Dilluns 30 de Gener
Romans 3
1 Així, doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? 2 Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc, perquè Déu ha confiat la seva paraula precisament als jueus. 3 I encara que alguns d'ells no han cregut, ¿és que la seva infidelitat pot anul·lar la fidelitat de Déu? 4 De cap manera! Déu continua essent fidel, encara que tots els homes siguin infidels, tal com diu l'Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici. 5 Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d'un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: És que Déu és injust quan aboca el seu càstig? 6 De cap manera! Si Déu fos injust, com podria judicar el món? 7 Alguns diuen: Si la meva infidelitat és una ocasió perquè Déu mostri més gloriosament la seva fidelitat, ¿encara hauré de ser jutjat com a pecador? 8 Altres m'acusen d'ensenyar: Fem el mal perquè se'n segueixi el bé! Els qui em calumnien així, mereixen de ser condemnats.
9 Per tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del pecat, tant els jueus com els altres pobles. 10 Ho diu l'Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol. 11 No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu. 12 Tots plegats s'han desviat i pervertit: ningú no fa el bé, ni un de sol. 13 La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; porten als llavis verí d'escurçó, 14 tenen la boca plena de malediccions i d'amargor. 15 Els seus peus corren a vessar sang, 16 deixen arreu on passen devastació i calamitats 17 i no coneixen el camí de la pau. 18 Viuen sense cap temor de Déu.
19 Ara bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s'adreça als qui estan sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de sotmetre's al judici de Déu, 20 perquè ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la Llei. La Llei, en efecte, només fa conèixer el pecat.
21 Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s'ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. 22 Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, 23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. 24 Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. 25 Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l'instrument de perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, ja que ha anat perdonant els pecats comesos en el passat, 26 en virtut de la seva misericòrdia. Ara, doncs, en el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús.
27 Per tant, quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la fe. 28 Nosaltres sabem, en efecte, que l'home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei. 29 ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans, 30 ja que Déu és un de sol, i ell, per la fe, fa justos els circumcisos i els incircumcisos. 31 ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al contrari: la refermem!
Salm 78: 38-72
Lo que oímos y aprendimos, lo que nos contaron nuestros padres
no lo ocultaremos a nuestros hijos, lo contaremos a la siguiente
generación:
las glorias del Señor y su poder y las maravillas que realizó.
Largo pero precioso salmo. Comienza con la comisión
de pasar las verdades acerca de Dios a la siguiente generación con un triple
propósito: pongan su esperanza en Él, no olviden su intervención y, finalmente,
cumplan sus mandamientos.
El salmista hace mucho énfasis en la importancia de
explicar a las nuevas generaciones la intervención pasada de Dios en la
historia. Para ello divide en salmo en varias partes además de la introducción
ya mencionada, y todas ellas están articuladas alrededor de los hechos poderosos
de Dios en la historia de Israel. Se narran las plagas de Egipto y la poderosa
liberación de parte del Señor.
Se explica el Éxodo con la intervención milagrosa de
Dios abriendo las aguas, sepultando bajo ellas al ejército de faraón y cómo de
forma fiel los guió, alimentó y protegió a lo largo de toda la travesía del
desierto.
La conquista y posesión de la tierra es también
narrada, el caótico periodo de los jueces y, finalmente, la proclamación de
David y su dinastía como los pastores del pueblo. Junto a las maravillas del
Señor también se narra la infidelidad del pueblo, su idolatría, su incapacidad
enfermiza para confiar en Dios.
La enseñanza para mí ha sido muy clara. Volver a
recordar, aunque siempre lo he tenido presente, el mandato bíblico de contar a
mis hijos la fidelidad de Dios para que puedan poner en Él su esperanza.
Pasarles una historia viva. Hablarles de cómo el Señor ha intervenido en mi
vida, en la vida de Sara y hablarles también de cómo Dios intervino y sigue
interviniendo en sus vidas aunque, en ocasiones, ellos no lo vean o no sepan
reconocerlo.
Pienso que mi vida es la mejor apología de la fe
para mis hijos, esa apología irrefutable que nadie puede contradecir porque es
evidente, se nota, se expresa y marca una diferencia en la forma en que como
matrimonio vivimos, manejamos los problemas y las crisis, enfrentamos los retos
y, lo más importante, los tratamos a ellos, llenos de gracia y de verdad.
No podemos obligar a nuestros hijos a creer, pero si
tenemos la responsabilidad de dar testimonio, como historias vivas que somos,
de que Dios les ama y desea que depositen en Él su confianza.
Un principio.
Ser historia viva para nuestros hijos de la intervención del Señor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada