LECTURA DIMARTS 24/7/18: ISAÏES 8 i LLUC 8


Dimarts 24 de Juliol

Isaïes 8
El Senyor em va dir:
--Agafa un gran cilindre i grava-hi amb un cisell: "Maher xalal, haix baz" (que vol dir: "De pressa al botí, ràpid al pillatge"). Jo cridaré, com a testimonis fidedignes, el sacerdot Urià i Zecariahu, fill de Jeberequiahu.
Llavors la meva dona, la profetessa, va quedar embarassada i tingué un fill. El Senyor em va dir:
--Posa-li el nom de "Maher xalal, haix baz". Perquè, abans que el nen sàpiga dir "pare" i "mare", el rei d'Assíria s'apoderarà de les riqueses de Damasc i del botí de Samaria.
El Senyor va continuar parlant-me. Em digué:
--Aquest poble ha rebutjat
les aigües de Siloè,
que s'escolen suaument,
i s'alegra de la invasió
de Ressín i del fill de Remaliahu.
Per això el Senyor els inundarà
amb les aigües impetuoses
i desbordants de l'Eufrates:
les aigües són el rei d'Assíria
i tot el seu poder.
La riuada sortirà de mare
i negarà totes les ribes.
Envairà Judà, el cobrirà
i el submergirà:
li arribarà fins al coll!
Les seves ales esteses, Emmanuel,
abastaran tot el teu país.
Pobles, ja podeu destruir,
que sereu desfets!
Escolteu, països llunyans:
ni que us equipeu per al combat,
sereu desfets!
Ja us podeu equipar,
que sereu desfets!
10 Ja podeu deliberar, que fracassareu!
Ja podeu discutir, que tot serà en va,
perquè Déu és amb nosaltres!
11 El Senyor em prengué amb la seva mà per apartar-me del camí que segueix aquest poble, i em va amonestar així:
12 --Vosaltres no heu de tenir
per conspiració
res d'allò que aquest poble
té per conspiració;
no heu de témer ni tremolar
davant d'allò que ell tem.
13 És a mi, el Senyor de l'univers,
que heu de reconèixer com a sant!
Davant meu heu de témer i tremolar!
14 Jo sóc el santuari,
però també pedra d'ensopec
i roc que fa caure
les dues cases d'Israel.
Sóc un parany i una trampa
per als qui viuen a Jerusalem.
15 Molts hi ensopegaran,
cauran i es faran mal,
quedaran agafats a la trampa
i no en sortiran.
16 Clou el document
amb l'ensenyament que conté;
que el guardin segellat
els meus deixebles.
17 Confiaré en el Senyor,
que amaga la cara al casal de Jacob,
i esperaré en ell.
18 Aquí ens teniu, a mi i els fills
que el Senyor m'ha donat:
som, enmig d'Israel,
senyals i presagis
que vénen del Senyor de l'univers,
el qui resideix a la muntanya de Sió.
19 La gent us dirà:
«Consulteu els nigromants
i els endevins,
que parlen entre dents i xiuxiuegen.
¿És que un poble no té dret
a consultar els seus déus,
els seus morts,
en benefici dels vius?»
20 Però vosaltres heu de pensar
en l'ensenyament
d'aquell document
quan algú parli en contra
del que ara us dic.
Aquell qui no veu l'albada
21 haurà de travessar el país,
atuït i famolenc.
Exasperat de tanta fam,
maleirà el seu rei i el seu Déu.
Llavors mirarà cap al cel
22 i després mirarà cap a la terra:
arreu veurà dissort i tenebra,
obscuritat i angoixa;
la foscor el perseguirà.
23 Però no hi haurà més obscuritat
per als qui vivien en l'angoixa.
En temps passat, el Senyor deshonrà
la terra de Zabuló i de Neftalí;
però ara el Senyor ha honorat
la ruta del mar,
l'altra banda del Jordà,
la Galilea dels pagans.


Lluc 8
Després d'això, Jesús anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveïen amb els seus béns.
Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se d'una paràbola:
--Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l'ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.
I, acabat de dir això, exclamà:
--Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. 10 Ell respongué:
--A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del seu Regne; als altres, en canvi, se'ls parla en paràboles, per tal que
» mirin bé, però no hi vegin;
escoltin, però no entenguin.
11 »La paràbola vol dir això:
»La llavor és la paraula de Déu. 12 Els d'arran del camí són els qui l'escolten, però després ve el diable i s'enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. 13 Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l'acullen amb alegria, però no tenen cap arrel: creuen només per un moment, i a l'hora de la prova es fan enrere. 14 La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. 15 La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.
16 »Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror. 17 No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de saber i no s'hagi de conèixer.
18 »Mireu, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda.
19 La mare i els germans de Jesús van arribar on ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. 20 Algú li va dir:
--La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure.
21 Ell els respongué:
--La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen.
22 Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué:
--Passem a l'altra riba del llac.
I s'allunyaren de terra. 23 Mentre navegaven, Jesús s'adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill. 24 Ells van anar a despertar-lo i li deien:
--Mestre, mestre, ens enfonsem!
Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l'instant es van calmar, i seguí la bonança. 25 Jesús els digué:
--On és la vostra fe?
Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l'un a l'altre:
--Qui és aquest, que fins i tot dóna ordres als vents i a l'aigua i l'obeeixen?
26 Van desembarcar a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea. 27 Així que Jesús baixà a terra, l'anà a trobar un home de la ciutat posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals. 28 Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d'ell i digué amb veu forta:
--Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis!
29 És que Jesús manava a l'esperit maligne que sortís d'aquell home. Moltes vegades l'esperit se n'havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l'enduia cap als llocs despoblats.
30 Jesús li preguntà:
--Com et dius?
Ell respongué:
--Legió.
Perquè havien entrat en ell molts dimonis. 31 I demanaven a Jesús que no els manés d'anar-se'n als abismes. 32 Hi havia allà un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d'entrar-hi. Jesús els ho permeté. 33 Tan bon punt els dimonis van sortir de l'home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici i es va ofegar.
34 Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia. 35 La gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i, quan veieren l'home de qui havien sortit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb el seny recobrat, es van espantar molt. 36 Els qui ho havien vist els explicaren com l'endimoniat havia estat guarit. 37 Llavors tota la gent del territori dels gerasencs, esporuguida, demanà a Jesús que se n'anés d'allí. Ell pujà en una barca i se'n tornà. 38 L'home de qui havien sortit els dimonis li pregava que el volgués amb ell, però Jesús el va fer marxar dient:
39 --Torna a casa teva i explica el que Déu t'ha fet.
Ell se n'anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.
40 De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l'esperava. 41 Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva, 42 perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s'estava morint. Mentre hi anava, la gent l'estrenyia tant que l'ofegava.
43 Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys i s'havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no l'havia poguda curar. 44 Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell. A l'instant l'hemorràgia se li va estroncar. 45 Jesús preguntà:
--Qui m'ha tocat?
Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué:
--Mestre, però si tota la gent t'envolta i t'empeny!
46 Jesús insistí:
--Algú m'ha tocat; sé que una força ha sortit de mi.
47 La dona, veient-se descoberta, s'acostà tremolosa a Jesús, es prosternà i va explicar davant de tota la gent per què l'havia tocat i com havia quedat guarida a l'instant.
48 Jesús li digué:
--Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.
49 Mentre Jesús encara parlava, n'arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
--La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre.
50 Però Jesús ho va sentir i li respongué:
--No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà.
51 Arribat a la casa, no va permetre que ningú entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la nena. 52 Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué:
--No ploreu. No ha mort, sinó que dorm.
53 Però ells se'n burlaven, perquè sabien que era morta. 54 Jesús l'agafà per la mà i la cridà dient:
--Noia, aixeca't!
55 Ella tornà a la vida i s'aixecà a l'instant. Jesús va manar que li donessin menjar. 56 Els seus pares no se'n sabien avenir, però Jesús els ordenà que no diguessin a ningú el que havia passat.


—Los que oyen el mensaje de Dios y lo ponen en práctica, ésos son mi madre y mis hermanos.



Puedo imaginarme la escena. La madre y los hermanos de Jesús quieren acercarse a Él que se halla rodeado de gente. Entiende que su situación es privilegiada por el parentesco que comparten con el Maestro. Son parte de su familia y, por tanto, se sienten con el derecho de tener acceso directo. Es posible que fueran percibidos del mismo modo por las personas que se encontraban con Jesús.



La respuesta del Maestro sorprende porque de nuevo vuelve a romper los esquemas mentales a los que todos nosotros estamos acostumbrados. Nos habla de un nuevo tipo de parentesco que va más allá del sanguíneo, uno basado en lazos espirituales definidos por la obediencia y puesta en práctica del mensaje de Jesús.



Esto me hace pensar en nosotros mismos. Podemos creernos en una posición privilegiada con respecto al resto de la sociedad por el hecho de ser "cristianos evangélicos" Con acceso directo al Padre, superiores moralmente al resto de la sociedad. Ahora bien, el propio Jesús indica que el auténtico parentesco espiritual es aquel definido por la puesta en práctica de su mensaje en este mundo roto en el que nos ha tocado vivir.


Puedo imaginar la decepción de los familiares de Jesús al ver que no tenían ningún privilegio tal y como ellos esperaban. Puedo, también, imaginar mi chasco al ver que tampoco tengo ningún privilegio a menos que la realidad de mi parentesco espiritual se plasme en la práctica del seguimiento de Jesús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada