Dilluns 30 de Juliol
Isaïes 13
|
1 Presagi sobre Babilònia. Va ser revelat a Isaïes, fill d'Amós.
2 «Alceu l'estendard
sobre un tossal pelat,
crideu i feu senyals
perquè entrin
pels grans portals de Babilònia.
3 Jo mateix he donat ordres
als qui estan consagrats a mi,
he convocat els guerrers
per consumar la meva indignació,
per celebrar el triomf del meu honor.»
4 Escolteu quin avalot a les muntanyes:
s'assembla al d'una gran gentada!
Escolteu quin brogit de reialmes,
quina coalició de nacions!
El Senyor de l'univers
passa revista a les tropes.
5 Vénen d'una terra llunyana,
de més enllà de l'horitzó,
per devastar tot el país.
És el Senyor que arriba
amb els instruments del seu furor.
6 Xiscleu de dolor,
que el dia del Senyor s'acosta;
ve com la potent devastació
del Totpoderós.
7 Per això totes les mans
cauen sense força,
i a tothom se li fon el cor.
8 Els atenallen l'espant,
els dolors i els turments;
es retorcen com la dona quan infanta.
Es miren esglaiats els uns als altres,
amb la cara trasbalsada.
9 El dia del Senyor s'acosta implacable:
serà un esclat de fúria i de furor,
que convertirà el país en un desert
i exterminarà els culpables.
10 Estrelles i constel·lacions
deixaran de lluir;
el sol, quan surti, s'enfosquirà,
i la lluna ja no farà claror.
11 Ho diu el Senyor:
«Jo castigaré la depravació del món
i els crims dels malvats.
Posaré fi a l'orgull dels altius,
humiliaré l'arrogància dels tirans.
12 Els homes seran
més escassos que l'or,
més rars que l'or d'Ofir.
13 El dia que esclatarà la meva ira,
jo, el Senyor de l'univers,
ple d'indignació,
faré tremolar el cel
i sotragaré la terra.
14 Els homes,
com gaseles perseguides,
com un ramat que ningú no aplega,
tornaran cadascú al seu país,
fugiran a la seva terra.
15 Si els aconsegueixen,
els traspassaran d'una llançada;
si els capturen,
els mataran amb l'espasa.
16 Veuran com trossegen
els seus propis infants,
els saquegen les cases,
violen les seves dones.
17 Jo atiaré contra ells els medes,
gent que no fa cas de la plata
ni s'interessa per l'or.
18 Amb els seus arcs abatran els joves,
no es compadiran dels nadons
ni s'apiadaran dels infants.»
19 Babilònia, la perla dels imperis,
joiell i orgull dels caldeus,
sofrirà la mateixa destrucció
que Déu infligí
a Sodoma i Gomorra.
20 No serà habitada mai més,
restarà despoblada
per segles i segles.
Ni tan sols els nòmades
hi acamparan,
ni els pastors
hi tancaran els seus ramats.
21 Serà només un cau de gats mesquers;
els mussols ompliran les cases.
Allí viuran els estruços,
i els sàtirs hi dansaran.
22 Les hienes udolaran
en aquells palaus,
els xacals, en les grans mansions.
Aviat arribarà l'hora de Babilònia,
els seus dies estan comptats.
|
Lluc 13
1 Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien.
2 Jesús els respongué:
--¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?
3 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual.
4 I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem?
5 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.
6 I els digué aquesta paràbola:
--Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà.
7 Llavors digué al qui li menava la vinya:
»--Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?
8 »Ell li respongué:
»--Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems,
9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.
10 Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues.
11 Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res.
12 Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
--Dona, quedes lliure de la teva malaltia!
13 Li va imposar les mans i a l'instant ella es redreçà i glorificava Déu.
14 Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent:
--Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte.
15 El Senyor li contestà:
--Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l'ase de l'estable i els porteu a l'abeurador?
16 ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d'Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
17 Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s'alegrava de tots els prodigis que feia.
18 Jesús deia:
--A què s'assembla el Regne de Déu? A què el compararé?
19 És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques .
20 I digué encara:
--A què compararé el Regne de Déu?
21 És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
22 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava.
23 Algú li preguntà:
--Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà:
24 --Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran.
25 »Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: "Senyor, obre'ns." Ell us respondrà: "No sé d'on sou."
26 Llavors us posareu a dir: "Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!"
27 Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal! "
28 Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora.
29 I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu.
30 Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers.
31 En aquell mateix moment, alguns fariseus es van acostar a Jesús i li digueren:
--Vés-te'n d'aquí, que Herodes et vol matar.
32 Ell els respongué:
--Aneu a dir a aquella guineu: "Avui i demà trec dimonis i curo malalts, i el tercer dia arribaré al terme.
33 Però cal que avui, demà i demà passat vagi fent el meu camí, perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem."
34 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut!
35 Doncs bé, la vostra casa és abandonada. Us dic que no em veureu fins que arribi el temps que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!
En el capítulo trece del evangelio de Lucas Jesús tiene un nuevo
enfrentamiento con el estamento religioso debido a su persistencia en no
cumplir con las tradiciones religiosas relacionadas con el sábado.
Jesús no lo hace por el placer de la subversión, sino porque antepone
el ser humano y sus necesidades por encima de las prácticas religiosas y las
consideraciones espirituales que algunos piensan que todos deben seguir.
Dicho de otro modo, nada detiene a Jesús en su práctica del bien en un
mundo roto ni necesitado, ni siquiera la religión.
Al leer este episodio me planteaba la siguiente pregunta ¿Qué me
detiene a mí de la práctica del bien en un mundo roto? ¿Qué me impide ser un
agente de restauración en imitación de Jesús?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada