LECTURA 13/10/16, JOAN 9:1-41, DIOS EN SANDALIAS (362) + SALMS

Jo era cec i ara hi veig

(Jesús cura un cec)

Quart xoc

1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:

--Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?

3 Jesús respongué:

--No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. 4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.

6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec 7 i li digué:

--Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».

Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.

8 Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:

--Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?

9 Uns deien:

--Sí que és ell.

Altres contestaven:

--No és pas ell: és un que s'hi assembla.

Ell digué:

--Sóc jo mateix.

10 Llavors li preguntaren:

--Doncs com és que se t'han obert els ulls?

11 Ell respongué:

--Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.

12 Li digueren:

--On és, aquest home?

Respongué:

--No ho sé.

13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:

--M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.

16 Alguns dels fariseus començaren a dir:

--Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.

Però altres replicaven:

--Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?

I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:

--I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?

Ell respongué:

--Que és un profeta.

18 Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:

--¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?

20 Els seus pares respongueren:

--Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.

22 Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.

24 Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:

--Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador.

25 Ell contestà:

--Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.

26 Ells insistiren:

--Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?

27 Ell els respongué:

--Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?

28 Ells el van insultar i li digueren:

--Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. 29 I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.

30 L'home els contestà:

--Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. 32 Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. 33 Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.

34 Ells li van replicar:

--Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?

I el van treure fora.

35 Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:

--Creus en el Fill de l'home?

36 Ell li va respondre:

--I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?

37 Li diu Jesús:

--Ja l'has vist: és el qui et parla.

38 Ell va afirmar:

--Hi crec, Senyor.

I el va adorar.

39 Llavors Jesús afegí:

--Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.

40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:

--¿És que nosaltres també som cecs?

41 Jesús els contestà:

--Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

És difícil saber com actuar davant d'una persona que afirma haver sigut cec i ara hi veu, especialment quan tota la evidència apunta a que esta dient la veritat. Tanmateix, els jueus es donen per vençuts i decideixen tornar al punt on s'havia iniciat aquest tediós procés.
Llegeix els detalls d'aquest nou diàleg tal com narra Joan als versets 26-33.
1- De quina manera respongué l'home al nou interrogatori?
2- Què ens revelen les seves respostes del que estava passant dins d'ell?
3- Com respongueren ells a la insinuació de si volien ser deixebles de Crist?
4- A quin punt tornaven sempre?
5- Quina és la convicció que comparteix l'home amb els seus interrogadors?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

Durant aquesta setmana, i per posar-nos al dia, tindrem lectura triple.

1. La lectura per acabar el llibre DIOS EN SANDALIAS
2. La lectura que a la nostra església s'ha realitzat aquesta darrera setmana
3. La lectura que correspondria a aquesta setmana
   

A partir de la propera setmana, que ja estarem al dia, només tindrem la lectura corresponent.

Sento els inconvenients que pugui causar.

Dijous 6 d’Octubre

Mateu 5: 21-26

21 »Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal.

22 »Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.

23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.

25 »Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.

Salm 4

Dios y defensor mío, ¡Contéstame cuando te llame!

Tú, que en mi angustia me diste alivio, ¡Ten compasión de mí y escucha mi oración!

No sabemos si este salmo está relacionado con el anterior, es decir, escrito con motivo de la persecución que Absalón tenía sometido a su padre David. En cualquier caso se trata de un salmo que refleja angustia. Los estudiosos del hebreo dicen que el original transmite la idea de alguien que está acorralado en un rincón y rodeado de enemigos por todas partes. Hay muchas personas en mi entorno que creo que se sienten así y experimentan esta misma situación que, sin duda, produce mucha angustia.

El salmo es una invitación, como tantas otras, a ser realistas con nuestra situación y presentarla delante del Señor. En este mismo salmo y en multitud de otros pasajes de las Escrituras hay la promesa de que nuestro Dios escucha, no se desentiende y está al tanto de nuestra situación. Pero ni este salmo ni en ninguna parte de la Escritura se nos dice que Dios nos librará de las circunstancias duras, difíciles, negativas, dolorosas o incluso destructivas que nos toca vivir. Estas, las sufrimos los cristianos como las sufren los no cristianos. Estás, en ocasiones, las sufrimos de forma pasiva, porque otros nos inflingen el dolor, no porque seamos responsables del mismo.

Lo cierto es que Dios si promete su presencia. Dios promete las fuerzas para vivir en medio de esas situaciones. Dios promete que, si lo permitimos, estas situaciones, en absoluto provocadas por Él, serán usadas para ayudarnos a crecer, madurar y parecernos más a Jesús. Dios promete no abandonarnos y darnos cada día la gracia suficiente para poder seguir adelante. Probablemente es la comprensión de esta realidad, es decir, que Dios no nos quita el dolor pero se manifiesta en medio del mismo, lo que llevó a David a escribir al final del salmo:

Yo me acuesto tranquilo y me duermo en seguida,

pues Tú, Señor, me haces vivir confiado.

Un principio

En el día de angustia busca al Señor.

Dijous 13 d’Octubre

Mateu 6: 5-8

5 »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 6 En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

7 »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. 8 No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

Salm 10

Estamos tan acostumbrados a espiritualizar todo lo que aparece en la Biblia que, en ocasiones, nos podemos sentir sorprendidos que la crudeza y el realismo de algunos de sus pasajes. El salmo 10 continua, de alguna manera, el tema de la justicia de Dios ya comenzado en el salmo anterior.

Se divide en dos partes. La primera, que va desde el versículo 1 al 11 describe la actitud altanera de los malvados, de los que abusan de otras personas, de los que oprimen y se aprovechan de su prójimo. Los detalles del salmista son bien crudos y narra lo que los malvados sienten en su corazón:

Levanta insolente la nariz y dice: No hay Dios. No hay quien me pida cuentas.

Más adelante añade:

El malvado cree que Dios se olvida, que se tapa la cara y nunca ve nada.

La segunda parte del salmo, desde el versículo 12 expresa el grito de angustia de los oprimidos, un grito que no puede ser dirigido a ningún otro sino a Dios:

¡Levántate, Señor, levanta tu brazo! ¡No olvides a los afligidos!

¿Por qué Dios mío han de burlarse los malos,

pensando que no habrás de pedirles cuentas?

Tú mismo has visto su irritante maldad; ¡la has visto, y les darás su merecido!

A ti se acogen los indefensos; Tú eres la ayuda de los huérfanos.

¡Rompes el brazo de los malvados! ¡Pídeles cuentas de su maldad,

hasta que no quede nada pendiente!

Para muchas personas en este mundo Dios es su única esperanza. Nada ni nadie hará lo más mínimo por ellos, por tanto, sólo pueden encomendar su causa y su situación al Señor y esperar que el Juez del universo no olvide, no se muestre indiferente. El salmo me plantea la pregunta de cuál ha de ser mi papel delante de tanto dolor, sufrimiento y maldad. Si nosotros, la iglesia, somos el rostro visible de Dios en un mundo afectado por el pecado ¿Puedo mantenerme al margen? ¿Debo vigilar si mi vida contribuye a perpetuar la injusticia, el dolor y la maldad? ¿Tengo el derecho a desentenderme y espiritualizar las cosas? Si Dios es el defensor del pobre, de la viuda y el huérfano, ¿Qué implicaciones tienen para mí? 

Un principio. ¿Cuál debe ser la respuesta del pueblo de Dios ante el dolor, el sufrimiento, la maldad, el abuso, la opresión y la injustícia?