Dijous 26 de Gener
Fets Apòstols 28
1 Un cop salvats, vam saber que el nom de l'illa era Malta. 2 Els naturals de l'illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar. 3 Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l'escalfor se li agafà a la mà. 4 Quan els naturals de l'illa veieren l'animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells:
--Segur que aquest home és un assassí: s'havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui.
5 Tanmateix, Pau es va espolsar l'animal sobre el foc i no va sofrir cap mal. 6 Ells esperaven que d'un moment a l'altre s'inflaria o cauria mort. Però després d'esperar molt, veient que no li passava res d'estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu.
7 No lluny d'aquell indret, hi havia la propietat de l'home més important de l'illa, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotjà amablement tres dies a casa seva. 8 Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entrà a veure'l, va pregar per ell tot imposant-li les mans i el va guarir. 9 Després d'aquest fet, anaren venint els altres malalts de l'illa i també eren curats. 10 Tots ells ens ompliren d'atencions i, a l'hora d'anar-nos-en, ens van proveir de tot el necessari.
Pau arriba a Roma
11 Al cap de tres mesos ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per insígnia els Dioscurs i havia passat l'hivern a l'illa. 12 Vam atracar a Siracusa i l'escala va durar tres dies. 13 D'allí vam llevar àncores i anàrem fins a Règium. Un dia després es va girar migjorn, i el segon dia vam arribar a Putèols, 14 on vam trobar alguns germans, que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Així vam arribar a Roma. 15 Des d'allà els germans, informats de la nostra arribada, havien vingut a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Pau, en veure'ls, va donar gràcies a Déu i s'animà.
16 Quan haguérem entrat a Roma, Pau va rebre l'autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava.
Pau a Roma
17 Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué:
--Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans. 18 Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort. 19 Però els jueus s'hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació. 20 Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per raó de l'esperança d'Israel.
21 Ells li respongueren:
--Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu, i cap dels germans que n'han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal. 22 Però desitjaríem sentir dels teus llavis el que penses, perquè, d'aquesta secta, prou sabem que pertot arreu troba oposició.
23 El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s'allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncer-los sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre. 24 Els uns es deixaven convèncer pel que ell deia, però els altres s'hi resistien. 25 Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament això:
--Són ben certes les paraules que l'Esperit Sant adreçà als vostres pares per boca del profeta Isaïes:
26 » Vés a dir a aquest poble:
Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu bé, però no hi veureu.
27 S'ha fet insensible,
el cor d'aquest poble!
S'han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria!
28 »Sapigueu-ho, doncs: aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans; ells sí que escoltaran!
( 29 ) 30 Pau es va quedar dos anys sencers a l'allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l'anaven a trobar. 31 Els anunciava el Regne de Déu i els instruïa sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.
Salm 76
¡Tú eres terrible! ¿Quién se mantendrá
ante ti cuando estás enojado?
Este salmo está compuesto de dos partes diferentes,
con diferentes énfasis. La primera destaca, por así decirlo, el carácter
"bélico" del Señor. Dios es descrito como un guerrero que desarma y
derrota a sus enemigos.
La segunda estrofa del salmo tiene un carácter
judicial. El Señor, en su carácter de juez, juzga y dicta sentencia sobre la
tierra. Hasta aquí un salmo sencillo que nos recuerda que el Señor no es un
cándido anciano de barba blanca y que babea a causa de su vejez e indolencia
ante los problemas del mundo.
Precisamente, lo que me ha llamado la atención de un
salmo es escasos trece versículos es que en tres ocasiones el salmista se
refiera al Señor como terrible. Pensaba que, con demasiada frecuencia, olvido
el carácter santo y justo de Dios, su total y absoluto aborrecimiento de la
maldad, el pecado y todo tipo de injusticias. Pensaba que de no ser por su
gracia, por su total y absoluta aceptación, no por lo que soy, sino a pesar de
lo que soy, no podría ni siquiera acceder a la presencia de Dios.
Dios me ama, me acepta, me adopta como hijo y me
nombra coheredero con Cristo. Pero para poder llevar a cabo todo eso ha tenido
que superar el horror y rechazo que mi pecado le producía y produce y, para
poder llevar a cabo eso, Jesús ha tenido que pagar el precio y focalizar toda
la ira y el enojo del Señor hacia mi pecado.
Puedo mantenerne libremente en tu presencia, sin
miedo ni temor a pesar de que eres terrible. Pero no quiero olvidar el enorme
precio que se ha tenido que pagar por ello.
Un principio
Puedo estar tranquilo en la presencia de un Dios terrible porque un alto precio
se ha pagado por ello.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada