LECTURA DIVENDRES 6/7/18: 2 CRÒNIQUES 35 i ROMANS 15

Divendres 6 de Juliol

2ª Cròniques 35

1 Josies va celebrar a Jerusalem la Pasqua del Senyor. Van immolar els anyells el dia catorze del mes primer. 2 Josies va fer que els sacerdots reprenguessin les seves funcions i els encoratjà a mantenir el culte en el temple del Senyor. 3 Després s'adreçà als levites encarregats d'instruir tot Israel, homes consagrats al Senyor, i els digué:

--Deixeu estar l'arca santa a l'interior del santuari que Salomó, fill de David i rei d'Israel, va edificar. Ja que no l'heu de traslladar més sobre les espatlles, dediqueu-vos ara a servir el Senyor, el vostre Déu, i el seu poble Israel. 4 Organitzeu-vos per llinatges i per torns de servei, tal com van disposar per escrit David, rei d'Israel, i el seu fill Salomó. 5 Estigueu al santuari, distribuïts per llinatges i per torns, de manera que cada torn levític estigui a disposició de cada llinatge dels vostres germans, la gent del poble. 6 Immoleu l'anyell pasqual, purifiqueu-vos ritualment i feu els preparatius per als vostres germans, perquè puguin celebrar la Pasqua tal com el Senyor va ordenar per mitjà de Moisès.

7 Josies, dels seus propis ramats, va proporcionar, per a les víctimes pasquals de la gent del poble que es trobava allí, trenta mil caps en total entre anyells i cabrits; a més va proporcionar-los tres mil vedells. 8 També els prohoms del rei, voluntàriament, van proporcionar caps de bestiar al poble, als sacerdots i als levites. Hilquià, Zecariahu i Jehiel, intendents del temple de Déu, van donar als sacerdots dos mil sis-cents caps de bestiar menut perquè servissin de víctimes pasquals i, a més, tres-cents vedells. 9 Cananiahu i els seus germans Xemaiahu, Haixabiahu i Netanel, i els caps dels levites Jeiel i Jozabad, van donar als levites com a víctimes pasquals cinc mil caps de bestiar menut i, a més, cinc-cents vedells.

10 Un cop enllestits els preparatius de la celebració, els sacerdots van ocupar els seus llocs, i els levites es van distribuir segons els seus torns, tal com el rei havia ordenat. 11 Llavors van immolar les víctimes pasquals; els sacerdots feien l'aspersió amb la sang que els presentaven i els levites escorxaven els animals. 12 A part van posar les víctimes destinades als holocaustos de la gent del poble i les van repartir a cada llinatge perquè les oferissin al Senyor, tal com és prescrit en el llibre de Moisès. Van separar també els vedells. 13 Després van coure al foc els anyells pasquals tal com és prescrit, però els altres aliments sagrats els van coure en olles, en calderes o a la planxa, i els van distribuir de seguida entre tota la gent del poble. 14 Els levites també van preparar la part que els corresponia, a ells i als sacerdots, ja que els sacerdots, descendents d'Aaron, van estar ocupats fins a la nit oferint els holocaustos i el greix de les víctimes. Per això els levites hagueren de preparar la seva part i la dels sacerdots. 15 Els cantors, descendents d'Assaf, eren als seus llocs, tal com havien disposat David i els seus vidents, Assaf, Eman i Jedutun. Els porters també es mantenien a les portes corresponents i no hagueren d'interrompre el seu servei, perquè altres levites els van preparar la seva part.

16 Així s'organitzà aquell dia tot el culte del Senyor per tal de celebrar la Pasqua i oferir els holocaustos a l'altar del Senyor, tal com havia ordenat el rei Josies. 17 Els israelites que es trobaven allí van celebrar en aquella ocasió la Pasqua i la festa dels Àzims durant set dies. 18 Des del temps del profeta Samuel no s'havia celebrat a Israel una Pasqua com aquella ni cap rei d'Israel havia fet una Pasqua com la que van celebrar Josies, els sacerdots, els levites, la gent de Judà i d'Israel que eren allí presents i els habitants de Jerusalem. 19 Aquesta Pasqua es va celebrar l'any divuit del regnat de Josies.

20 Temps després d'haver restaurat Josies el temple, Necó, rei d'Egipte, es va dirigir a Carquemix, a la riba de l'Eufrates, per entaular-hi batalla, però Josies li va sortir al pas. 21 Llavors Necó li va enviar una delegació amb aquest missatge:

--Què t'he fet jo perquè vinguis contra mi, rei de Judà? Avui jo no vinc contra tu, sinó contra una dinastia que està en guerra amb mi, i Déu m'ha dit que m'afanyés. Deixa, doncs, d'oposar-te a Déu, si no vols que ell et destrueixi, perquè ell és al meu costat.

22 Però Josies no va renunciar a plantar-li cara i anà d'incògnit a atacar-lo. Desatenent el que Necó li havia dit de part de Déu, va entrar en combat contra ell a la vall de Meguidó. 23 Els arquers van tirar contra el rei Josies, i aquest digué als seus oficials:

--Traieu-me d'aquí, que estic greument ferit.

24 Llavors els oficials el tragueren del seu carro de guerra, el posaren en el segon carro que ell tenia i el portaren a Jerusalem, on morí; fou enterrat en els sepulcres dels seus avantpassats. Tot Judà i Jerusalem van fer dol per Josies. 25 Jeremies va compondre una complanta sobre Josies, i tots els cantors i cantores continuen recordant Josies en les seves complantes; s'han fet tradicionals a Israel i apareixen escrites en el recull de complantes.

26 La resta de la història de Josies, les seves obres piadoses fetes d'acord amb el que hi ha escrit en la Llei del Senyor 27 i totes les seves accions, des del principi a la fi, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel i de Judà.

Romanos 15

1 Nosaltres, els forts en la fe, hem d'ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau. 2 Més aviat, que cadascú miri de complaure els altres i procuri el bé d'ells, per tal d'edificar la comunitat. 3 Tampoc el Crist no va buscar res de complaent. Ben al contrari! Tal com diu l'Escriptura: He rebut els insults dels qui t'ultratgen. 4 En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança. 5 Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d'acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; 6 així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.

7 Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. 8 Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s'ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques, 9 mentre que els altres pobles arriben a glorificar Déu en virtut de l'amor que ell els té. Tal com diu l'Escriptura: Per això et lloaré entre les nacions i cantaré al teu nom. 10 També diu: Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble. 11 I encara: Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions. 12 I encara, Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jessè, el qui s'ha d'alçar a governar les nacions. I les nacions posaran en ell l'esperança. 13 Que el Déu de l'esperança ompli la vostra fe d'alegria i de pau perquè vesseu d'esperança gràcies a la força de l'Esperit Sant.

14 Germans meus, estic ben convençut que esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços d'instruir-vos els uns als altres. 15 Tanmateix, us he escrit en algun punt amb un cert atreviment com per refrescar-vos la memòria. He rebut de Déu el do 16 de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d'anunciar l'evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l'Esperit Sant. 17 Per això, puc gloriar-me en Jesucrist del meu servei a Déu; 18 i només gosaré parlar d'allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans acceptessin la fe: ell s'ha valgut de la meva paraula i de la meva acció, 19 acompanyades del poder d'obrar senyals i prodigis i de la força de l'Esperit de Déu. D'aquesta manera he anunciat plenament l'evangeli de Crist, des de Jerusalem i pertot arreu fins a Il·líria. 20 Però he tingut com a punt d'honor d'anunciar l'evangeli només allà on el nom de Crist no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per un altre; 21 en això segueixo el que diu l'Escriptura: Hi veuran els qui no l'havien sentit anunciar, comprendran els qui no n'havien sentit parlar.

22 Per tot això m'ha estat sempre impossible de venir a veure-us. 23 Però ara ja no tinc camp d'acció en aquestes regions i, d'altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos, 24 cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per a arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia.

25 De moment, però, me'n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un servei al poble sant. 26 Les comunitats de Macedònia i d'Acaia van decidir de fer una col·lecta per ajudar els pobres que hi ha enmig del poble sant que viu a Jerusalem. 27 Elles ho van decidir així, però és que hi tenien una obligació, perquè, si els pagans han participat dels seus béns espirituals, també estan obligats a assistir-los amb béns materials. 28 Així, doncs, quan hauré complert aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. 29 Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció de Crist.

30 Germans, us demano per nostre Senyor Jesucrist i per l'amor de l'Esperit, que lluiteu al costat meu, pregant a Déu per mi, 31 perquè m'alliberi dels incrèduls que hi ha a Judea i perquè l'ajut que porto a Jerusalem sigui ben acceptat pel poble sant. 32 D'aquesta manera, gràcies al voler de Déu, podré venir a visitar-vos amb goig i reposar en la vostra companyia.

33 Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. Amén.

Pablo equilibra, como siempre, su argumento introduciendo en la escena a aquellos que tienen una fe poco formada, poco madura, aquellos que todavía son débiles en la fe. El apóstol indica que siguiendo la ley del amor, de la cual Jesús es el máximo ejemplo y modelo de inspiración para nosotros, deberíamos ser sensibles de no hacerle daño e, incluso, renunciar a cosas que son nuestro derecho y totalmente legítimas. Personalmente tengo ciertas pautas de conducta que, en base a mi libertad en Cristo, he incorporado a mi estilo de vida, sin embargo, al viajar por otros países y tener compañerismo con otros seguidores de Jesús, entiendo que las mismas podrían dañar su conciencia, por tanto, haciendo uso de mi libertad en el Señor y por amor a ellos dejaré de practicarlas mientras dure mi compañerismo.

Ahora bien, es importante notar que está hablando del hermano débil, aquel cuya fe podría resentirse por causa del uso de mi libertad en Cristo, no está hablando de aquel que quiere imponer sus criterios sobre los demás, ni tampoco del que se siente ofendido cuando otros creyentes viven o piensan de forma diferente. Este no es un débil en la fe, es un intolerante y, ambas cosas, son conceptos diferentes.

En este pasaje el apóstol hace un resumen de su actividad misionero y pide apoyo en oración por un próximo viaje a Jerusalén.

El tema de la oración siempre plantea problemas. Desde una perspectiva calvinista, qué sentido tiene orar si el Señor cumplirá su voluntad ya determinada. Desde el punto de vista contrario, uno se plantea si orando para que Dios actúe en la vida de otras personas no le estamos pidiendo que interfiera en su libre albedrío.

Personalmente creo que la oración es un misterio, por tanto, me veo obligado a explicar qué entiendo por misterio, cómo lo defino. Un misterio es una dosis excesiva de realidad que el cerebro no puede procesar. Nuestro cerebro no tiene la capacidad de manejar ese concepto y, por tanto, como pasa con las computadoras, el sistema operativo falla, da señal de error, se cuelga que decimos en nuestro país.

Porque nuestro intelecto es limitado y no puede manejar determinados conceptos que, desde mi punto de vista, son supra-racionales, es decir, van más allá de lo que la razón del ser humano con todas sus limitaciones puede manejar.

La oración, qué es, cómo actúa, cómo se equilibra la soberanía de Dios, nuestra libertad y el hecho de que le pidamos que obre en la vida de personas y en las circunstancias, todo ello y, sin duda, muchos mas matices es, llana y simplemente, un misterio que podemos intentar explicar pero nunca totalmente comprender.

Es un misterio como lo es la trinidad, la doble naturaleza de Jesús. Cosas que creemos por fe pero que son supra-racionales, cosa que es totalmente diferente a ser irracional.