LECTURA 11/10/16, JOAN 9:1-41, DIOS EN SANDALIAS (360) + SALMS

Jo era cec i ara hi veig

(Jesús cura un cec)

Tercer xoc

1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:

--Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?

3 Jesús respongué:

--No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. 4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.

6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec 7 i li digué:

--Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».

Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.

8 Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:

--Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?

9 Uns deien:

--Sí que és ell.

Altres contestaven:

--No és pas ell: és un que s'hi assembla.

Ell digué:

--Sóc jo mateix.

10 Llavors li preguntaren:

--Doncs com és que se t'han obert els ulls?

11 Ell respongué:

--Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.

12 Li digueren:

--On és, aquest home?

Respongué:

--No ho sé.

13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:

--M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.

16 Alguns dels fariseus començaren a dir:

--Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.

Però altres replicaven:

--Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?

I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:

--I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?

Ell respongué:

--Que és un profeta.

18 Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:

--¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?

20 Els seus pares respongueren:

--Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.

22 Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.

24 Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:

--Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador.

25 Ell contestà:

--Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.

26 Ells insistiren:

--Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?

27 Ell els respongué:

--Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?

28 Ells el van insultar i li digueren:

--Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. 29 I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.

30 L'home els contestà:

--Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. 32 Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. 33 Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.

34 Ells li van replicar:

--Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?

I el van treure fora.

35 Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:

--Creus en el Fill de l'home?

36 Ell li va respondre:

--I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?

37 Li diu Jesús:

--Ja l'has vist: és el qui et parla.

38 Ell va afirmar:

--Hi crec, Senyor.

I el va adorar.

39 Llavors Jesús afegí:

--Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.

40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:

--¿És que nosaltres també som cecs?

41 Jesús els contestà:

--Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Lentament, en mig de l'oposició i els qüestionaments, s'estava gestant quelcom en el cor de l'home que havia estat curat. S'adonava que la multitud d'arguments que utilitzaven per desacreditar el que havia viscut, simplement no podia provenir de Déu. Els jueus, obstinats fins al punt de l'estupidesa, decidiren cridar als pares per parlar amb ells. El diàleg que mantingueren es troba als versets 18-23. Llegint els detalls d'aquest insòlit encontre:
1- Quin era el tema que els havia deixat perplexos?
2- Què pretenien dels pares?
3- Què indica la resposta dels pares?
4- De quina manera imposaven la seva perspectiva damunt del poble?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

Durant aquesta setmana, i per posar-nos al dia, tindrem lectura triple.

1. La lectura per acabar el llibre DIOS EN SANDALIAS
2. La lectura que a la nostra església s'ha realitzat aquesta darrera setmana
3. La lectura que correspondria a aquesta setmana
   

A partir de la propera setmana, que ja estarem al dia, només tindrem la lectura corresponent.

Sento els inconvenients que pugui causar.

Dimarts 4 d’Octubre

Mateu 5: 13-16

Salm 2

¡Felices los que buscan protección en él!

1 Per què s'avaloten les nacions,

i els pobles es conjuren en va?

2 Els reis prenen les armes,

conspiren alhora els sobirans

contra el Senyor i el seu Ungit:

3 «Trenquem els seus lligams!

Traguem-nos el seu jou!»

4 Però se'n riu el qui té el tron al cel,

el Senyor els veu i se'n burla.

5 Aleshores els parla indignat,

el seu enuig els desconcerta:

6 «Jo mateix he consagrat el meu rei

a Sió, la meva muntanya santa.»

7 Ara proclamo el decret del Senyor.

Ell m'ha dit: «Tu ets el meu fill;

avui jo t'he engendrat.

8 Demana-m'ho, i et daré els pobles per herència,

posseiràs el món d'un cap a l'altre.

9 Els destrossaràs amb una vara de ferro,

els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»

10 Per tant, reis, tingueu seny;

repenseu-vos-hi, governants de la terra.

11 Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,

veniu tremolosos a fer-li homenatge,

12 no fos cas que s'irrités i anéssiu a la desfeta

si de sobte s'inflamava el seu enuig.

Feliços els qui en ell es refugien!

El salmo 2 es identificado como uno de los salmos mesiánicos, es decir, aquellos que de una manera u otra prefiguran o anuncian la llegada del Mesías, el ungido, el Cristo de Dios y su triunfo y reinado final.

Como todos los pasajes de la Escritura tiene dos lecturas, la inmediata, es decir, aquella que podían hacer los primeros destinatarios del salmo y la universal, es decir, aquella que al ser la Escritura inspirada por Dios hace que tenga validez en todas las épocas y culturas.

En cuanto a la primera lectura, los especialistas comentan que este salmo debió de componerse para la coronación de los reyes y debía ser el ritual que alguien le leía al rey o el mismo monarca lo leía.

En cuanto a la segunda lectura, anuncia a Jesús, el ungido del Señor y cómo su reinado universal se impondrá sobre toda la tierra y, por tanto, lo vano de intentar oponerse y hacer planes contra Él. El mismo Dios lo ha escogido, declarado su hijo y dado todo dominio.

A mi me ha llamado la atención el versículo final del salmo, el reproducido al comienzo del devocional. Dado que nuestro Dios reina y reinará y continua teniendo el control de universo, puedo confiar y buscar protección en Él. Por qué ¿Quién o qué en un mundo tan convulso, inestable, cambiante e inseguro puede dar protección a nuestras vidas? ¿En qué o quién podemos encontrar refugio?

Un principio

Todos necesitamos confiar en algo o alguien. Hay que saber escoger bien en qué o quién.

Dimarts 11 d’Octubre

Mateu 5: 43-48

43 »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. 44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? 47 I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? 48 »Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.

Salm 8

Cuando veo el cielo que Tú mismo hiciste,

y la luna y las estrellas que pusiste en él,

pienso: ¿Qué es el hombre? ¿Qué es el ser humano?

¿Por qué le recuerdas y te preocupas por él?

Muchas personas han tenido la experiencia que describe el salmista, yo entre ellas. Mirar a un cielo estrellado y ser consciente de la infinitud y grandeza del universo y nuestra propia pequeñez. La creación nos habla de un Dios grande y poderoso y nos coloca en nuestro sitio, somos únicamente una mota de polvo en un universo incomprensible e inalcanzable.

Y esa experiencia de contemplación de lo creado nos lleva a pensar en quién somos nosotros mismos y, si existe un Dios, cómo es posible que pueda tener interés en seres tan pequeños, insignificantes, miserables y contradictorios como nosotros. No es de extrañar que el salmista se pregunte el porqué del interés y preocupación del Dios creador por seres como nosotros.

La única explicación posible es el amor. Dios se preocupa por nosotros porque nos ama y eso todavía es más sorprendente, cómo es posible que ame a gente como nosotros. La sorpresa y admiración de David tiene todo el sentido del mundo ¡Yo también me siento sorprendido que Dios pueda amarme a mí?

La encarnación, Dios mismo haciéndose como uno de nosotros es, por un lado, una prueba de hasta qué punto el creador nos considera dignos. Dignos hasta el punto de hacerse como uno de nosotros. Por otro lado, es prueba de su amor por nosotros. Tanto nos amó que murió por nosotros.

El interés y la preocupación de Dios por nosotros es algo incomprensible e inexplicable, pero.... así es el auténtico y genuino amor.

Un principio.

La encarnación muestra el valor y aprecio de Dios por la humanidad.