Dijous 19 de Juliol
Isaïes 4
1 Aquell dia, set dones
pretendran un sol home.
Li diran: «No et serem una càrrega
ni per menjar ni per vestir,
però pren-nos per mullers,
treu-nos el deshonor d'estar soles.»
2 Aquell dia, la fertilitat que el Senyor donarà al país coronarà de glòria i d'esplendor els supervivents d'Israel; el fruit de la terra els omplirà d'honor i de prestigi.
3-4 Quan el Senyor haurà rentat les dames de Sió de la seva immundícia i quan haurà netejat la sang vessada enmig de Jerusalem amb una ventada ardent de justícia, aleshores, als qui restaran a Jerusalem, als qui sobreviuran a Sió, els diran «Poble sant»: són els qui el Senyor té inscrits per donar-los la vida a Jerusalem.
5 Damunt de tota la muntanya de Sió, damunt els qui allí s'hauran aplegat, el Senyor farà aparèixer un núvol de fum durant el dia, i una resplendor de flames durant la nit. La glòria del Senyor serà un dosser.
6 Serà com una cabana per a protegir de la calor del dia i per a aixoplugar-s'hi de xàfecs i aiguats.
Lluc 4
1 Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert
2 durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam.
3 El diable li digué:
--Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.
4 Però Jesús li va respondre:
--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa.
5 Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món
6 i li digué:
--Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull.
7 Adora'm i tot serà teu.
8 Jesús li respongué:
--Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
9 Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué:
--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix.
10 Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te.
11 I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
12 Jesús li contestà:
--Diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
13 Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.
14 Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió.
15 Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir.
17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
19 a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell.
21 Aleshores començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
22 Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
--¿No és el fill de Josep, aquest?
23 Ell els digué:
--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
24 I afegí:
--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble.
25 Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel,
26 però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó.
27 I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació;
29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo.
30 Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
31 Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i els dissabtes hi ensenyava.
32 La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.
33 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:
34 --Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
35 Però Jesús el va increpar dient:
--Calla i surt d'aquest home!
Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal.
36 Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:
--Què és tot això? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!
37 I la seva fama s'escampava per tots els indrets d'aquella regió.
38 Quan va anar-se'n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella.
39 Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l'instant i es posà a servir-los.
40 Quan s'hagué post el sol, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els anaven portant cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava.
41 De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:
--Tu ets el Fill de Déu!
Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
42 Un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés.
43 Però ell els digué:
--També haig d'anunciar el Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.
44 I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.
El capítulo cuatro del
evangelio narra el comienzo del ministerio de Jesús inmediatamente después de
su bautismo. El texto dice que lo llevo al desierto donde fue tentado por
Satanás. El desierto, es las Escrituras es el lugar donde el pueblo del Señor
es puesto a prueba. Las pruebas, de hecho, sirven para que se ponga de
manifiesto la calidad de algo o de alguien.
Sin duda Jesús pasó la
prueba y supo enfrentar la tentación de orientar su tarea mesiánica de una
forma diferente a como el Padre había pensado. El Maestro escogió el camino del
siervo sufriente que ya había sido anunciado por el profeta Isaías, el camino
del dolor, el sufrimiento y la entrega.
Lo que me ha
sorprendido y llamado la atención es el final de este pasaje:
Cuando ya el diablo no
encontró otra forma de poner a prueba a Jesús, se alejó de él por algún tiempo.
La versión que yo
utilizo dice: esperando una ocasión más propicia. Esto me ha
hecho pensar que las pruebas y las tentaciones fueron una constante en la vida
de Jesús y, por tanto, lo van a ser en la mía.
También me ha hecho
pensar que Satanás intentará hacerme caer en aquellas áreas en las que soy más
vulnerable y buscará la oportunidad más adecuada para ello. Esto me enseña que
no debo bajar la guardia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada