Dimarts 17 de Gener
Fets Apòstols 20
1 Quan s'hagué calmat l'avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n'acomiadà i se n'anà cap a Macedònia. 2 Recorregué aquelles regions exhortant llargament els germans i arribà finalment a Grècia. 3 Aquí passà tres mesos i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia. 4 L'acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu, i dos de l'Àsia, Tíquic i Tròfim. 5 Tots aquests s'avançaren i ens van esperar a Tròada. 6 Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims, ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies.
7 El diumenge ens vam reunir per partir el pa. Pau, que havia d'anar-se'n l'endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. 8 A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. 9 Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l'aixecaren ja mort. 10 Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué:
--Assereneu-vos, que el noi viu.
11 Pau se'n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar la conversa força estona, fins a trenc d'alba, i se n'anà. 12 Al noi se l'endugueren viu amb gran consol de tots.
13 Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. 14 Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene. 15 Salpàrem d'allí i l'endemà érem a l'altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l'altre arribàvem a Milet. 16 Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l'Àsia: tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.
17 Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església. 18 Un cop arribats, els digué:
--Ja sabeu com m'he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l'Àsia: 19 he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. 20 No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: he predicat i ensenyat en públic i per les cases, 21 insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.
22 »Ara, encadenat per l'Esperit, me'n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m'hi ha de passar; 23 només sé que, a cada ciutat on arribo, l'Esperit Sant m'adverteix que m'hi esperen cadenes i sofriments. 24 Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l'evangeli de la gràcia de Déu.
25 »I ara, jo sé que cap de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. 26 Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, 27 ja que no he deixat d'anunciar-vos tot el designi de Déu. 28 Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l'Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill.
29 »Sé que després de la meva partença s'introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. 30 Fins i tot d'entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d'ells. 31 Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he parat d'exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.
32 »Ara us confio a Déu i al missatge de la seva gràcia; ell és prou poderós per a edificar i donar l'heretat a tots els qui ha santificat.
33 »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; 34 vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi. 35 Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: "Fa més feliç donar que rebre."
36 Després de dir aquestes paraules, Pau s'agenollà i va pregar amb tots ells. 37 Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38 desconsolats sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.
Salm 68
Padre de huérfanos, protector de viudas
ese es Dios desde su santa morada.
Dios da un hogar a los que están solos,
libera de la prisión a los cautivos.
Dicen los estudiosos de las Escrituras que este
salmo es un himno al poder y la majestad de Dios. Se estructura en tres
estrofas y un interludio. La primera de las estrofas habla acerca de la
liberación del pueblo de Dios. Se explica cómo el Señor ha intervenido en favor
de su gente y lo ha hecho de forma espectacular. La segunda, está centrada en
la tierra de Israel, la porción escogida por Dios para su pueblo y describe sus
bondades. Finalmente, viene la tercera de las estrofas en la que se nos narra
de forma poética la adoración y alabanza a Dios, usando para ello la figura de
un cortejo que se encamina hacia el templo para llevar a cabo esa función.
Los versículos que hoy han llamado mi atención
corresponden a la primera estrofa y describen una parte del carácter de Dios.
El Señor está preocupado y su corazón está al lado del huérfano, la viuda, el
que experimenta soledad y el cautivo. Estas son figuras que se repiten a lo
largo de la Escritura.
El huérfano y la viuda representan en la iconografía
bíblica a todos aquellos que están sufriendo, están desamparados y no hay quien
les ayude. Son los sectores más desprotegidos de nuestro mundo. El cautivo
tiene un significado mucho más amplio que únicamente estar en prisión. Nos
habla de todos aquellos que sufrimos cautividad de cualquier tipo, emocional,
física, intelectual, etc. Nos habla de todos aquellos que estamos prisioneros
de nuestro propio pecado.
El desafío para mí consiste en imitar a Dios en su
carácter. Forma parte del llamado cristiano. Por tanto, si Dios tiene interés
por el desvalido, el solitario y el cautivo, esto me exige a mí corresponder en
imitación y desarrollar, no únicamente el mismo sentimiento, sino la misma
acción hacia ellos.
Un principio
Imitar el carácter de mi Padre me lleva a la acción en favor del desvalido,
el solitario y el cautivo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada