Dimecres 4 de Juliol
2ª Cròniques 33
1 Manassès tenia dotze anys quan començà a ser rei. Va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem.
2 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites.
3 Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia destruït. Va consagrar altars als Baals i va plantar bosquets sagrats. Adorava tot l'estol dels astres i els donava culte.
4 Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Jerusalem portarà per sempre el meu nom.»
5 Així, doncs, va dedicar altars a tot l'estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor.
6 Va cremar en sacrifici els seus fills a la vall de Benhinnom, practicava els encanteris, la màgia i la bruixeria, i va cridar nigromants i endevins. No parava d'ofendre el Senyor i d'irritar-lo amb el seu mal comportament.
7 L'estàtua idolàtrica que havia fet, la va instal·lar al temple de Déu, tot i que Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d'entre totes les tribus d'Israel.
8 Mai més no deixaré que els peus del poble d'Israel s'allunyin d'aquesta terra que vaig destinar als vostres pares, a condició que mirin de posar en pràctica tot allò que els he manat, tota la Llei, els decrets i els preceptes que van rebre per mitjà de Moisès.»
9 Manassès va esgarriar tant Judà i els habitants de Jerusalem, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els israelites.
10 El Senyor va parlar a Manassès i al seu poble, però no en feren cas.
11 Llavors el Senyor va fer venir contra ells els generals de l'exèrcit del rei d'Assíria, que capturaren Manassès, li posaren garfis a la boca i se l'endugueren a Babilònia carregat de cadenes.
12 En la seva dissort va intentar d'apaivagar el Senyor, el seu Déu, i s'humilià profundament davant el Déu dels seus pares.
13 El va implorar, i el Senyor es deixà commoure per ell: va escoltar la seva pregària i el féu tornar a Jerusalem perquè continués el seu regnat. Llavors Manassès va reconèixer que el Senyor és l'únic Déu.
14 Algun temps després, Manassès va construir una muralla molt alta a l'exterior de la ciutat de David, des de l'oest de Guihon, en el torrent, fins al camí que arriba a la porta dels Peixos, vorejant l'Ófel. També va posar caps militars en totes les ciutats fortificades de Judà.
15 Va retirar del temple del Senyor els déus estrangers, l'estàtua idolàtrica i tots els altars que havia dedicat a la muntanya del temple del Senyor i per tot Jerusalem; els llançà fora de la ciutat.
16 Va restaurar l'altar del Senyor, hi oferí sacrificis de comunió i d'acció de gràcies i va ordenar als de Judà que donessin culte al Senyor, Déu d'Israel.
17 Amb tot, el poble encara continuava oferint sacrificis en els recintes sagrats, per bé que només al Senyor, el seu Déu.
18 La resta de la història de Manassès, com va pregar al seu Déu, i els missatges dels vidents que li parlaven en nom del Senyor, Déu d'Israel, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel.
19 La seva pregària i l'acolliment que va rebre, el seu pecat i la seva infidelitat, els recintes sagrats que havia edificat, amb els bosquets que hi havia plantat i els ídols que hi havia erigit abans d'humiliar-se, tot consta en la Crònica d'Hozai.
20 Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar en el seu palau. El va succeir el seu fill Amon.
21 Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a ser rei. Va regnar dos anys a Jerusalem.
22 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassès. Amon oferia sacrificis i donava culte a tots els ídols que havia fabricat el seu pare Manassès.
23 Però no es va humiliar davant el Senyor, com ho havia fet el seu pare Manassès; al contrari, Amon cometé encara més pecats.
24 Els seus oficials van conspirar contra ell i el van matar en el seu palau.
25 Però la gent del poble va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei el seu fill Josies.
Autoridad civil y deuda de amor.
Romanos 13
1 Que tothom se sotmeti a les autoritats que tenen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat posades per ell.
2 Per tant, el qui s'enfronta a l'autoritat es rebel·la contra l'ordre volgut per Déu, i els rebels es buscaran la pròpia condemna.
3 Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l'autoritat, fes el bé, i l'autoritat reconeixerà el teu mèrit,
4 ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l'espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal.
5 Per això, cal sotmetre's, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència.
6 Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s'ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu.
7 Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.
8 No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei.
9 No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix.
10 Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.
11 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe.
12 La nit és avançada i el dia ja s'acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum.
13 Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges.
14 Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us preocupeu de satisfer els desigs terrenals.
A pesar de entender que
no todos están de acuerdo conmigo me gustaría hacer una distinción entre la
autoridad como principio -algo que estoy convencido es establecido por Dios- y
las autoridades que ejercen y llevan a cabo la autoridad.
El principio de
autoridad está establecido por el Señor del mismo modo que lo es el principio
de la familia. Hasta donde mis limitados conocimientos llegan no conozcan
cultura, época ni sociedad donde ambas instituciones, la familia y el gobierno
no hayan estado presentes.
Otra cosa diferente es
que hayan habido formas de familia y de gobierno abusivas y denigrantes.
Entiendo que hay expresiones de ambas instituciones que se ajustan más que
otras al ideal pensado y diseñado por Dios pero, seamos realistas, vivimos en
un mundo caído y afectado por el pecado.
Si bien el principio de
autoridad está establecido por el Señor y, consecuentemente, merece respeto y
obediencia, no estoy seguro que las personas que lo ejercen lo merezcan y
sean dignas de ser obedecidas y respetadas a menos que cumplan con el ideal de
Dios para el gobierno humano que, como el mismo Pablo afirma, es promover el
bien y castigar el mal. En la medida que una autoridad no cumple con el
objetivo bíblico antes mencionado carece, según mi opinión, de legitimidad para
seguir ejerciendo la autoridad y, por tanto, no merece ni obediencia ni
respeto.
Entiendo que políticos
corruptos, abusivos, anti democráticos, violentos, golpistas y similares no
tienen el derecho a apelar a la Biblia para exigir obediencia. Ahora bien, esa
es mi comprensión de ese texto y yo no soy infalible como muchos cristianos que
elevan su interpretación al rango de Palabra inspirada.
Entiendo que la
desobediencia civil, como hicieron las parteras de Egipto, está más que
justificadas delante de los gobiernos injustos y corruptos.
Me gusta el concepto de
la deuda de amor. Me hace pensar en una deuda que tenemos contraída con nuestro
prójimo que nos hace responsables de amarlos con amor ágape, ese amor incondicional,
que toma la iniciativa, que no espero retorno, que es costoso, que busca, en
definitiva, el bien del otro.
Me hace pensar que
tengo una deuda contraída como consecuencia del amor que Jesús mostró por mí y
por mi situación y que, consecuentemente, me hace deudor de tratar a los demás
de la misma manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada