LECTURA DISSABTE 28/7/18: ISAÏES 12 i LLUC 12

Dissabte 28 de Juliol

Isaïes 12

1 Aquell dia diràs:

«Et dono gràcies, Senyor!

T'havies irritat contra mi,

però ara t'has desdit del teu rigor

i m'has consolat.

2 Ell és el Déu que em salva.

En ell confio, no m'espanto.

Del Senyor em ve la força i el triomf,

és ell qui m'ha salvat.

3 Cantant de goig

sortireu a buscar l'aigua

de les fonts de salvació.

4 I aquell dia direu:

Enaltiu el Senyor,

proclameu el seu nom,

feu conèixer entre els pobles

les seves gestes.

Recordeu que el seu nom és excels!

5 Canteu al Senyor,

que ha fet coses glorioses;

que ho publiquin per tota la terra.

6 Poble de Sió, aclama'l ple de goig,

perquè el Sant d'Israel

és gran dins la teva ciutat.»

Lluc 12

1 La gent s'havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles:

--Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. 2 No hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. 3 Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d'orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats.

4 »A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. 5 Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l'infern. Us ho asseguro: a aquest sí que l'heu de témer. 6 ¿No es venen cinc ocells per pocs diners? Doncs bé, Déu no n'oblida ni un de sol. 7 Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

8 »I jo us dic: A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l'home el reconeixerà davant els àngels de Déu. 9 Però el qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu.

10 »Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l'home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l'Esperit Sant no serà perdonat.

11 »Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: 12 l'Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.

13 Llavors un d'entre la gent digué a Jesús:

--Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència.

14 Ell li respongué:

--Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?

15 Llavors digué a la gent:

--Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.

16 I els explicà una paràbola:

--A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?" 18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, 19 i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."

20 »Però Déu li digué:

»--Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?

21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

22 Després digué als seus deixebles:

--Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. 23 La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. 24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! 25 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 26 Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? 27 Fixeu-vos com creixen les flors: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 28 I si l'herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. 29 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. 30 Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. 31 Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més.

32 »No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. 33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.

35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. 36 Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. 37 Feliços aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. 38 Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així!

39 »Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

41 Aleshores Pere li digué:

--Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?

42 El Senyor continuà:

--¿Qui és l'administrador fidel i assenyat a qui l'amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! 44 Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si aquell servent es deia: "El meu amo tarda a venir", i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels.

47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. 48 En canvi, el qui, sense conèixer-la, s'ha fet mereixedor d'un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d'aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d'aquells a qui ha confiat més.

49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50 Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51 ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. 52 D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

54 I deia també a la gent:

--Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, dieu tot seguit: "Ve pluja", i la pluja arriba. 55 I quan bufa el vent de migjorn, dieu: "Farà calor", i en fa. 56 Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l'aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

57 »Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que convé fer? 58 Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d'arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l'oficial, i l'oficial et tanqui a la presó. 59 T'asseguro que, un cop allà, no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.

Así que no tengan miedo

El miedo o temor es una emoción caracterizada por un intenso sentimiento, habitualmente desagradable, provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado.

Son muchas las razones por las cuales las personas podemos tener miedo. En el caso de los españoles la crisis económica es una gran fuente generadora de miedo. Miedo a perder el empleo, a perder el seguro de desempleo, miedo a cómo afrontar el futuro, miedo a qué sucederá con el sistema de pensiones, de sanidad, de educación. Miedo, en definitiva, a tantas y tantas cosas, reales o ficticias que se escapan a nuestro control y nos hacen sentir indefensos e incapaces.

Jesús nos dice que no tengamos miedo. Es fácil decirlo, seamos sinceros, pero otra cosa diferente es poder experimentarlo en nuestra realidad cotidiana. Mi experiencia me dice que el miedo pierde, si no toda, una buena parte de su fuerza y poder cuando lo verbalizamos y lo confrontamos tal y como es. Por alguna razón misteriosa el silencio alimenta el miedo y, del mismo modo, verbalizarlo el corta el suministro.

Nosotros, los seguidores de Jesús, tenemos el gran privilegio de que no precisamos ignorar, ocultar, negar o reprimir nuestros miedos. Podemos enfrentarlos verbalizándolos, reconociendo el impacto que causan en nosotros, los sentimientos de inseguridad u otro tipo que nos producen y hacerlo juntamente con Jesús. Es a Él a quien podemos decirle y compartirle nuestro miedo, viendo como va perdiendo poder y cómo la seguridad de que Dios tiene el control va apoderándose de nuestra realidad. Ahora bien, ese es un ejercicio continuado, intencional, consciente y voluntario.