digué:

--No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. 14 En tindràs una gran joia, i molts s'alegraran del seu naixement. 15 Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l'Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. 16 Conduirà molts israelites cap al Senyor, el seu Déu. 17 Anirà al davant del Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels pels camins dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.

18 Zacaries preguntà a l'àngel:

--Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d'edat avançada.

19 L'àngel li va respondre:

--Jo sóc Gabriel i m'estic prop de Déu. És ell qui m'ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. 20 Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran.

21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s'estigués tanta estona dins el santuari. 22 Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. S'expressava només amb senyes, perquè havia quedat mut.

23 Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa seva. 24 Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella no sortia de casa, i pensava: 25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure'm la vergonya de no tenir fills.»

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l'àngel:

--Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué:

--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

--Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar.

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:

--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

46 Maria digué:

--La meva ànima magnifica el Senyor,

47 el meu esperit celebra

Déu que em salva,

48 perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

49 perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

50 i l'amor que té

als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

51 »Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

52 derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

53 omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res.

54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,

com havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

57 Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. 58 Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.

59 Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. 60 Però la seva mare s'hi va oposar dient:

--No! S'ha de dir Joan!

61 Ells li replicaren:

--Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!

62 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. 63 Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. 64 A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. 65 Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, 66 i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»

Realment, la mà del Senyor era amb ell.

67 Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l'Esperit Sant i va dir profèticament:

68 --Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel:

ha visitat el seu poble i l'ha redimit;

69 fa que s'aixequi un salvador poderós

a la casa de David, el seu servent,

70 com havia anunciat de temps antic

per boca dels seus sants profetes.

71 Així ens salva,

alliberant-nos dels enemics,

de les mans dels qui ens volen mal,

72 mogut pel seu amor als nostres pares

i pel record de l'aliança santa

73 que jurà al nostre pare Abraham,

prometent de concedir-nos

que, 74 sense por,

lliures dels enemics, li donem culte,

75 amb santedat i justícia, tota la vida.

76 »I a tu, infant, et diran

profeta de l'Altíssim,

perquè aniràs al davant del Senyor

a preparar els seus camins;

77 faràs saber al poble

que li ve la salvació,

el perdó dels seus pecats.

78 Per l'amor entranyable del nostre Déu,

ens visitarà un sol que ve del cel,

79 per il·luminar els qui viuen a la fosca,

a les ombres de la mort,

i guiar els nostres passos

per camins de pau.

80 L'infant creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.

El primer capítulo de Lucas es largo, probablemente el de mayor duración de todos los evangelios. Narra el anuncio del nacimiento de Juan, el de Jesús y el nacimiento del precursor del Maestro para acabar con la profecía de Zacarías, el padre de Juan, acerca del ministerio que tendrá su hijos. Precisamente unos párrafos de esta profecía son los que han capturado mi atención:

En cuanto a ti, hijito mío,
serás llamado profeta del Dios altísimo,
porque irás delante del Señor
preparando sus caminos,
para hacer saber a su pueblo
que Dios les perdona sus pecados
y les da la salvación.
 Porque nuestro Dios, en su gran misericordia,
nos trae de lo alto el sol de un nuevo día,
para dar luz a los que viven
en la más profunda oscuridad,
y dirigir nuestros pasos
por el camino de la paz.»

Bien sé que esta profecía es exclusiva para Juan, sin embargo, creo que captura bastante bien el sentido de misión que todos nosotros, como seguidores de Jesús, deberíamos tener. De hecho, es una auténtica descripción de misión o de trabajo con la que nos podemos sentir, no únicamente identificados, sino también retados para vivir llevándola a cabo.
Nos reta a varios puntos importantes: Preparar en las vidas de las personas el camino para que Jesús pueda encontrarse con ellos -demostrar el Reino con nuestro estilo de vida- Hacer saber que hay perdón de los pecados y salvación -proclamar el Reino del Señor- Traer paz y luz a los que viven en ansiedad y oscuridad -actuar como agentes de restauración de un mundo roto.
Todo esto me hace pensar en qué medida mi vida se une a la de Juan para hacer que el Reino y la misión salvadora de Jesús se hagan reales.