LECTURA DIJOUS 5/7/18: 2 CRÒNIQUES 34 i ROMANS 14

Dijous 5 de Juliol

2ª Cròniques 34

1 Josies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar trenta-un anys a Jerusalem. 2 Va plaure al Senyor i va imitar el comportament de David, el seu avantpassat, sense desviar-se'n ni a dreta ni a esquerra.

3 L'any vuitè del seu regnat, quan encara era un noi, Josies començà a recórrer al Déu del seu avantpassat David, i l'any dotzè començà a purificar Judà i Jerusalem dels recintes i els bosquets sagrats i dels ídols esculpits o de fosa. 4 Van enderrocar a la seva presència els altars dels Baals. Va partir pel mig els emblemes del sol que hi havia damunt els altars, va trossejar els bosquets sagrats i els ídols esculpits o de fosa; ho va reduir tot a pols i l'escampà sobre els sepulcres dels qui els havien ofert sacrificis. 5 A més va cremar els ossos dels sacerdots sobre els seus altars. Així purificà Judà i Jerusalem. 6 A les ciutats de Manassès, d'Efraïm, de Simeó i fins de Neftalí, va fer escorcollar totes les cases, 7 va destruir els altars i els bosquets sagrats, va esmicolar els ídols fins a reduir-los a pols i va partir pel mig els emblemes del sol en tot el territori del regne d'Israel. Després se'n tornà a Jerusalem.

8 L'any divuit del seu regnat, després de purificar el país i el temple, Josies envià Xafan, fill d'Assaliahu, Maasseiahu, governador de la ciutat, i el cronista Joah, fill de Joahaz, amb l'encàrrec de restaurar el temple del Senyor, el seu Déu. 9 Ells anaren a trobar el gran sacerdot Hilquià perquè recomptés els diners de les ofrenes del temple de Déu, tot allò que els levites guardians del cancell havien recollit de les tribus de Manassès, d'Efraïm i de tota la resta d'Israel, com també de tot Judà i Benjamí i de la població de Jerusalem. 10 I ho van donar als mestres d'obres encarregats de l'edifici del temple del Senyor, perquè ells mateixos, que treballaven en les obres de reparació i consolidació del temple del Senyor, en paguessin les despeses. 11 També van donar diners als fusters i als paletes perquè compressin els carreus per al mur i la fusta per a refer els encaixos i els embigats que els reis de Judà havien malmès. 12 Aquells homes complien a consciència la seva feina, sota la direcció dels levites Jàhat i Obadiahu, descendents de Merarí, i Zecarià i Meixul·lam, descendents de Quehat. Els levites, bons músics, 13 supervisaven els qui traginaven materials i dirigien tots els treballadors, en cada una de les feines. Entre els levites hi havia escribes, reclutadors i porters.

14 Mentre recomptaven els diners de les ofrenes fetes al temple del Senyor, el sacerdot Hilquià va trobar el llibre de la Llei del Senyor donada per mitjà de Moisès. 15 Llavors Hilquià va dir al canceller Xafan:

--He trobat el llibre de la Llei al temple del Senyor!

Hilquià va passar el llibre a Xafan, 16 aquest el portà al rei i, a més, li va fer saber això:

--Els teus servents han fet tot el que els havia estat encomanat. 17 Han comptat tots els diners recollits al temple del Senyor i els han donat als encarregats i als qui executen els treballs.

18 Després el canceller Xafan va comunicar al rei:

--El sacerdot Hilquià m'ha donat un llibre.

I Xafan el va llegir davant el rei.

19 Quan el rei va sentir les paraules de la Llei es va esquinçar els vestits. 20 Després va donar aquesta ordre a Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Abdon, fill de Micà, al canceller Xafan i a Assaià, oficial reial:

21 --Aneu a consultar el Senyor per mi i per la resta d'Israel i de Judà, sobre el que hi ha escrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor s'haurà abocat sobre tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir la paraula del Senyor i no van complir tot el que hi ha prescrit en aquest llibre.

22 Hilquià i aquells que el rei havia designat anaren a trobar la profetessa Huldà, muller de Xal·lum, fill de Toquehat, fill d'Hasrà, encarregat del vestuari. Huldà vivia a Jerusalem, al Barri Nou. Quan li van explicar l'assumpte, 23 ella els va dir:

--Això us respon el Senyor, Déu d'Israel: Digueu a l'home que us ha enviat: 24 "Jo, el Senyor, faré caure un desastre damunt aquest lloc i els seus habitants; així es compliran totes les malediccions escrites en el llibre que ha estat llegit davant el rei de Judà. 25 Ells m'han abandonat i han cremat ofrenes a altres déus, m'han irritat amb els ídols que són obra de les seves mans; per això la meva indignació s'ha abocat sobre aquest lloc, i és un foc que no s'apagarà." 26 Responeu, doncs, al rei de Judà que us ha enviat a consultar el Senyor: "Això et dic jo, el Senyor, Déu d'Israel: Les meves paraules que has sentit referents a aquest lloc i als seus habitants 27 t'han tocat el cor, i t'has humiliat; t'has esquinçat els vestits, has plorat i t'has humiliat davant meu. Per tant, jo també t'he escoltat a tu. Ho dic jo, el Senyor. 28 Faré que et reuneixis amb els teus pares; reposaràs en pau dins el sepulcre, i els teus ulls no veuran res de la calamitat que faré caure damunt aquest lloc i la seva població."

Ells van fer saber al rei aquesta resposta.

29 El rei va convocar al seu costat tots els ancians de Judà i de Jerusalem. 30 Llavors va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els levites i tot el poble, del més gran fins al més petit, i va proclamar davant d'ells tot el que hi havia escrit en el llibre de l'aliança trobat al temple del Senyor. 31 El rei, dret al seu lloc, a la presència del Senyor, va renovar l'aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l'ànima, i de guardar les clàusules de l'aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre. 32 El rei va fer que tots els qui es trobaven a Jerusalem i a Benjamí acceptessin el compromís de l'aliança. Els habitants de Jerusalem també van comprometre's a complir l'aliança de Déu, el Déu dels seus pares.

33 Josies va suprimir totes les pràctiques abominables de tots els territoris israelites i obligà tots els seus habitants a donar culte al Senyor, el seu Déu. Mentre ell va viure, no es van decantar del Senyor, el Déu dels seus pares.

Romanos 14

1 Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu els seus escrúpols. 2 Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. 3 El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; en canvi, el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. 4 Qui ets tu per a judicar el criat d'un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo!

5 Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d'acord amb les seves conviccions. 6 El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu. 7 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: 8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, 9 ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.

10 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. 11 Tal com diu l'Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Juro per la meva vida que davant meu s'agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. 12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.

13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d'escàndol. 14 Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d'impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. 15 En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no et comportes d'acord amb l'amor que li deus: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. 16 No feu que malparlin del vostre millor tresor! 17 Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. 18 El qui serveix el Crist d'aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes.

19 Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat. 20 Per culpa d'un menjar, no destrueixis l'obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l'escàndol: 21 és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n'ha d'escandalitzar. 22 Tu guarda't, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s'acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! 23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d'acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.

Pablo utiliza este pasaje para abordar lo que podríamos llamar, cuestiones discutibles. Es decir, aquellas cosas que ciertos seguidores de Jesús ven de una manera y otros seguidores la ven de una forma totalmente contraria. Pablo lo ejemplifica con dos asuntos que usa a modo de ilustración, a saber, la comida y el guardar determinadas fiestas.

San Agustín, uno de los padres de la iglesia primitiva, afirmaba lo siguiente: En lo esencial, unidad, en lo no esencial, libertad, en todas las cosas, amor incondicional. Creo que este es un buen principio para saber manejar la diversidad porque no todos los seguidores de Jesús pensamos del mismo modo sobre muchos temas y San Agustín, del mismo modo que el apóstol en el versículo reseñado, da una pauta que nos puede orientar.

Y esta pauta es muy importante porque nuestra tendencia es, no sólo a pensar, sino a exigir que todos los demás vean las cosas del mismo modo que nosotros las vemos y que actúen del mismo modo que lo hacemos nosotros y, si esto no se produce, caemos en el juicio de aquel que piensa u obra de forma diferente.

Así pues, este es el punto central de la enseñanza de Pablo, cómo manejar la diversidad y veo que hay dos principios que son válidos al respecto. El primero, entender que la diversidad no es mala y honra a Dios. El segundo, que no debo juzgar la diversidad sino cuidar de mí mismo y de ser fiel a aquello que creo otorgando amor y tolerancia para el diferente, el diverso, porque al fin y al cabo, tanto él como yo, hemos de dar cuentas a Dios. Dicho de otro modo, no es a ti, sino al Señor ante quien, en caso de que estuviera equivocado, debe justificarse.

Siempre en el contexto de los temas discutibles, de variedad, de opciones personales, de matices teológicos, etc., el apóstol nos da una pauta que puede ser de increíble ayuda. Se trata de plantearnos, de reflexionar -es decir, inclinarse hacia atrás para ganar distancia y perspectiva- si nuestra actitud está contribuyendo a la paz entre los seguidores de Jesús y a la edificación y convivencia mutuas.

En otras palabras ¿De qué me sirve "tener razón" si esto me lleva a romper el shalom -la paz- de Dios, es decir, el bienestar espiritual, emocional, intelectual o físico de mis hermanos seguidores de Jesús. ¿Qué gano imponiendo "mi razón" al precio de romper la armonía y la convivencia del cuerpo de Cristo.

Contribuir a la paz, de nuevo al shalom, al bienestar de mis hermanos y edificar el cuerpo debe de ser el criterio que me mueva cuando saco a relucir mis particulares puntos de vista acerca de cómo se ha de vivir el seguimiento del Maestro. Debo de ser tremendamente exigente conmigo mismo y lleno a rebosar de gracia para los demás.