LECTURA 15/10/16, JOAN 9:1-41, DIOS EN SANDALIAS (364) + SALMS

Jo era cec i ara hi veig

(Jesús cura un cec)

L'únic que importa

1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:

--Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?

3 Jesús respongué:

--No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. 4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.

6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec 7 i li digué:

--Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».

Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.

8 Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:

--Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?

9 Uns deien:

--Sí que és ell.

Altres contestaven:

--No és pas ell: és un que s'hi assembla.

Ell digué:

--Sóc jo mateix.

10 Llavors li preguntaren:

--Doncs com és que se t'han obert els ulls?

11 Ell respongué:

--Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.

12 Li digueren:

--On és, aquest home?

Respongué:

--No ho sé.

13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:

--M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.

16 Alguns dels fariseus començaren a dir:

--Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.

Però altres replicaven:

--Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?

I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:

--I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?

Ell respongué:

--Que és un profeta.

18 Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:

--¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?

20 Els seus pares respongueren:

--Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.

22 Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.

24 Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:

--Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador.

25 Ell contestà:

--Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.

26 Ells insistiren:

--Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?

27 Ell els respongué:

--Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?

28 Ells el van insultar i li digueren:

--Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. 29 I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.

30 L'home els contestà:

--Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. 32 Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. 33 Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.

34 Ells li van replicar:

--Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?

I el van treure fora.

35 Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:

--Creus en el Fill de l'home?

36 Ell li va respondre:

--I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?

37 Li diu Jesús:

--Ja l'has vist: és el qui et parla.

38 Ell va afirmar:

--Hi crec, Senyor.

I el va adorar.

39 Llavors Jesús afegí:

--Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.

40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:

--¿És que nosaltres també som cecs?

41 Jesús els contestà:

--Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

L'home que havia rebut la vista acabà expulsat d'entre els jueus. Això, però, no podia robar-li el regal de la vista!! Jesús, que ha esta absent al llarg de les diferents agressions que patí, sentí el que havia passat i cercà l'home.
Al llegir els versets 35-41:
1- Com procedí quan es trobà amb ell?
2- Per què penses que esperà fins aquest moment per a orientar-lo espiritualment?
3- Quin fou el resultat del diàleg que tingueren?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

Durant aquesta setmana, i per posar-nos al dia, tindrem lectura triple.

1. La lectura per acabar el llibre DIOS EN SANDALIAS
2. La lectura que a la nostra església s'ha realitzat aquesta darrera setmana
3. La lectura que correspondria a aquesta setmana
   

A partir de la propera setmana, que ja estarem al dia, només tindrem la lectura corresponent.

Sento els inconvenients que pugui causar.

Dissabte 8 d’Octubre

Mateu 5: 31-37

31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.

32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

Els juraments

33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.

34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

Salm 6

1 Per al mestre de cor. Amb instruments de corda. A la tonada de «Haixeminit». Salm del recull de David.

2 No em reprenguis, Senyor, tan durament,

no em corregeixis amb tant de rigor.

3 Compadeix-te de mi, Senyor:

vaig perdent força.

Guareix-me, Senyor:

el meu cos es desfà.

4 Tot jo vaig desfent-me.

I tu, Senyor, què esperes?

5 Torna, Senyor; salva'm la vida,

allibera'm per l'amor que em tens.

6 Entre els morts no hi ha qui et celebri:

qui pot lloar-te a la terra dels morts?

7 Estic esgotat de tants gemecs,

tota la nit no paro de plorar,

deixo el llit amarat de llàgrimes.

8 Els ulls se'm consumeixen de tristesa,

s'afebleixen, envoltat com estic de tants contraris.

9 Aparteu-vos de mi, gent malèfica!

El Senyor escolta el meu plor.

10 El Senyor escolta la meva súplica

i acull la meva pregària.

11 Els enemics, confosos i desfets,

tornaran enrere en un instant.

Los comentaristas identifican este salmo como el primero de lo llamados "penitenciales". Los otros son el 6, 32, 38, 51, 102, 130 y 143. Expresan la oración de una persona profundamente abatida y hundida y, sin duda, a lo largo de los siglos han servido para dar palabras a las oraciones de aquellos que, en su abatimiento, carecían de las mismas.

Hay un punto de clímax en la tristeza del salmista cuando afirma:

Señor, apiádate de mi que estoy débil;fortaléceme, pues me siento sin fuerzas

y estoy profundamente abatido. Señor, ¿Hasta cuándo?

El salmista es honesto con Dios y esta es la primera lección que el salmo me enseña, con Dios puedo ser yo mismo y no necesito ser "espiritual". A Él le puedo expresar las cosas tal y como las vivo y las experimento, tal y como yo las veo. Dios me permite ser humano y compartir con Él mi abatimiento sin que eso sea percibido como falta de confianza.

La segunda lección que me ha enseñado el salmo viene de la expresión, ¿Hasta cuándo? Es en el primer salmo que aparece, sin embargo, será algo muy común a partir de ahora. El salmista le expresa al Señor su clamor, su pregunta, su grito de desesperación. Pienso que todos en más de una ocasión hemos sentido que estas palabras tenían total sentido en alguna situación que estábamos viviendo. Nos hemos preguntado y le hemos preguntado cuánto tiempo más teníamos que experimentar ese sufrimiento. Cuánto tiempo más teníamos que esperar una respuesta por parte de Él. Cuánto tiempo más tendríamos que estar sumidos en semejante dolor. Esperar el tiempo de Dios o, simplemente, el tiempo que las circunstancias o los procesos requieren puede hacernos perder la confianza en que el Señor esté interesado.

La tercera y última lección que he aprendido del salmo es que Dios escucha la oración y, a su tiempo, ministra a sus hijos. El salmo que está lleno de abatimiento y angustia concluye con una declaración de confianza:

El Señor ha escuchado mi ruego, el Señor ha acogido mi súplica.

Un principio. El Señor está atento a nuestro abatimiento y sufrimiento.

Dissabte 15 d’Octubre

Mateu 6: 16-18

16 »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 17 En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, 18 perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

Salm 12

Las palabras del Señor son palabras limpias,

como plata purificada en el crisol,

siete veces de escoria depurada. 

La lección de este corto salmo es muy sencillo, aunque no por eso, menos importante. Habla del valor de la Palabra de Dios en la vida de un creyente. La compara con la plata refinada hasta el punto de haberle quitado toda escòria. 

El salmo me anima a conocer, pensar, meditar, valorar, tener en cuenta y, sobre todo, aplicar la palabra a mi vida, usarla para sustentar mi proyecto de vida personal. Son muchos los beneficios que de hacerlo se derivan, muchas las dificultades que uno se puede evitar cuando es tenida en cuenta. 

Al fin y al cabo todos sustentamos nuestras vidas en valores, es decir, en las cosas que consideramos importantes. En ocasiones esos valores son inconscientes, ni siquiera tenemos pleno conocimiento de que sustenten nuestro proyecto personal. En otras, son plenamente conscientes y son nuestra elección personal. La invitacion del salmo es a usar la Palabra como cimiento para nuestras vides. 

Un principio.

Elige de forma consciente basar tu proyecto personal en la valiosa Palabra de Dios