Jo era cec i ara hi veig
(Jesús cura un cec)
Segon xoc
1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:
--Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?
3 Jesús respongué:
--No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. 4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.
6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec 7 i li digué:
--Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».
Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.
8 Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:
--Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?
9 Uns deien:
--Sí que és ell.
Altres contestaven:
--No és pas ell: és un que s'hi assembla.
Ell digué:
--Sóc jo mateix.
10 Llavors li preguntaren:
--Doncs com és que se t'han obert els ulls?
11 Ell respongué:
--Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.
12 Li digueren:
--On és, aquest home?
Respongué:
--No ho sé.
13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:
--M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.
16 Alguns dels fariseus començaren a dir:
--Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.
Però altres replicaven:
--Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?
I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:
--I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?
Ell respongué:
--Que és un profeta.
18 Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:
--¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?
20 Els seus pares respongueren:
--Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.
22 Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.
24 Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:
--Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador.
25 Ell contestà:
--Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.
26 Ells insistiren:
--Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?
27 Ell els respongué:
--Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?
28 Ells el van insultar i li digueren:
--Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. 29 I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.
30 L'home els contestà:
--Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. 32 Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. 33 Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.
34 Ells li van replicar:
--Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?
I el van treure fora.
35 Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:
--Creus en el Fill de l'home?
36 Ell li va respondre:
--I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?
37 Li diu Jesús:
--Ja l'has vist: és el qui et parla.
38 Ell va afirmar:
--Hi crec, Senyor.
I el va adorar.
39 Llavors Jesús afegí:
--Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.
40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:
--¿És que nosaltres també som cecs?
41 Jesús els contestà:
--Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
Malgrat que l'home que havia estat cec estava davant d'ells, i ell mateix donava testimoni que Jesús l'havia curat, els veïns seguien sense convèncer. És que la perspectiva que tenien del món i de la vida simplement no admetia que un cec de naixement recuperés miraculosament la vista. Així de fortes poden ser les fortaleses mentals que filtren tot el que succeeix al nostre voltant. Els veïns decidiren, llavors, traslladar l'assumpte a les persones que consideraven amb major autoritat en el que es referia a temes espirituals: els fariseus.
Llegeix els versets 13-17 i observa la seva reacció.
1- Per què Joan inclou el detall que era dissabte el dia que el curà?
2- Com es deuria sentir l'home al tornar a ser interrogat?
3- Quin argument utilitzaren ells per desqualificar el miracle?
Llegeix els versets 13-17 i observa la seva reacció.
1- Per què Joan inclou el detall que era dissabte el dia que el curà?
2- Com es deuria sentir l'home al tornar a ser interrogat?
3- Quin argument utilitzaren ells per desqualificar el miracle?
Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC
Durant aquesta setmana, i per posar-nos al dia, tindrem lectura triple.
- La lectura per acabar el llibre DIOS EN SANDALIAS
- La lectura que a la nostra església s'ha realitzat aquesta darrera setmana
- La lectura que correspondria a aquesta setmana
A partir de la propera setmana, que ja estarem al dia, només tindrem la lectura corresponent.
Sento els inconvenients que pugui causar.
Dilluns 3 d’Octubre
Mateu 5: 1-11
Salm 1
Hoy comienzo la meditación del libro de los salmos.
1 Feliç l'home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
2 estima de cor
la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.
3 Serà com un
arbre que arrela vora l'aigua:
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.
4 No serà aquesta
la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
5 En el judici no
sabran què respondre;
callaran els pecadors en l'aplec dels justos.
6 El Senyor
coneix els camins dels justos,
però els dels injustos acaben malament.
El salmo 1 parece haber sido escrito como prólogo a todo
el salterio ya que contrasta dos tipos de caminos -lo que equivale a decir dos
estilos de vida- el del justo y el del necio o malvado. En las Escrituras y,
especialmente, en los libros de sabiduría como Proverbios, Job y Eclesiastés,
el justo es aquel que ordena su estilo de vida conforme a los principios de la
Palabra. Por el contrario, el malvado o necio es el que desarrolla su proyecto
de vida al margen de los consejos de Dios.
El salmo 1 abre pues el salterio con el contraste entre
ambos y en el último versículo, el que más me ha llamado la atención afirma:
El Señor cuida el camino de los justos, pero el camino de
los malos lleva al desastre.
El fin último -ya que, en ocasiones, pareciera lo
contrario, que el necio es el que prospera- del malvado es el desastre, el del
justo es vida ya que el Señor cuidará de sus caminos. Esto no sucede por
casualidad, el salmista explica la diferencia entre el fin del uno y el otro.
El justo pone su corazón, su voluntad en la Ley del Señor, medita en ella y la
pone en práctica. Además evita pensar y vivir como el malo.
Un consejo del salmo
Medita con frecuencia en la
Palabra y ella cuidará tu estilo de vida.
Dilluns 10 d’Octubre
Mateu 5: 38-42
Salm 7
¡Pon fin a la maldad de los malvados!
1 Complanta. Del
recull de David: càntic que adreçà al Senyor quan sentí les paraules de Cuix,
el benjaminita.
2 Senyor, Déu
meu, en tu em refugio:
salva'm dels perseguidors, allibera'm.
3 Que no
m'arrabassin la vida com lleons:
si em claven les urpes, ningú no em salvarà.
4 Senyor, Déu
meu, si he fet això que diuen,
si les meves mans hi tenen part,
5 si he pagat amb
el mal un tracte d'amistat,
si he espoliat sense motiu els adversaris,
6 que l'enemic em
persegueixi i m'agafi,
que em trepitgi per terra la vida
i la colgui a la pols. Pausa
7 Alça't
indignat, Senyor,
i planta cara als enemics.
Desvetlla't i surt a defensar-me
en el judici que has convocat.
8 Que s'apleguin
les nacions al teu voltant,
asseu-te ben alt al seu damunt:
9 el Senyor és el
jutge dels pobles!
Fes-me justícia, Senyor.
Jo no tinc culpa i m'he portat honradament.
10 Ja n'hi ha prou,
de la malícia dels injustos!
Tu, Déu just, dóna la raó a l'innocent,
tu que penetres el cor i els pensaments.
11 Déu és l'escut
que em protegeix,
el salvador dels rectes de cor.
12 Déu és un jutge
just,
és un Déu que judica cada dia.
13 Ben cert,
l'injust ja esmola l'espasa,
tiba l'arc i l'apunta;
14 posa a punt les
armes mortals,
prepara fletxes enceses.
15 Mireu-lo: duu a
l'entranya el malefici,
concep la malícia, infanta la mentida.
16 Havia cavat una
fossa profunda
i acaba caient-hi ell mateix;
17 la pròpia
malícia li cau al damunt,
la seva maldat es desploma sobre d'ell.
18 Dono gràcies al
Senyor perquè és just,
canto al nom del Senyor, l'Altíssim.
Hay cosas que claman al cielo. Eso indica una popular frase castellana. Hay
cosas que no se pueden ni se deben soportar. Hay demasiada injusticia, dolor,
opresión y miseria que sufren muchos seres humanos -creados como yo a la imagen
de Dios, por los que también Jesús murió- ante la que no puedo hacer nada,
salvo clamar al cielo.
Al leer este salmo he entendido el sentido de esa vieja expresión de
nuestro idioma, porque el salmo es un clamor al cielo, un lamento, un quejido,
un grito desgarrado pidiendo que el Señor ponga fin a la maldad de los malvados
que campan a su aire sin que aparentemente nadie haga o pueda hacer nada por
detenerlos.
El salmista me desafía a clamar al cielo por justicia, porque una y otra
vez, a lo largo del salmo se repite y se afirma que, Dios es juez. Para mi vida
personal la lección del salmo es vivir escandalizado de forma constante ante
las injusticias, el dolor y el sufrimiento causado por los malvados y dirigir
al Señor mi indignación en la forma de oración por el que sufre y justicia para
el que hace sufrir.
El salmista también me anima a no olvidar que aunque los malvados triunfen
aquí y parezcan ser inmunes e invulnerables les espera la justicia de Dios. El
salmo termina con estas palabras:
Mirad al malvado: tiene dolores de parto,
está preñado de maldad y dará a luz mentira.
Ha cavado una fosa muy honda, y en su propia fosa caerá.
¡Su maldad y su violencia caerán sobre su propia cabeza!
Alabaré al Señor porque él es justo;
Un
principio
Vivir
clamando al cielo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada