Divendres 20 de Juliol
Isaïes 5
1 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya:
El meu estimat tenia una vinya
en un turó molt fèrtil.
2 Va remoure la terra,
tragué les pedres
i va plantar-hi ceps triats.
Al bell mig hi construí
una torre de guàrdia
i va excavar-hi un cup.
N'esperava bon raïm,
però ha sortit agre.
3 Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem,
feu de jutges entre jo i la meva vinya.
4 Què més podia fer que no li hagi fet?
N'esperava bon raïm;
per què surt agre?
5 Ara, doncs, us faig saber
què faré amb la meva vinya:
n'ensorraré la paret
perquè la puguin esbrotar;
li derrocaré la tanca
i que la gent la trepitgi.
6 La convertiré en terra erma:
no l'esporgaran ni la cavaran,
hi creixeran espines i esbarzers.
Manaré als núvols
que no li donin mai més pluja.
7 La vinya del Senyor de l'univers
sou vosaltres, poble d'Israel.
Vosaltres, gent de Judà,
éreu la seva plantació predilecta.
El Senyor n'esperava justícia,
i pertot veu injustícies;
volia misericòrdia,
i tot són misèries.
8 Ai dels qui, a costa dels veïns,
engrandeixen les cases i els camps!
Aviat no quedarà lloc per a ningú,
habitareu sols en el país.
9 Escolteu què m'assegura
el Senyor de l'univers:
«Totes aquestes cases grans
i boniques
es tornaran una ruïna;
ningú no habitarà aquests palaus.
10 Deu jovades de vinya
donaran només un bot de vi,
i deu sacs de gra
en produiran un de sol.»
11 Ai dels qui de bon matí
corren darrere la beguda
i al capvespre s'atarden
encesos pel vi!
12 Mentre s'embriaguen
al so de l'arpa,
la lira, el tamborí i la flauta,
no pensen què fa el Senyor,
no s'adonen com actua la seva mà.
13 Per això diu el Senyor:
«El meu poble, que no entén res,
serà deportat;
els seus governants moriran de fam,
la gent defallirà de set.»
14 Per això el país dels morts
eixamplarà la seva gola,
obrirà la boca de bat a bat.
Hi davallaran nobles i poble
enmig d'una cridòria eixordadora.
15 Tot mortal serà humiliat,
tot home s'enfonsarà;
els altius abaixaran la mirada.
16 El Senyor de l'univers quedarà enaltit
quan restaurarà la justícia;
ell, el Déu sant,
mostrarà la seva santedat
restablint el dret.
17 Per les ruïnes dels palaus dels rics
pasturaran els ramats,
el bestiar de pas s'hi atiparà.
18 Ai dels qui estiren amb enganys
el carro de la injustícia
i així arrosseguen
el càstig del seu pecat!
19 Diuen: «Que s'afanyi
el Déu sant d'Israel,
que enllesteixi la seva obra:
la volem veure!
Que l'acompleixi d'una vegada:
la volem conèixer!»
20 Ai dels qui tenen el mal per bé
i el bé per mal!
Canvien la tenebra en llum
i la llum en tenebra;
fan passar per amarg el que és dolç
i per dolç el que és amarg.
21 Ai dels qui es creuen savis
i es tenen per intel·ligents!
22 Ai dels qui són valents
a l'hora de beure vi,
herois tan sols
per a barrejar begudes!
23 Per un suborn absolen el culpable,
neguen al just el seu dret.
24 Per això, com el foc devora la palla
i la flama consumeix el rostoll,
ells es podriran de soca-rel
i les seves tiges es pansiran,
ja que rebutgen l'ensenyament
del Senyor de l'univers,
menyspreen la paraula
del Sant d'Israel.
25 Per això el Senyor
s'encén d'indignació
contra el seu poble;
el colpeix amb la seva mà.
Les muntanyes tremolen
i els cadàvers de les víctimes
semblen escombraries
enmig dels carrers.
Però, amb tot, no s'ha calmat
la seva indignació,
i la seva mà continua amenaçant.
26 El Senyor alça un estendard
per cridar una nació llunyana;
fa un xiulet perquè vingui
des de l'extrem de la terra,
i tot d'una arriba lleugera.
27 En aquesta nació, ningú no es cansa,
ningú no ensopega,
ningú no s'abalteix ni s'adorm,
ningú no porta desfet el cinturó
ni deslligades les sandàlies.
28 Les seves fletxes són agudes,
i els seus arcs, tibants.
Les peülles dels seus cavalls
són dures com la roca,
i les rodes dels seus carros
giren com l'huracà.
29 Rugeix com una lleona,
braola com cadells de lleó:
rugeix, atrapa la presa i se l'enduu;
ningú no la hi pot arrabassar.
30 Però vindrà un dia
que rugiran contra aquella nació
com bramulen les onades de la mar.
Miraran al país i veuran arreu
la foscor dels desastres:
la nuvolada enfosquirà la llum.
Lluc 5
1 En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.
2 Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes.
3 Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.
4 Quan acabà de parlar, digué a Simó:
--Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
5 Simó li respongué:
--Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.
6 Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven.
7 Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.
8 Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
--Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!
9 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir,
10 i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
--No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
12 Una altra vegada, Jesús es trobava en un poble on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient:
--Senyor, si vols, em pots purificar.
13 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
--Ho vull, queda pur.
A l'instant li desaparegué la lepra.
14 Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí:
--Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
15 L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més, i molta gent acudia per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties;
16 però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.
17 Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts.
18 Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d'entrar-lo i posar-lo davant d'ell,
19 però amb tanta gent no sabien per on fer-ho. Pujaren, doncs, a la teulada, tragueren algunes teules i van baixar aquell home amb la llitera i el posaren al mig, davant de Jesús.
20 Jesús, en veure la fe d'aquella gent, va dir:
--Home! Els teus pecats et són perdonats.
21 Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
22 Jesús s'adonà dels seus pensaments i els replicà:
--Què és això que penseu dins vostre?
23 Què és més fàcil, dir: "Et són perdonats els pecats", o bé dir: "Aixeca't i camina"?
24 Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.
Llavors digué al paralític:
--T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.
25 A l'instant, ell s'aixecà davant d'ells, prengué la llitera on jeia i se'n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu.
26 Tots quedaren molt sorpresos i donaven glòria a Déu. Plens de temor, deien:
--Avui hem vist coses extraordinàries.
27 Després d'això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:
--Segueix-me.
28 Ell ho deixà tot, s'aixecà i es posà a seguir-lo.
29 Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells.
30 Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien:
--Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?
31 Jesús els respongué:
--El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts.
32 No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.
33 Llavors li digueren:
--Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.
34 Jesús els respongué:
--¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells?
35 Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran.
36 Els proposà també una paràbola:
--Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell.
37 I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé.
38 El vi nou s'ha de posar en bots nous.
39 Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: "El vell és millor."
Entonces llevaron las
barcas a tierra, lo dejaron todo y se fueron con Jesús.
Este capítulo narra el llamamiento de los primeros discípulos, unos
pescadores, y también el de Mateo, el recaudador de impuestos. En ambos hay una
constante, siguieron a Jesús.
Los dos episodios de llamamiento se dan en un contexto en el que Jesús
está llevando a cabo su ministerio y se describe como la gente le escuchaba
hablar la Palabra de Dios y era curada de todo tipo de enfermedad y liberada de
los espíritus que los encadenaban espiritualmente.
Me considero un seguidor de Jesús y este pasaje me ha hecho pensar
acerca del seguimiento del Maestro porque él invitó a otros a seguirle en la
tarea que estaba llevando a cabo, es decir, proclamar y demostrar el Reino. Los
pescadores, los activistas políticos, los recaudadores de impuestos que fueron
invitados por el Maestro a unirse a Él lo fueron con este propósito.
La invitación de Jesús para mí y para cualquiera otra persona sigue
siendo la misma, sígueme, y el propósito de la invitación sigue siendo el
mismo, construir el Reino, hacer que este mundo llegue a ser lo que Dios pensó
y el pecado convirtió en inviable, para ello, proclamamos, anunciamos la buena
nueva y demostramos, atacando y enfrentando todo tipo de mal en nuestros
contextos.
Esto lleva a preguntarnos si estamos siguiendo a Jesús o, por el
contrario, vamos de paseo. En ambos casos hay movimiento, pero el propósito, la
razón de ser es totalmente diferente. Si no hay proclamación y demostración es
que vamos de paseo. Hay circuitos religiosos muy bonitos, pero no construyen el
Reino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada