Dissabte 21 de Gener
Fets Apòstols 24
1 Al cap de cinc dies, el gran sacerdot Ananies va baixar amb alguns notables del Sanedrí i amb un advocat, un tal Tertul, i es van presentar davant el governador per acusar Pau. 2 Llavors el van fer comparèixer, i Tertul començà la seva acusació dient:
--La gran pau de què gaudim gràcies a tu i les millores que aquest poble ha rebut de la teva providència, 3 les reconeixem en tot i per tot, il·lustre Fèlix, amb un profund agraïment. 4 I com que no volem molestar-te massa, et prego que ens escoltis breument amb la teva amabilitat acostumada. 5 Hem pogut constatar que aquest home és una pesta: fomenta la subversió entre els jueus d'arreu del món i és un capitost de la secta dels natzarens. 6 Fins i tot va intentar de profanar el temple, i per això el vam detenir. ( 7 ) 8 Interroga'l, i pel que ell et digui, tu mateix podràs comprovar la veracitat de totes les nostres acusacions.
9 Els jueus van donar suport a aquestes paraules i asseguraven que tot era exacte.
10 Aleshores Pau, a un senyal del governador, va replicar:
--Sabent que des de fa molts anys administres justícia en aquesta nació, emprendré confiadament la meva pròpia defensa. 11 Tu mateix pots informar-te'n: no fa més de dotze dies que vaig pujar a Jerusalem en pelegrinatge, 12 i ni en el temple ni a les sinagogues ni per la ciutat no m'han trobat discutint amb ningú ni revoltant la gent; 13 de les acusacions que ara em fan, no poden aportar-te'n cap prova. 14 El que jo reconec davant teu és que dono culte al Déu dels pares, seguint aquell Camí que ells anomenen secta; crec tot el que hi ha escrit en la Llei i en els Profetes, 15 i tinc posada en Déu la mateixa esperança que ells tenen: que tant justos com injustos ressuscitaran. 16 Per això m'esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes. 17 Ara, al cap de molts anys, he vingut a portar almoines al meu poble i a presentar ofrenes en el temple. 18 Mentre les hi presentava, un cop acabat el temps de la meva purificació, sense que hi hagués concurrència de gent ni cap aldarull, em van reconèixer 19 uns jueus originaris de l'Àsia. Ells haurien d'haver-se presentat davant teu per acusar-me, si és que tenien alguna cosa contra mi! 20 O si no, que almenys aquests altres diguin quin crim em van trobar quan vaig comparèixer davant el Sanedrí. 21 ¿O és que es tracta tan sols d'aquelles paraules que vaig cridar enmig d'ells: "La resurrecció dels morts és el motiu pel qual avui em jutgen davant vostre"?
22 Fèlix, que coneixia exactament tot el que es referia al Camí del Senyor, va ajornar la causa dient:
--Quan baixi el tribú Lísies, decidiré sobre el vostre cas.
23 Llavors va donar ordres al centurió que Pau continués custodiat amb tracte de favor i sense impedir a ningú dels seus de prestar-li ajuda.
24 Uns quants dies més tard, Fèlix es presentà amb la seva esposa Drusil·la, que era jueva. Va fer comparèixer Pau i va escoltar-lo com parlava de la fe en el Messies Jesús. 25 Però quan Pau s'expressava sobre la integritat de vida, el domini dels instints i el judici futur, Fèlix es va espantar i li digué:
--De moment, vés-te'n. Quan trobi una altra ocasió, ja et faré cridar.
26 Fèlix esperava rebre diners de Pau, i per això el cridava sovint i conversava amb ell.
27 Quan hagueren passat dos anys, Porci Festus va succeir Fèlix. Aquest, desitjant de complaure els jueus, va deixar Pau a la presó.
Salm 72
¡Bendito el Señor Dios de Israel el único que hace maravillas¡
¡Bendito por siempre su nombre glorioso, que su gloria llene la tierra!
¡Amén, amén!
Dicen los comentaristas que este salmo fue escrito
en honor el del rey y de su heredero. Todo el poema es una petición en favor
del monarca. En la primera parte se le pide al Señor que el reinado esté
marcado por la justicia y la rectitud hacia todos los súbditos, especialmente,
aquellos más necesitados y desprotegidos.
La segunda parte expresa el deseo que el rey tenga
un reinado prolongado, que dure tanto como el sol y la luna, afirma David. La
tercera sección pide prosperidad para la tierra y la bendición del Señor sobre
la misma. En la cuarta sección se desea para el monarca éxitos políticos y que
estos se plasmen en el reconocimiento y temor por parte de las otras naciones.
Finalmente, el salmo acaba con una doxología de alabanza al Señor, el auténtico
rey de Israel.
El salmo habla del rey, del hijo del rey, su
heredero natural, y concluye recordándonos que el Señor es el auténtico rey de
Israel. Esto me ha llevado a pensar en quién es el rey de mi vida. En los
países europeos como España, el Reino Unido, Holanda, Dinamarca y otros, que
son constitucionalmente monarquías, los reyes o reinas reinan pero no
gobiernan. Tienen un papel más bien simbólico, tradicional y decorativo. Son el
símbolo del estado, la representación del país. De hecho, no tienen ningún poder
ejecutivo, este está en manos del primer ministro o presidente del gobierno que
es elegido por todos los ciudadanos con derecho a voto.
Me preguntaba qué tipo de monarquía es mi vida. ¿Es
Jesús un monarca constitucional? es decir, de los que reina pero no gobierna.
De los que añaden estética, tradición y peculiaridad a mi vida pero no tiene
ningún poder ejecutivo o lo tiene limitado y restringido. O ¿Es por el
contrario el rey y soberano de mi vida con total y absoluto poder? ¿Tiene el
derecho de articular mi proyecto vital, de dictar los valores, principios y
prioridades que deben regirlo?
Creo que es algo muy sutil que si nos ponemos a
pensar tranquilamente, sin prisas, sin miedos, echará luz sobre el tipo de
relación que tenemos establecida con Jesús y la que deberíamos tenir.Un principio. Jesús no quiere ser un monarca constitucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada