LECTURA DISSABTE 21/7/18: ISAÏES 6 i LLUC 6

Dissabte 21 de Juliol

Isaïes 6

1 L'any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. 2 Uns serafins l'assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. 3 Cridaven l'un a l'altre:

--Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria.

4 El ressò d'aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s'omplia de fum. 5 Jo vaig dir:

--Ai de mi! Estic perdut!

Jo, que sóc un home de llavis impurs

i visc enmig d'un poble

de llavis impurs,

he vist amb els meus ulls el Rei,

el Senyor de l'univers!

6 Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l'altar. 7 Em va tocar la boca i digué:

--Ara que això ha tocat

els teus llavis,

ha desaparegut la teva culpa,

ha estat esborrat el teu pecat.

8 Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:

--Qui hi enviaré?

Qui ens hi anirà?

Li vaig respondre:

--Aquí em tens. Envia-m'hi.

9 Ell digué:

--Vés a dir a aquest poble:

"Escoltareu, però no entendreu;

mirareu, però no comprendreu."

10 Fes insensible el cor d'aquest poble,

fes sordes les seves orelles

i cecs els seus ulls.

Que els seus ulls no hi vegin,

que les seves orelles no hi sentin,

que el seu cor no comprengui.

Que no es converteixin

ni siguin guarits.

11 Jo vaig demanar:

--Fins quan, Senyor?

Ell em respongué:

--Fins que tot sigui devastat,

les viles despoblades,

les cases sense ningú,

les terres, un ermàs.

12 El Senyor allunyarà tothom

i el país quedarà abandonat.

13 I si sobreviu un home entre deu,

també serà consumit.

Serà com l'alzina o el roure tallats,

que tenen la soca i prou.

Però d'aquesta soca

en naixerà un rebrot sant.

Lluc 6

1 Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se'l menjaven. 2 Alguns dels fariseus van dir:

--Per què feu això que no és permès en dissabte?

3 Jesús els respongué:

--¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? 4 Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que únicament poden menjar els sacerdots, i en donà també als seus acompanyants.

5 I els deia:

--El Fill de l'home és senyor del dissabte.

6 Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. 7 Els mestres de la Llei i els fariseus l'espiaven per veure si faria una guarició en dissabte i així trobar de què acusar-lo. 8 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l'home que tenia paralitzada la mà:

--Aixeca't i posa't aquí al mig.

Ell s'hi va posar. 9 Llavors Jesús els digué:

--Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

10 Jesús se'ls anà mirant tots i digué a l'home:

--Estén la mà.

L'home ho va fer, i la mà recobrà el moviment.

11 Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús.

12 Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. 13 Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n'escollí dotze i els donà el nom d'apòstols: 14 Simó, que anomenà també Pere, Andreu —el seu germà—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, 15 Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Simó, anomenat Zelós, 16 Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.

17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, 18 per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. 19 Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d'ell una força que guaria tothom.

20 Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

--Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!

21 »Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!

»Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!

22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! 23 Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.

24 »Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!

25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!

»Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!

26 »Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!

27 »Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28 beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. 29 Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. 30 Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. 31 Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. 32 Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! 33 I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! 34 I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.

35 »Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

36 »Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.

37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38 Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.

39 Els digué encara una paràbola:

--¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? 40 El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. 41 Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? 42 Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.

43 »No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. 44 Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. 45 L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

46 »Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic? 47 Jo us diré a qui s'assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. 48 S'assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. 49 Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d'aquella casa fou completa.

Entonces Jesús les dijo: “Yo les pregunto: ¿es lícito en el día de reposo hacer bien o hacer mal; salvar una vida o destruirla?”

El apóstol Pablo escribiendo a los seguidores de Jesús que vivían en Efeso les indica que hemos sido salvados para practicar el bien. Del mismo modo escribiendo a su discípulo Tito le indica que Jesús se entregó Él mismo para crear un pueblo celoso y apasionado por la práctica del bien.

Pero seamos realistas, la práctica del bien no siempre es fácil. Tal vez incluso es adecuado decir que para poder practicar el bien debemos de superar muchos obstáculos. 

Primero están los personales. Nuestro propio egoísmo, la pereza, el desinterés por los otros y sus necesidades, el miedo a involucrarnos, la impotencia, el riesgo. Creo que la lista sería infinita y en diferentes situaciones todos nosotros hemos experimentado uno u otro.

Pero me ha llamado poderosamente la atención lo que menciona Jesús en este versículo del capítulo seis de Lucas y que he reproducido al comienzo de esta entrada, se trata de las barreras religiosas que nos pueden impedir practicar el bien.

Para los fariseos y doctores de la Ley era más importante la observancia religiosa, las costumbres, las reglas, las tradiciones y los rituales que las necesidades de los seres humanos. Si había conflicto, privaban las primeras en detrimento de las segundas. 

Creo que las barreras religiosas a la práctica del bien son las más peligrosas ya que nos dan una justificación moral para no hacer el bien, nos dejan el corazón tranquilo y, desgraciadamente, hasta nos hacen sentir moralmente superiores a los que simplemente practican el bien.