LECTURA 14/10/16, JOAN 9:1-41, DIOS EN SANDALIAS (363) + SALMS

Jo era cec i ara hi veig

(Jesús cura un cec)

El veritable obstacle

1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:

--Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?

3 Jesús respongué:

--No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. 4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.

6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec 7 i li digué:

--Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».

Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.

8 Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:

--Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?

9 Uns deien:

--Sí que és ell.

Altres contestaven:

--No és pas ell: és un que s'hi assembla.

Ell digué:

--Sóc jo mateix.

10 Llavors li preguntaren:

--Doncs com és que se t'han obert els ulls?

11 Ell respongué:

--Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.

12 Li digueren:

--On és, aquest home?

Respongué:

--No ho sé.

13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:

--M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.

16 Alguns dels fariseus començaren a dir:

--Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.

Però altres replicaven:

--Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?

I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:

--I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?

Ell respongué:

--Que és un profeta.

18 Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:

--¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?

20 Els seus pares respongueren:

--Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.

22 Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.

24 Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:

--Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador.

25 Ell contestà:

--Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.

26 Ells insistiren:

--Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?

27 Ell els respongué:

--Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?

28 Ells el van insultar i li digueren:

--Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. 29 I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.

30 L'home els contestà:

--Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. 32 Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. 33 Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.

34 Ells li van replicar:

--Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?

I el van treure fora.

35 Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:

--Creus en el Fill de l'home?

36 Ell li va respondre:

--I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?

37 Li diu Jesús:

--Ja l'has vist: és el qui et parla.

38 Ell va afirmar:

--Hi crec, Senyor.

I el va adorar.

39 Llavors Jesús afegí:

--Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.

40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:

--¿És que nosaltres també som cecs?

41 Jesús els contestà:

--Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Inicialment havíem sentit certa tristor per l'assetjament que patia l'home que havia recuperat la vista. Ara, però, es fa impossible no sentir que el patètic procedir dels jueus mereix que sentim major llàstima per ells. Resultaria realment difícil entendre com pogueren arribar al punt al que arribaren si no fos pel fet que coneixem bé les retorçades maquinacions del nostres propis cors.
Quan llegeixes el verset 34:
1- Quin és l'argument que utilitzen per no rebre l'observació que volgué compartir amb ells l'home?
2- Quines conviccions delata aquesta postura?
3- Per què procediren a expulsar l'home d'entre ells?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

Durant aquesta setmana, i per posar-nos al dia, tindrem lectura triple.

1. La lectura per acabar el llibre DIOS EN SANDALIAS
2. La lectura que a la nostra església s'ha realitzat aquesta darrera setmana
3. La lectura que correspondria a aquesta setmana
   

A partir de la propera setmana, que ja estarem al dia, només tindrem la lectura corresponent.

Sento els inconvenients que pugui causar.

Divendres 7 d’Octubre

Mateu 5: 27-30

27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.

28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.

Salm 5

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Hannehilot». Salm del recull de David.

2 Escolta, Senyor, les meves paraules,

acull el meu anhel.

3 Estigues atent al meu crit d'auxili,

rei meu i Déu meu,

perquè és a tu que jo imploro.

4 Senyor, escolta el meu clam a trenc d'alba:

t'exposo el meu plet de bon matí

i em quedo esperant.

5 Tu no ets pas un Déu que es complagui en la maldat,

no admets el dolent a casa teva;

6 els homes obcecats no resisteixen

la teva mirada.

Detestes els amics de males arts,

7 fas desaparèixer els mentiders;

l'home fals i sanguinari,

tu l'abomines, Senyor.

8 Però jo, per la teva gran bondat,

entro a casa teva

i em prosterno ple de reverència

davant el santuari.

9 Guia'm, Senyor, tu que ets just,

perquè hi ha qui em vol mal;

aplana davant meu el teu camí.

10 En els seus llavis no hi ha sinceritat,

tenen el cor ple d'intriga;

sota una llengua que afalaga

hi ha un sepulcre obert.

11 Déu meu, sentencia'ls.

Que els facin caure els seus mateixos plans.

Proscriu-los per tantes sedicions,

ja que es revolten contra tu.

12 Però que s'alegrin els qui es refugien en tu,

que ho celebrin per sempre.

Als qui estimen el teu nom,

empara'ls i que exultin.

13 Tu, Senyor, beneeixes el just,

el teu favor el protegeix com un escut.

Los comentaristas indican que este es un salmo matutino, es decir, que debía usarse en la liturgia matinal del servicio del templo. Tal vez por eso, a mí que soy persona madrugadora, me ha gustado.

El salmo tiene muchos de los lugares comunes de los salmos, petición de ayuda al Señor, declaraciones sobre su carácter, petición de castigo contra los enemigos y, finalmente, afirmación de confianza en el Señor.

Pero me llamó la atención precisamente el versículo que convierte este salmo en uno matutino:

Oh Señor, de mañana oirás mi voz;

De mañana me presentaré delante de ti y esperaré.

Este párrafo de la Palabra de Dios me anima y estimula a comenzar el día acercándome a la presencia de Dios, expresándolo mis sentimientos, pensamientos, agradecimiento, necesidades, desafíos, tentaciones, en fin, todo aquello que hay en mi corazón. De aquí la expresión, oirás mi voz.

Pero el salmo también me invita a esperar. Leía en un comentario que la palabra hebrea traducida por "esperar" es la usada para expresar la actitud que los profetas tenían cuando estaban de forma expectante aguardaban escuchar el mensaje que Dios tenía para ellos.

Divendres 14 d’Octubre

Mateu 6: 9-15

9 »Vosaltres, pregueu així:

Pare nostre del cel,

santifica el teu nom,

10 vingui el teu Regne,

que es faci la teva voluntat

aquí a la terra com es fa en el cel.

11 Dóna'ns avui

el nostre pa de cada dia;

12 perdona les nostres ofenses,

així com nosaltres

perdonem els qui ens ofenen;

13 no permetis

que caiguem en la temptació,

i allibera'ns del mal.

14 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; 15 però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.

Salm 11

Yo busco mi refugio en el Señor.

Es por demás que me digáis:

"Huye a los montes como las aves"

David debía, como en tantas ocasiones, encontrarse en graves aprietos. El contexto del salmo parece indicar que incluso su vida debía estar en peligro. Las personas a su alrededor, es de suponer que con toda su buena intención, le aconsejan lo que parece más lógico y razonable, que escape, que huya, que se ponga salvo, que busque refugio seguro. La contestación de David es la esencia de este salmo, su refugio es el Señor.

El salmo me hace pensar en el contraste entre los refugios y el verdadero refugio. Cuando nuestra vida se ve asaltado por problemas, crisis o necesidades existe la normal y natural tendencia a buscar seguridad y refugio. Las personas a nuestra alrededor, gente que nos quiere y desea lo mejor para nosotros, nos aconsejan según sus criterios y nos dicen lo que nos proporcionará o dejará de proporcionar solución, respuesta o seguridad.

Creo que esos son los momentos para buscar nuestro refugio en el Señor, el verdadero refugio. No estoy hablando que debamos despreciar los consejos y la sabiduría a nuestro alrededor, sino simplemente ponerla en la perspectiva correcta a la luz de lo que la Biblia nos enseña. El salmista nos anima a no olvidar cuando nos sentimos engullidos por la crisis que, el Señor tiene su trono en el cielo. Dios continua teniendo el control.

Un principio.

En tiempos de crisis asegúrate muy bien dónde está tu refugio.

Veo pues que el salmo me hace una triple invitación: Primero, a comenzar el día viniendo ante la presencia de Dios. Segunda, a presentarle al Señor todo aquello que hay en mi corazón, o de forma práctica, todo aquello que el día me traerá por delante y, finalmente, esperar el consejo, el mensaje del Señor para el día.

Un principio

Busca al Señor en el comienzo del día, háblale y escúchale.