Dissabte 7 de Juliol
2ª Cròniques 36
1 La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, i el proclamà rei per a succeir el seu pare a Jerusalem.
2 Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem.
3 El rei d'Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d'or.
4 Llavors el rei d'Egipte va fer rei de Judà i de Jerusalem el seu germà Eliaquim i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant al seu germà Joahaz, Necó va agafar-lo i se'l va endur a Egipte.
5 Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament.
6 Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país i s'endugué Joiaquim a Babilònia carregat de cadenes.
7 Nabucodonosor també s'hi va endur una part dels objectes del temple del Senyor i els diposità en el seu palau, a Babilònia.
8 La resta de la història de Joiaquim, les pràctiques abominables que va cometre i tot el que li esdevingué, consta en la Crònica dels reis d'Israel i de Judà. El va succeir el seu fill Jeconies.
9 Jeconies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos i deu dies a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu comportament.
10 Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies.
11 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem.
12 Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament i no s'humilià davant el profeta Jeremies, que li parlava de part del Senyor.
13 A més es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va anar a la seva i endurí el seu cor, en lloc de convertir-se al Senyor, Déu d'Israel.
14 També tots els caps dels sacerdots i del poble multiplicaven les seves infidelitats, imitant les pràctiques abominables dels altres pobles, i profanaven així el temple del Senyor que ell s'havia consagrat a Jerusalem.
15 El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no volia fer desaparèixer el seu poble i el santuari on residia.
16 Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s'arborà tant que ja no hi hagué remei.
17 Llavors el Senyor va enviar contra ells el rei dels caldeus, que va passar els seus joves a tall d'espasa a l'interior del seu santuari, sense cap pietat pels nois i per les noies, pels ancians i pels vells decrèpits. El Senyor ho va posar tot a les seves mans.
18 El rei dels caldeus es va emportar a Babilònia tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple del Senyor, els del rei i els tresors dels seus prohoms.
19 Després incendiaren el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus baluards i destruïren tot el que hi havia de valor.
20 Finalment s'endugueren deportats a Babilònia tots els supervivents de la mortaldat, i van ser vassalls del rei i dels seus fills, fins que el reialme de Pèrsia va imposar el seu domini.
21 Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirà del seu repòs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repòs que no ha tingut, fins que s'hauran complert setanta anys.»
22 L'any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte:
23 «Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m'ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà. Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble poden tornar. I que el Senyor, el seu Déu, sigui amb ells!»
Romanos 16
1 Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l'església que és a Cèncrees.
2 Acolliu-la en el nom del Senyor, com correspon als qui són del poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n'ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix.
3 Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist,
4 que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves.
5 Saludeu també l'església que es reuneix a casa d'ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l'Àsia, han cregut en Crist.
6 Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres.
7 Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix.
8 Saludeu Ampliat, el meu estimat en el Senyor.
9 Saludeu Urbà, col·laborador nostre en el Crist, i el meu estimat Estaqui.
10 Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa d'Aristobul.
11 Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor.
12 Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l'estimada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor.
13 Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva.
14 Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells.
15 Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells.
16 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist.
17 Germans, us prego que aneu amb compte amb els qui provoquen divisions i escàndols, apartant-se de la doctrina que vau aprendre. Fugiu-ne!
18 Aquests no són servidors de Crist, nostre Senyor, sinó del seu propi ventre; amb paraules afables i afalagadores enganyen els incauts.
19 Tothom ha rebut la nova que heu acceptat la fe. Me n'alegro, doncs, per vosaltres; però vull que sigueu assenyats per a fer el bé i innocents davant el mal.
20 I el Déu de la pau esclafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus! Que la gràcia de Jesús, nostre Senyor, sigui amb vosaltres.
21 Us saluden Timoteu, el meu col·laborador, i Lluci, Jàson i Sosípatre, que són del meu llinatge.
22 Us saludo en el Senyor jo, Terci, que he escrit aquesta carta.
23 Us saluda Gaius, que ens acull a mi i a tota la comunitat. Us saluden Erast, el tresorer de la ciutat, i Quart, el nostre germà. (
24 )
25 Glòria a aquell qui té el poder d'enfortir-vos en l'evangeli que jo anuncio quan proclamo Jesucrist, el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles,
26 però que ara s'ha manifestat i s'ha donat a conèixer a tots els pobles perquè acceptin la fe, mitjançant els escrits profètics, per decisió del Déu etern.
27 A Déu, l'únic ple de saviesa, glòria eternament per Jesucrist. Amén.
Pablo
está llegando al final de su carta y como era costumbre en la época dedica un
espacio a los saludos personales. Me ha sorprendido que en unos pocos
versículos, si mis cálculos no son incorrectos, envía recuerdos para alrededor
de treinta personas.
Esto
me ha llevado a pensar en Pablo, no como el gran apóstol que recorrió el
Imperio Romanos de punta a punta llevando el mensaje de Jesús, sino como el
seguidor de Jesús que tuvo un impacto en la vida de personas con nombres y
apellidos y es tremendo, al menos desde mi punto de vista, que tuviera un
impacto en la vida de tantos individuos.
Lo
cual, me ha llevado a pensar en qué impacto producen nuestras vidas en las
vidas de otros. Me hace preguntarme si somos de estímulo, ánimo y apoyo para otros
seguidores de Jesús en su proceso de seguimiento, somos indiferentes
-excesivamente preocupados por nosotros mismos- o incluso somos piedras de
tropiezo para otros.
Vale
la pena pensar al respecto ¿Qué impacto produce nuestra vida? Si no producimos
un impacto positivo somos vidas inútiles. La buena noticia es que nunca es
tarde para comenzar a impactar a otros.
Otras
versiones de las Escrituras usan la palabra sagacidad en lugar de sabiduría. Me
gusta esa palabra que el diccionario define como previsión y disposición
anticipada para llevar a cabo algo. En resumidas cuentas, intencionalidad,
premeditación, deseo de la voluntad de llevar a cabo el bien.
Porque
así como el mal sale de nosotros de forma, digamos, natural y espontánea, no
sucede lo mismo con el bien. Pienso que nuestra naturaleza afectada por el
pecado tiene una increíble capacidad y creatividad para generar el mal,
sin embargo, precisa de grandes dosis de intencionalidad y voluntad para
generar el bien.
Eso
es precisamente lo que nos recomienda en sus palabras finales el apóstol Pablo,
que seas esforzados, voluntariosos, llenos de intencionalidad en potenciar y
practicar el bien y controlar el mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada