Dimecres 1 de Febrer
Romans 5
1 Ara, doncs, que som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. 2 Per ell, en virtut de la fe, tenim entrada en aquesta gràcia que ja posseïm en ferm, i per ell hem rebut l'honor d'esperar la glòria de Déu. 3 Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; 4 la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. 5 I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors. 6 Perquè, quan encara érem del tot febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem dolents. 7 De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. 8 Però Déu ha donat prova de l'amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors. 9 Amb molta més raó, doncs, ara que som justos per la sang de Crist, serem salvats del càstig gràcies al mateix Crist. 10 Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. 11 Més encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ara ens ha reconciliat, trobem motiu de gloriar-nos en Déu.
12 Per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort; i així la mort s'ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. 13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. 14 Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d'Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d'Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.
15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d'un de sol, molt més abundosament s'ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. 16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d'un de sol: el pecat d'un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. 17 Així, doncs, si per la falta d'un de sol la mort ha imperat per culpa d'ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.
18 Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. 19 Així com per la desobediència d'un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l'obediència d'un de sol tots seran fets justos.
20 La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia, 21 de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.
Salm 80
¿Por qué abriste brecha en su cerca
para que la vendimien los viandantes,
la asolen los jabalíes
y la destrocen las alimañas del campo?
Dios Todopoderoso, vuélvete,
mira desde el cielo, fíjate
e inspecciona esta viña.
Lo que más llama la atención en este salmo es el
contraste entre la desgracia presente que se está experimentando y la alegría y
dicha del pasado cuando la intervención de Dios era evidente y abundante.
La alegría pasada queda reflejada en el recuerdo de
cómo Dios intervino en Israel, sacándolo de la esclavitud de Egipto y, como si
fuera el esqueje de una viña, platándolo de nuevo en la tierra prometida. La
calamidad presente queda reflejada entre otros, por los versículos reflejados
al comienzo de esta entrada. Israel es una viña, con su cerca rota y pisoteada
y expoliada por caminantes y alimañas. Naturalmente, en tres ocasiones, hay
peticiones de auxilio y de la intervención de Dios.
Para mi, lo sorprendente de este salmo no ha sido lo
que se expresa, más bien me ha llamado la atención lo que se omite. Hay una
total falta de autocrítica por parte del salmista. Naturalmente que se pide la
intervención del Señor para salir de la catastrófica situación de sufrimiento
en que se está, pero, ¿Cómo se ha llegado hasta la misma? ¿Qué acciones,
omisiones, actitudes, negativas a escuchar la admonición del Señor han
provocado esa situación de calamidad? ¡Silencio total! El asunto se omite.
Me ha hecho, como de costumbre, pensar en mi propia
vida. Cuando las cosas no son las que espero, cuando sufro en cualquiera de las
dimensiones, cuando estoy experimentando las calamidades, clamo a Dios, espero
su intervención, me impaciento si no se apresura pero, no siempre me paro a
pensar en cómo he llegado hasta esta situación, qué pecados estoy
experimentando sus consecuencias, de qué debería arrepentirme y qué cambios
Dios espera que introduzca en mi vida. Pienso que, en ocasiones, pedir la ayuda
del Señor sin una reflexión profunda y seria sobre nuestro estilo de vida es
una frivolidad.
Un principio
Las oraciones carentes de autocrítica y arrepentimiento son, en ocasiones,
muy sospechosas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada