Divendres 27 de Gener
Romans 1
1 Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l'evangeli de Déu.
2 Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, 3 es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, 4 però, per obra de l'Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, 5 m'ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a acceptar la fe, a glòria del seu nom. 6 Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.
7 A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
8 Primer de tot, dono gràcies al meu Déu per mitjà de Jesucrist a causa de tots vosaltres: arreu del món parlen admirats de la vostra fe. 9 Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l'evangeli del seu Fill, m'és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres 10 en les meves pregàries: sempre li demano que em concedeixi finalment l'oportunitat de venir a veure-us. 11 Desitjo vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l'Esperit; així sereu enfortits, 12 o, més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en comú vosaltres i jo. 13 Germans, heu de saber que m'he proposat moltes vegades de venir a veure-us; però, fins ara, sempre m'ho ha impedit algun destorb. Voldria recollir també entre vosaltres algun fruit, com l'he recollit entre els altres pobles. 14 Em dec a grecs i a bàrbars, a savis i a ignorants; 15 per això, per part meva, estic decidit a anunciar-vos l'evangeli també a vosaltres, els qui sou a Roma.
16 Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. 17 En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
18 Ara es revela com Déu castiga des del cel tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb les seves males accions. 19 Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. 20 D'ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s'han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa, 21 ja que, tot i conèixer Déu, no l'han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s'han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s'ha omplert de foscor.
22 Presumint de savis, s'han tornat necis, 23 i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d'homes mortals, d'ocells, de quadrúpedes i de rèptils. 24 Per això Déu ha permès que seguissin els seus desigs i els ha deixat a mercè de les impureses amb què profanen el seu propi cos.
25 Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén! 26 Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l'ús natural del sexe per un ús contra natura, 27 i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s'han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!
28 I encara, com que han refusat de reconèixer Déu, Déu els ha deixat a mercè d'uns criteris rebutjables, que els porten a fer allò que no és correcte: 29 s'han omplert de tota mena d'injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se'ls veu plens d'enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors, 30 calumniadors, enemics de Déu, insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als pares, 31 gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió. 32 Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d'aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.
Salm 77
Recuerdo las proezas del Señor,
si, recuerdo tus portentos antiguos,
considero todas tus proezas,
considero todas tus hazañas.
Este salmo consta de dos partes unidas por el
versículo que se reproduce en el encabezamiento de esta entrada. La primera, es
un terrible lamento de aquel que se siente abandonado por el Señor. El poeta
describe su penoso estado emocional, físico y espiritual y la aparente
indiferencia de Dios y su tardanza en responder. Es el canto de un desesperado.
La segunda, refleja todo lo contrario, un canto de
victoria basado en el recuerdo de la pasada intervención del Señor, de forma
específica, habla acerca de la liberación del pueblo del yugo de Egipto. Aunque
no está explicitado, ha sido el recuerdo de los tiempos antiguos lo que ha
provocado en el salmista semejante cambio de actitud.
¿Cuál ha sido la lección del salmo para mi vida
personal? En ocasiones siento que Dios está lejano, indiferente a mi vida y las
situaciones que vivo. Hay momentos en que siento que en esta vida uno tiene que
espabilarse, que Dios está muy bien para la próxima vida, la eterna, pero que
en esta hay que ponerse manos a la obra y si no te ayudas tú, nadie te va a
ayudar.
Me preguntaba si Dios ha cambiado o, por el
contrario he sido yo el que he cambiado. Miro hacia atrás y la intervención del
Señor en mi vida es clara, real y evidente. Es cierto, que con el paso del
tiempo los hechos quedan desdibujados, se van diluyendo, pero todavía puedo
recordar y constatar que Él ha sido fiel muchas veces en el pasado.
Por eso, pienso que he sido yo el que ha cambiado.
Tal vez me he vuelto más "realista", mas racional, tal vez he
permitido que el pecado echara raíces en mi vida y las plantas que han crecido
han impedido que pueda seguir vendo con claridad a Dios. Tal vez no he sacado
ninguna lección, ni he aprendido nada de carácter del Señor cuando he pasado
por momentos de prueba, tensión y dificultad. ¡No lo sé! pero de algo estoy
seguro, el Señor sigue siendo el mismo y para mi es vital pararme ¡Qué difícil
es pararse! mirar atrás, reflexionar ¡Cuánto cuesta reflexionar! y nombrar su
intervención en mi vida, ya que este es el camino para recobrar la confiança.
Un principio
Dios no ha cambiado, pero es posible que yo si. La reflexión puede llevarme
de nuevo a la confianza en Él.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada