LECTURA 12/10/16, JOAN 9:1-41, DIOS EN SANDALIAS (361) + SALMS

Jo era cec i ara hi veig

(Jesús cura un cec)

Argument irrefutable

1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:

--Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?

3 Jesús respongué:

--No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. 4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.

6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec 7 i li digué:

--Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».

Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.

8 Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:

--Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?

9 Uns deien:

--Sí que és ell.

Altres contestaven:

--No és pas ell: és un que s'hi assembla.

Ell digué:

--Sóc jo mateix.

10 Llavors li preguntaren:

--Doncs com és que se t'han obert els ulls?

11 Ell respongué:

--Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.

12 Li digueren:

--On és, aquest home?

Respongué:

--No ho sé.

13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:

--M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.

16 Alguns dels fariseus començaren a dir:

--Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.

Però altres replicaven:

--Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?

I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:

--I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?

Ell respongué:

--Que és un profeta.

18 Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:

--¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?

20 Els seus pares respongueren:

--Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.

22 Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.

24 Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:

--Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador.

25 Ell contestà:

--Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.

26 Ells insistiren:

--Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?

27 Ell els respongué:

--Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?

28 Ells el van insultar i li digueren:

--Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. 29 I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.

30 L'home els contestà:

--Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. 32 Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. 33 Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.

34 Ells li van replicar:

--Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?

I el van treure fora.

35 Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:

--Creus en el Fill de l'home?

36 Ell li va respondre:

--I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?

37 Li diu Jesús:

--Ja l'has vist: és el qui et parla.

38 Ell va afirmar:

--Hi crec, Senyor.

I el va adorar.

39 Llavors Jesús afegí:

--Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.

40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:

--¿És que nosaltres també som cecs?

41 Jesús els contestà:

--Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Semblaria que la conversa amb els pares va passar sense la presència del fill, ja que quan acabaren d'interrogar-los el tornaren a cridar. En aquest nou encontre el confrontaren amb l'evidència de les seves investigacions.
llegint els verset 24-25:
1- Què intentaven aconseguir amb aquesta nova confrontació?
2- De quina manera respongué l'home?
3- On radica la força del seu argument?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

Durant aquesta setmana, i per posar-nos al dia, tindrem lectura triple.

1. La lectura per acabar el llibre DIOS EN SANDALIAS
2. La lectura que a la nostra església s'ha realitzat aquesta darrera setmana
3. La lectura que correspondria a aquesta setmana
   

A partir de la propera setmana, que ja estarem al dia, només tindrem la lectura corresponent.

Sento els inconvenients que pugui causar.

Dimecres 5 d’Octubre

Mateu 5: 17-20

17 »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.

18 »Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.

20 »Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

Salm 3

Me acuesto y duermo, y vuelvo a despertar, porque el Señor me da su apoyo.

Este salmo es uno de los catorce que existen en la Biblia que están relacionados con episodios de la via de David. Concretamente este fue escrito con motivo de la huida de David ante el golpe de estado llevado a cabo por su hijo Absalón, situación que le obligó a dejar precipitadamente Jerusalén para poder salvar su vida.

En la primera parte del salmo David es realista acerca de lo complicado de su situación. Sus enemigos se multiplican e incluso hay quienes indican que todos esos problemas son un claro signo del abandono de Dios.

La segunda parte del salmo expresa la confianza del rey en el Señor, en su protección y su cuidado. Es por eso que el monarca puede tener paz de mente, puede descansar tranquilo, porque sabe que el Señor le da su apoyo.

La tercera y última parte del salmo es una exclamación de victoria, Tú, Señor, eres quien salva.

He aprendido de este salmo que es preciso ser realista acerca de los problemas. No sirve de nada minimizarlos, antes al contrario, creo que hay poder en identificarlos, reconocerlos y nombrarlos. Pero no queda ahí la cosa, después debo echarlos en las manos de Dios, quien tiene control de todo, en quien puedo descansar, quien puede generar las fuerzas para afrontar las situaciones, cambiarlas si fuera posible o sobrellevarlas si el cambio no fuera opción.

Creo que sólo cuando echo los problemas en las manos del Señor puedo descansar y tener paz de mente sabiendo que Él tiene cuidado de mi vida y circunstancias.

Un principio

Reconocer los problemas, nombrarlos y echarlos en las manos de Dios.

Dimecres 12 d’Octubre

Mateu 6: 1-4

1 »Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.

2 »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 3 En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, 4 perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

Salm 9

Los malvados y paganos,

los que se olvidan de Dios,

acabarán en el reino de la muerte;

pues no siempre serán olvidados los pobres,

ni para siempre se perderá su esperanza. 

He notado dos cosas en los salmos. La primera es que el tema de la justicia de Dios es recurrente, aparece en un buen número de ellos. En algunas ocasiones se afirma que Dios es juez. En otras se advierte a los malvados que ejercerá justicia. Aún en otras, el salmista clama por justicia ante la maldad de las personas que hacen sufrir a los inocentes. 

La segunda cosa que he notado en los salmos es que oscilan entre la victoria y la súplica. El salmista alaba al Señor por su salvación y liberación y, a la vez, en el mismo salmo pide ser libertado de sus enemigos y los que le oprimen. Lo curioso es que no siempre el orden es el que uno podría esperar, es decir, primero petición y luego celebración. En el caso del salmo 9 es al contrario. 

Muchos de los salmos contienen, como este, un gran componente de esperanza futura. En el salmo 9 esta esperanza es de final del dolor y la opresión de aquellos que sufren injustamente a manos de violentos y malvados (una buena parte de la humanidad). Es muy importante este componente de esperanza futura para sobrellevar la calamidad presente ya que debido al mundo injusto en el que vivimos, muchas personas sólo pueden confiar en su reivindicación futura por parte de un Dios justo que, como hemos visto en otros salmos, ni es ajeno, ni ignora, ni es indiferente a su sufrimiento. 

Un principio.

La esperanza del que sufre será honrada.