Dijous 26 de Juliol
Isaïes 10
1 Ai dels qui fan lleis injustes
i promulguen decrets opressors!
2 Neguen la justícia als febles,
roben el dret
als pobres del meu poble;
les viudes són el seu botí,
espolien els orfes.
3 Què fareu el dia
que us demanaran comptes,
quan veureu apropar-se la tempesta?
A qui acudireu perquè us socorri?
On amagareu les vostres riqueses?
4 El qui no s'haurà doblegat
entre els altres captius
caurà sepultat entre els morts.
Però, amb tot, no s'ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
5 «Ai dels assiris!
Són el bastó amb què jo pego,
la vara amb què castigo.
6 Els envio contra una nació infidel,
contra un poble que m'irrita,
perquè el saquegin, l'espoliïn
i el trepitgin
com el fang dels carrers.
7 Però ells no ho entenen així,
no són aquests els seus propòsits:
el que volen és exterminar
i destruir moltes nacions.»
8 El rei dels assiris diu:
«Que no són reis
tots els meus generals?
9 ¿No he fet a Calné el mateix
que a Carquemix?
¿I a Hamat el mateix que a Arpad?
¿I a Samaria el mateix que a Damasc?
10 He sotmès amb el meu poder
regnes protegits per molts ídols,
amb moltes més estàtues
que Jerusalem i Samaria.
11 I el que vaig fer a Samaria
i als seus ídols,
¿no ho faré també a Jerusalem
i a les seves imatges?»
12 Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d'Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.
13 El rei d'Assíria proclama:
«Tot això és obra del meu poder,
de la meva intel·ligència
i de la meva sagacitat.
Faig desaparèixer
les fronteres dels pobles
i els arrabasso els tresors.
Destrono reis d'una envestida.
14 Com qui roba un niu
i arreplega els ous abandonats,
m'he apoderat de tota la terra,
he arreplegat les riqueses dels pobles,
sense que ningú piulés o parrupés
ni pogués batre les ales.»
15 Però el Senyor diu:
«¿Pot gloriar-se la destral
de ser més que el llenyataire?
¿Pot la serra creure's
més gran que el serrador?
És com si una vara
volgués brandar el qui la branda,
com si un bastó, que és fusta,
volgués aixecar un home.»
16 Per tant, el sobirà de tot,
el Senyor de l'univers,
convertirà aquell rei,
de gras, en magre,
i la seva riquesa serà abrusada
com per un foc abrusador.
17 El Déu sant, llum d'Israel,
serà foc i flama
que en un sol dia
li cremarà i consumirà
les espines i els esbarzers,
18 la ufana del bosc i els jardins:
aquell rei quedarà consumit
des de l'entranya fins a flor de pell.
Serà com un malalt que es decandeix.
19 Un marrec sabria comptar
els pocs arbres que li restaran.
20 Aquell dia, la resta d'Israel,
els supervivents del llinatge de Jacob,
deixaran de confiar
en aquell qui només els feria,
i confiaran fermament
en el Senyor, Déu sant d'Israel.
21 Una resta, la resta de Jacob,
tornarà cap al «Déu heroi».
22 I ni que el teu poble, Israel,
fos tan nombrós com els grans de sorra
de la vora de la mar,
només en tornarà una resta:
la destrucció està decidida,
la justícia divina es desbordarà.
23 Ben cert, Déu, el Senyor de l'univers,
executarà en tot el país
la destrucció que ha decidit!
24 Per això el Senyor,
Déu de l'univers, et diu:
«Poble meu que habites a Sió,
no temis els assiris,
ni que et fereixin amb el bastó,
ni que aixequin contra tu
la seva vara
com feien els egipcis.
25 Aviat, ben aviat,
s'haurà acabat el meu enuig contra tu,
i giraré contra ells la meva ira,
que serà la seva ruïna.
26 Llavors el Senyor de l'univers
brandarà contra ells un fuet,
com féu amb Madian
a la roca d'Oreb,
i alçarà la seva vara contra el mar,
com féu contra els egipcis.
27 Aquell dia,
et traurà la càrrega de les espatlles
i el jou que duus al coll.
I seràs tan fort
que ja no et podran enjovar.»
28 Les tropes assíries arriben a Aiat,
passen per Migron;
deixen el bagatge a Micmàs
29 i travessen el congost, tot dient:
«Farem nit a Gueba.»
Ramà tremola,
Guibà de Saül fuig.
30 Crida fort, Bat-Gal·lim!
Escolta bé, Laix!
Anatot està de dol.
31 Madmenà no sap on va.
Gent de Guebim, fortifiqueu-vos!
32 L'invasor ja s'ha plantat a Nob
i amenaça la muntanya
de la ciutat de Sió,
el turó de Jerusalem.
33 El sobirà de tot,
el Senyor de l'univers,
destrossa el brancatge.
Els arbres més grossos cauen tallats,
els més alterosos són abatuts.
34 La destral arrasarà
l'espessor del bosc;
els arbres immensos del Líban
es desplomaran.
Lluc 10
1 Després d'això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.
2 Els deia:
--La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
3 Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops.
4 No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí.
5 Quan entreu en una casa, digueu primer: "Pau en aquesta casa."
6 Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres.
7 Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
8 »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin,
9 cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre."
10 Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu:
11 "Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!"
12 Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.
13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien convertit.
14 Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres.
15 I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
16 »Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi, no fa cas del qui m'ha enviat.
17 Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien:
--Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del teu nom.
18 Jesús els digué:
--Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
19 Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal.
20 Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.
21 En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué:
--T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.
22 »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
--Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu!
24 Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
25 Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
--Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
26 Jesús li digué:
--Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
27 Ell va respondre:
-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
28 Jesús li digué:
--Has respost bé: fes això i viuràs.
29 Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
--I qui són els altres que haig d'estimar?
30 Jesús va contestar dient:
--Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort.
31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda.
32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.
33 »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí.
34 S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar.
35 L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:
»--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
36 »Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
37 Ell respongué:
--El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
--Vés, i tu fes igual.
38 Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta.
39 Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.
40 Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué:
--Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
41 El Senyor li va respondre:
--Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,
42 quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.
Les dijo: «Ciertamente la cosecha es mucha, pero
los trabajadores son pocos. Por eso, pidan ustedes al Dueño de la cosecha que
mande trabajadores a recogerla.
La teología puede deformar nuestra interpretación de las palabras e
intenciones de Jesús y creo que este es uno de esos pasajes en los que se puede
ver con claridad.
Desde que era niño aprendí a orar para que el Señor de la mies levantara
obreros ante la inmensidad de la tarea por delante. También se me enseñó que
esta oración era para que personas a tiempo completo -misioneros- se dedicaran
a la obra del Señor. De hecho, en el contexto de mi denominación, obrero era el
nombre usado para designar a aquel que emprendía dicha tarea.
Esta interpretación implica que unos pocos son los responsables de la
mies -los obreros- y unos muchos somos espectadores de lo que estos hacen y
hemos cumplido nuestro trabajo orando al Padre para que envíe a esos y, si
somos más maduros que la media, orando por su trabajo y apoyándolo
económicamente.
Me hace pensar en un partido de fútbol donde hay decenas de miles de
espectadores desesperadamente necesitados de ejercicio jaleando a dos decenas
de personas desesperadamente necesitados de descanso.
Esta pasaje debería leerse en clave misional. La mies -un mundo roto-
es mucha, y los obreros -los agentes de restauración- son pocos, Jesús ruega y
apremia para que más obreros se unan a esa ingente tarea y nos pone a nosotros,
personas normales y corrientes, obreros, administrativos, artistas,
profesionales, educadores, militares, policías, amas de casa, estudiantes, ante
la necesidad de responder, entender y aceptar que somos nosotros, precisamente
nosotros, los que, como en el caso de Isaías, hemos de responder a ese llamado
de Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada