LECTURA DIMECRES 18/7/18: ISAÏES 3 i LLUC 3


Dimecres 18 de Juliol

Isaïes 3
El Senyor, el sobirà de l'univers,
retirarà de Jerusalem i de Judà
tota mena de puntals:
la provisió de pa i la reserva d'aigua,
els millors guerrers i la tropa,
els jutges i els profetes,
els endevins i els ancians,
els oficials i els dignataris,
els consellers i els mags,
i els experts en encanteris.
Els donarà criatures per governants,
jovenalla que els domini.
Els homes es barallaran
els uns amb els altres.
El jove no respectarà l'ancià,
un qualsevol no respectarà
els més dignes.
Cadascú agafarà un parent,
un del mateix clan, i li dirà:
«Tu que tens un mantell,
sigues el nostre cap,
pren a les mans aquest desori.»
Però ell protestarà cridant:
«Jo no faig miracles!
No tinc res a casa, ni pa ni mantell.
No em feu el vostre cap.»
Jerusalem cau, Judà s'esfondra,
perquè de paraula i amb els fets
desafien cara a cara el Senyor gloriós.
Duen els pecats marcats al rostre,
se'n vanten com la gent de Sodoma,
ni tan sols els dissimulen.
Ai d'ells! S'han guanyat la perdició!
10 Recordeu-ho: el just serà feliç,
se saciarà del fruit de les seves obres.
11 Però ai del culpable!
Acabarà malament,
rebrà la paga de les seves accions.
12 «Poble meu —diu el Senyor—,
els opressors t'escanyen amb tributs,
els usurers et governen.
Poble meu, els teus guies t'esgarrien,
t'embullen els camins.»
13 El Senyor obre un procés;
s'aixeca per acusar els pobles.
14 El Senyor ve a demanar comptes
als ancians i als caps del poble:
«Vosaltres heu devastat
la meva vinya,
ompliu les vostres cases
amb allò que heu robat als pobres.
15 Amb quin dret tritureu el meu poble
i esmicoleu els indefensos?
Us ho pregunto jo,
el Senyor, el sobirà de l'univers.»
16 Diu el Senyor:
«Les dames de Sió són altives,
caminen molt tibades,
miren amb ulls seductors,
passegen a passos menuts
fent dringar les anelles
dels turmells.»
17 Per això el Senyor
les omplirà de tinya
i les farà anar amb el cap pelat.
18 Aquell dia, el Senyor arrencarà a les dones totes les seves gales: anelles dels turmells, collarets de solets i llunetes, 19 arracades, braçalets i vels, 20 turbants, cadenetes, mocadors de pit, talismans i amulets, 21 anells, anelles del nas, 22 vestits de festa, capes i xals, bossetes de mà, 23 robes de gasa i de lli, mocadors de cap i de coll.
24 Llavors, en lloc de perfum
hi haurà tuf de podrit;
en lloc de cinyells, sogues;
en lloc de trenes i rínxols,
el cap rapat;
en lloc de vestits fastuosos,
faldars de sac;
en lloc de bellesa, marca de foc.
25 Els teus homes, Jerusalem,
moriran a la guerra;
els teus millors soldats
cauran en el combat.
26 A les teves portes
se sentiran planys i sanglots;
seuràs a terra
com una dona que no té ningú.


Lluc 3
L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny tortuós quedarà pla
i el camí escabrós serà allisat;
i tothom veurà la salvació de Déu.
Joan deia a la gent que anava a fer-se batejar per ell:
--Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc.
10 La gent li preguntava:
--Així, doncs, què hem de fer?
11 Ell els responia:
--Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
12 Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:
--Mestre, què hem de fer?
13 Ell els respongué:
--No exigiu més del que està establert.
14 Igualment uns soldats li preguntaven:
--I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre:
--No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.
15 El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. 16 Joan respongué dient a tothom:
--Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 17 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.
18 Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
19 Joan blasmava el tetrarca Herodes perquè convivia amb Herodies, la muller del seu germà, i per totes les maldats que havia comès. 20 A totes aquestes, Herodes n'hi afegí encara una: va fer tancar Joan a la presó.
21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, 22 i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:
--Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.
23 Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys i, segons creien, era fill de Josep, que era fill d'Elí, 24 fill de Matat, fill de Leví, fill de Melquí, fill de Jannai, fill de Josef, 25 fill de Mataties, fill d'Amós, fill de Naüm, fill d'Heslí, fill de Nangai, 26 fill de Màat, fill de Mataties, fill de Semeín, fill de Josec, fill de Jodà, 27 fill de Joanan, fill de Resà, fill de Zorobabel, fill de Salatiel, fill de Nerí, 28 fill de Melquí, fill d'Adí, fill de Cosam, fill d'Elmadam, fill d'Er, 29 fill de Jesús, fill d'Elièzer, fill de Jorim, fill de Matat, fill de Leví, 30 fill de Simeó, fill de Judà, fill de Josef, fill de Jonam, fill d'Eliaquim, 31 fill de Meleà, fill de Mennà, fill de Matatà, fill de Natan, fill de David, 32 fill de Jessè, fill d'Obed, fill de Booz, fill de Salà, fill de Naasson, 33 fill d'Amminadab, fill d'Admín, fill d'Arní, fill d'Hesron, fill de Fares, fill de Judà, 34 fill de Jacob, fill d'Isaac, fill d'Abraham, fill de Tèrah, fill de Nahor, 35 fill de Serug, fill de Ragaú, fill de Fàlec, fill d'Éber, fill de Xèlah, 36 fill de Cainam, fill d'Arfaxad, fill de Sem, fill de Noè, fill de Lèmec, 37 fill de Matusalem, fill d'Henoc, fill de Jèred, fill de Maleleel, fill de Quenan, 38 fill d'Enoix, fill de Set, fill d'Adam, fill de Déu.


El capítulo tres del evangelio narra el comienzo de los ministerios de Juan, el primo de Jesús, y del mismo Maestro. Mi centro de atención y revisión personal se ha enfocado en el contenido de la predicación de Juan, en especial todo lo relativo a la conversión. Él indica, con total claridad, que la conversión, es decir el volverse hacia Dios, pues este es el significado de la palabra en griego, un giro de 180 grados, ha de manifestarse por medio de cambios en el estilo de vida.



Juan confrontaba a los religiosos diciéndoles que no bastaba el invocar el hecho de que eran hijos de Abraham, hasta de las piedras Dios puede sacar ese tipo de seguidores, sino que la única prueba fehaciente de la realidad de su conversión era un cambio en el estilo de vida.



Pensando en mi propia experiencia personal me doy cuenta que debo acercarme al concepto de la conversión de una manera más profunda, seria y menos religiosa. La conversión es a la vez un evento, es decir, hay un día específico en que uno da ese giro de 180 grados, pero a la vez es un proceso, porque debemos seguirnos convirtiendo día a día y las evidencias deben ser claras en nuestro proyecto vital.



Y hablo de proceso porque la vida es dinámica, la vida cambia constantemente y yo, a mis 56 años, no soy, ni mucho menos, el Félix Ortiz que se convirtió, mi vida ha cambiado, se ha vuelto diferente, mi proyecto vital ha descartado cosas e incorporado nuevas áreas que deben ser convertidas, orientadas, vueltas hacia Dios y eso, eso ha de ser evidente en mi manera de vivir.


Honestamente, no creo que sea suficiente con decir "me convertí cuando tenía...... años", creo que debemos cambiar el lenguaje y hablar de seguir convirtiéndonos día a día. Sé también que los ortodoxos, como en el tiempo de Jesús, pueden rasgarse las vestiduras al leer esto, pero me pregunto si tanta indignación que, en ocasiones, mostramos hacia lo que piensan los demás no deberíamos enfocarla hacia nuestro propio interior y ver qué debemos cambiar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada